Marc Buxaderas té 20 anys. Va néixer amb paràlisi cerebral tetraplègica espàstica. "Sona molt xungo, però no us espanteu", va advertir ahir. Ho va explicar molt senzill: algunes de les seves neurones "es van anar a fer un cafè i no van tornar". Marc Buxaderas és monologuista i el seu espectacle es diu "Posa un discapacitat a la teva vida", i és un torrent d’ironia. Ahir, Marc va actuar en l’atri de l’Ajuntament de Terrassa per commemorar el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. La façana estava il·luminada de color taronja per simbolitzar la lluita contra les barreres, les que es veuen i les que no, que a vegades són les pitjors.
"No m’infantilitzis. Parla’m d’acord amb la meva edat". "Dóna’m temps per a contestar i no anticipis les meves respostes". "Si tens dubtes, pregunta’m si necessito suport abans d’imposar-m’ho". Aquestes són algunes de les recomanacions recollides en un plafó exhibit en el Raval de Montserrat. Jordi Ballart, alcalde de Terrassa, va recordar que "tothom és vàlid i és capaç, tots podem aprendre de tots" i que la discapacitat "és una característica més d’una persona, no la característica de la persona".
Tots els dies
Ballart va reclamar lluitar pels drets "tots els dies de l’any" i va afirmar que s’ha avançat molt però "queda camí per recórrer per eliminar barreres". No podem deixar a ningú enrere, va dir.
Un altre consell general: "Tracta’m de manera individualitzada, no generalitzis. Cada persona té gustos, necessitats i personalitats diferents". I un altre: "No parlis sobre mi amb uns altres com si no escoltés". I, sobretot, "sigues natural, no ens importarà que cometis errors".
Lorena Stefan va parlar sobre la seva adolescència difícil. No tenia amics, no podia mirar a la gent als ulls, patia por de fer les coses malament i plorava "tots els dies". Carmen Sala va ser una altra de les persones que va oferir el seu testimoniatge per a reivindicar l’erradicació de barreres; per millorar la vida de les persones amb sordesa, aquesta "discapacitat invisible".
