Fa mesos que viatja per Catalunya presentant el llibre “Des del banc dels acusats”, amb escrits i dibuixos de Raül Romeva fets durant els quatre mesos de judici al Suprem. Home de confiança de l’exconseller al departament d’Exteriors i actual director de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Villatoro es manté volgudament a la segona línia de la política. També de la roda mediàtica que envolta l’ofensiva judicial a l’1-O, tot i ser un dels processats pel jutjat número 13 de Barcelona, que investiga els preparatius del referèndum. A aquesta entrevista, el polític terrassenc parla de les relacions Generalitat-Govern espanyol i de les negociacions per la investidura de Pedro Sánchez. “ERC està en el ‘no’ -diu- i la pilota està a la teulada del PSOE”.
Que li suposa presentar el llibre d’en Raül Romeva a Terrassa, a la seva ciutat?
Jugar a casa sempre és especial. Però el que ho fa més especial és que fer-ho sense l’autor per què és a la presó. Per a mi és un orgull, però ho faig amb sensació agredolça. En aquest segon llibre, en Raül parla de política i ho fa des del dibuix, des dels dibuixos que va fer durant el judici. Ell escriu, pública articles i tuits, però no vol ser un comentarista del dia a dia de la política, sempre parla que hem de tenir mirada llarga de la situació.
Vostè és una de les quatre persones processades per l’1-O a Terrassa i l’única que es manté en un segon pla. Per què?
A Terrassa tenim quatre terrassencs en quatre situacions diferents. Josep Rull condemnat, Lluís Puig a l’exili, Pere Soler pendent de judici a l’Audiència Nacional i jo processat pel jutjat número 13 de Barcelona. Aquesta situació és l’evidència que estem davant d’una causa política general contra l’independentisme. Estem processalment a quatre àmbits judicials diferents quan tot és la mateixa causa.
Perquè la seva discreció?
Jo sempre he estat al darrera. M’ha interessat sempre molt la gestió. Hi ha gent que se sent més còmoda cara endins i gestionant equips. En aquest marc vàrem crear el departament d’Exteriors de la Generalitat, una feina molt estimulat i al costat del Raül molt interessant.
Com a exsecretari d’Exteriors, què en pensa de la suspensió del Pla d’Acció de la Generalitat per part del Tribunal Constitucional?
I hem vist que el TSJC ha acceptat les mesures cautelars proposades per l’Abogacía del Estado per suspendre els decrets de creació de les delegacions a l’exterior. Crec que fa molt temps que s’estan judicialitzant intencions, voluntats, ideologies polítiques i no fets concrets. L’esforç que ha de fer l’Estat per convèncer els tribunals que a Catalunya s’estan invaint competències estatals els porta a fer descripcions que no s’ajusten a la realitat. No només tenim el dret de fer acció exterior, tenim l’obligació i el deure. El Pla d’Acció és impecable, modern i adequat al marc competencial. Costa d’entendre que qualsevol acció exterior de la Generalitat sigui vista com un risc.
Com a gestor de la primera estructura exterior de la Generalitat, quina creu que hauria de ser la resposta del govern al TC? Mantenir l’estructura i l’agenda exterior com alguns defensen?
Doncs ara estem en el terreny judicial. I en aquest àmbit, el que correspon és argumentar que les raons de l’Estat no s’ajusten a dret.
Com ha rebut el decret digital del PSOE que li permet intervenir tancar webs sense ordre judicial. S’ha interpretat en mitjans independentistes com una amenaça a la “república digital”.
No crec que hagi d’entrar en aquest tema per què no és el meu àmbit, però en general que els governs en funcions aprovin decrets llei que hagin de ser convalidats per diputacions permanents per un tema que a priori no és urgent… sembla un cop més que legislen per tenir unes eines que abans tenien els jutges. Està clar que això els dóna una major discrecionalitat a l’hora de limitar les llibertats a la xarxa.
Les converses entre ERC i el PSOE per la investidura sembla que van bé. Creu que el seu partit hauria d’abstenir-se a la investidura de Pedro Sánchez?
ERC va fer una consulta a la militància amb una pregunta clara: ens mantenim en el “no” si no hi ha una mesa de negociació clara per resoldre el conflicte polític. Per tant ERC està en el “no” i la pilota està a la teulada del govern espanyol… on fa molt temps que hi és. Al final, el que genera estupefacció és la falta d’una proposta de Madrid. Aquí hi ha una situació complexa, amb propostes diverses damunt la taula, però quina és la proposta de l’Estat? De moment només repressió… La pilota està a la seva teulada i si el govern espanyol no es mou, és que no vol la investidura.
La seva direcció general gestiona les relacions bilaterals Estat Generalitat. A la mesa de negociació que exigeix ERC qui hauria de representar la Generalitat, Pere Aragonès o Quim Torra?
En les comissions bilaterals ja està reglat qui ha de participar. Pel que fa als acords polítics… anem pas a pas. Personalment no em preocupa tant el qui com el què. Si podem posar sobre la taula les propostes de Catalunya i l’Estat té respostes… Si s’admet que aquest és un conflicte polític, com sembla que ja fan… Insisteixo, el més important és de què es parla, el qui no és rellevant en aquest moment.
El dret a l’autodeterminació ha de ser condició sine qua non?
El dret a decidir, el dret d’autodeterminació, la capacitat de la gent que viu a Catalunya de poder votar sobre l’estatus jurídic que té respecte al sistema institucional que els regeix genera consensos altíssims, de més del 70 per cent. Per tant d’això s’ha de parlar. Com? Seria avançar-se a les negociacions, però per l’independentisme el dret d’autodeterminació és irrenunciable.
Està processat per malversació, desobediència, revelació de secrets i prevaricació a la causa que instrueix el Jutjat 13 de Barcelona. Ara, és un dels citats pel Tribunal de Cuentas pel finançament del referèndum. Com creu que la sentència del TS influirà en la macro-causa que s’instrueix a Barcelona?
És difícil fer pronòstics. Els advocats ens diuen que el que han après en els seus 30 anys de carrera no els serveix per què el que mou aquesta causa és la política, no el dret. Res del que pensàvem que passaria ha passat i el que mai sospitàvem ha acabat passant. Per tant, no seré jo qui s’atreveixi a especular.
