La ciutat va ser ahir, un any més, un lloc de referència en l’intercanvi d’informació i experiències en la lluita contra les violències masclistes. Més de 250 persones es van reunir al Vapor Universitari per participar en la jornada, que sempre es fa al voltant del 25-N (Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència de Gènere) i que enguany s’ha centrat en la violència comunitària. És a dir, aquell maltractament que va més enllà de l’àmbit de la parella o exparella i que es pot donar en altres entorns com pot ser a la feina o en un lloc d’oci o en un espai públic. El clam d’autoritats i ponents va ser unànime: cal combatre amb totes les forces per eradicar la violència.
Precisament, la presidenta de l’Institut Català de les Dones (ICD), Laura Martínez, va fer valdre el fòrum de Terrassa per ser "ambiciós i dóna visibilitat a violències invisibles". Martínez es va referir, per exemple, a la mutilació genital femenina. Va explicar que des de l’ICD s’ha fet una gran feina. "L’any 2008 van detectar 114 casos de nenes mutilades i onze anys més tard, l’any 2019, n’hem detectat 4. Encara són masses perquè no hi ha d’haver cap. Però estem treballant molt aquí i a països d’origen perquè entenguin que és una vulneració dels drets humans".
Martínez va ser contundent. "Qualsevol tracte al cos no volgut és una agressió i no un abús. La paraula ‘abús’ cal treure-la del diccionari. És una agressió i punt i després s’haurà de graduar el nivell de conseqüències. I una agressió en penetració és una violació sexual". Martínez va acabar dient que així s’ha de recollir en l’àmbit legislatiu, pel que va demanar de manera urgent "una reforma del Codi Penal".
La presidenta de l’ICD va tancar la taula de l’acte institucional que va reunir a l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, i a la regidora de Polítiques de Génere, Núria Marín. Ballart, en sintonia amb el qual va dir el dia de la presentació dels actes commemoratius del 25-N, va reiterar el seu compromís per treballar per una societat lliure de violències. Una feina, que segons l’alcalde, passa sobretot "per un canvi de mentalitat social". Per la seva banda, la regidora va al·ludir també a la necessitat de seguir lluitant des de tots els àmbits i amb tots els recursos. Marín va recordar que enguany a Terrassa hi ha hagut 2 feminicidis i un tercer molt a prop, a Castellbisbal.
Nous protocols
Després dels parlaments van començar les ponències dels experts. Des de la Generalitat es va presentar el nou protocol de seguretat contra les violències sexuals en entorns d’oci. Àngels Vila Muntal, cap del gabinet de Seguretat a la Generalitat, va destacar algunes dades, entre aquestes que un 20 per cent de les agressions a dones es donen en llocs d’oci. Cal dir sobre aquesta qüestió que Terrassa també prepara un protocol en el mateix sentit i que el presentarà el pròxim trimestre de 2020, juntament amb el protocol per la prevenció de la mutilació genital femenina. Des del punt de vista menys oficial, va intervenir Montse Pineda Lorenzo, coordinadora d’incidència política de l’ONG Creación Positiva. Pineda – que va començar criticant la sentència del procés és " una vulneració dels drets humans"- es va posicionar a favor de tots els protocols però va fer notar que "el repte important és començar per trencar els estereotips a tots els sectors.
La feminista va fer una picada d’ullet a les administracions i va citar que també han de fer autoanàlisi dels seus empleats; des del cos de policia fins als tècnics passant pels regidors. Pineda es va mostrar radical: "Cal acabar amb el model del patriarcat". La jornada també va reunir les exposicions d’Alba Alfageme, sobre matrimonis forçats, i Bombo N’Dir sobre mutilació genital femenina.