El camió Reparatruck va fer ahir a la tarda parada a Terrassa. Aquest “servei mòbil d’autoreparació”, iniciativa de l’entitat social Solidança, va estar-se tres hores, de cinc a vuit de la tarda, a la plaça de Can Palet, amb un tècnic, Rafael Camps, a disposició de qualsevol persona que li portés bicicletes, petits electrodomèstics o aparells informàtics espatllats. Amb les eines necessàries i totalment gratuït. “Més que reparar-los jo, es tracta d’un taller d’autoreparació. Ensenyo a la gent a reparar aquests aparells quotidians, de manera que no els llenci i així ens estalviem residus”, ens explicà Camps amb un accent marcadament menorquí.
Solidança va començar a muntar aquests tallers d’autoreparació en casals i centre cívics. Fa dos mesos va decidir fer-los mòbils, i la idea “ha tingut molt bona acollida. Molts ajuntaments ens el demanen”. Els usuaris que Camps s’ha anat trobant en els seus desplaçaments són persones que generalment “ja tenen un cert interès en la prevenció de residus, i unes inquietuds tècniques. Però, vaja, el Reparatruck està obert a tothom”.
La majoria de les reparacions que li porten són molt senzilles. Sovint, l’unic que falla és el cable. És així en els aparells més habituals: assecadors, planxes, aspiradores, cafeteres Nespresso, telèfons mòbils, taules i ordinadors portàtils. “La gent, quan no li funciona un aparell, de seguida el llença. I moltes vegades poden fer tornar a funcionar amb una reparació realment molt senzilla, que qualsevol persona pot fer. Això és el que intentem ensenyar al Reparatruck. El que de tant en tant ens trobem és amb el problema que no podem obrir l’aparell.”
Una iogurtera i un altaveu
La primera vinguda del Reparatruck a Terrassa no va ser, però, massa afortunada. Potser no s’havia anunciat prou, i la plaça de Can Palet, a la tarda, fent-se fosc, no és un lloc molt de pas. Camps va obrir el camió i va muntar tota la parada (tendal, armari d’eines, taula amb informació) que l’acompanya, però el temps s’anava escolant i ningú li venia amb un aparell per a reparar, Només alguns vianants encuriosits s’hi acostaven per informar-se.
Finalment, va arribar una senyora, Maria Assumpció Tobella, amb una iogurtera i un altaveu. Veïna del Centre, havia llegit la notícia al Diari de Terrassa (portava la pàgina al bolso) i s’havia arribat fins a Can Palet expressament pel Reparatruck. “No és tant pel valor d’aquests aparells com pel fet de si es poden arreglar”, ens comentà.
Camps va començar amb la iogurtera. “Deu tenir molts anys.” “Almenys 35.”. El tècnic va veure que hi havia una resistència trencada. “A veure si podem fer com un pont. Si aconseguíssim tancar un circuit, ja tornaria a escalfar i ja estaria.”
Ho va fer, i la va endollar, però la iogurtera no anava. “No tirem la tovallola”, va dir malgrat tot Camps, que semblava ser l’home més pacient del món, i ho va provar una vegada i una altra. “Jo tinc tot el temps del món”, li digué la usuària. De sobte, va començar a ploure, i el tècnic va parar per posar a cobert la taula amb els fulletons informatius. Va tornar a la iogurtera, però veient que no reaccionava aal corrent elèctric, va pensar que hi havia alguna cosa trencada per dintre i ja la va donar per perduda.
Tampoc va haver-hi sort amb l’altaveu, que també devia tenir més de tres dècades d’existència. Sonava, però segons com movies el cable de connexió, el so es feia prim o gairebé s’emmudia. En aquest cas, el problema va ser que, després de provar diversos tornavisos, no n’hi havia cap que tingués la mida adequada per obrir l’altaveu i poder-lo mirar per dintre. Camps espera tornar a Terrassa i tenir un millor dia. “La idea és que hi hagi una continuïtat, una periodicitat en les visites a cada localitat”.
