El Consell Interreligiós de Terrassa va convidar dijous al sociòleg, escriptor i periodista Salvador Cardús a parlar sobre la incidència de la religió a la nostra societat i el ponent va optar per capgirar l’argument. Cardús, que va analitzar el fenomen religiós "des de la sociologia, no com a home de fe", va fer un recorregut pels diferents estils de vida i com aquests han influït en la pràctica religiosa. També va demanar a les confessions més empatia, més parar atenció a la nova realitat que els envolta.
A la sala d’actes de l’Escola Pia, Cardús va començar acostant-se al fenomen religiós des de la perspectiva estrictament sociològica. "La religió és qualsevol procés que dóna sentit a la nostra vida", va dir, per dibuixar un mapa de creences que abasta des de les més institucionalitzades -esglésies, confessions-; fins a formes noves d’espiritualitat, com la de la "New Age"; seculars, "com el Barça"; les religions "invisibles", que transiten en l’esfera privada i espiritual; i "fins i tot corrents com el veganisme o l’animalisme. És propi de la nostra societat conrear creences", va dir.
Cardús va recordar que els processos migratoris han incrementat la diversitat religiosa i, en aquest nou context, "ara tots són minoria". El fenomen té "una gràcia, que tothom està en igualtat de condicions, però comporta riscos". Un d’ells és l’adopció de posicions "reactives, a la defensiva i nostàlgiques", com "la recuperació de les processons pel centre de Terrassa -va comentar Cardús, en un missatge directe al Bisbat-. S’ha de saber ser minoria amb dignitat. I ser-ho amb mentalitat oberta no és fàcil", va afegir.
La transmissió de la fe
Avui les esglésies són "institucions secundàries que s’amaguen a l’esfera privada", on la participació en el fet religiós no és passiva si no "crítica". D’aquesta manera, "la religió és cada cop més un bricolatge personal" on l’individu tria les seves fidelitats i on "la transmissió de la fe es fa complexa".
Molt més, i en aquest punt Cardús va ser especialment crític, "amb la dificultat de les esglésies per renovar el llenguatge. On s’ha trencat la vàlua de la transmissió de la fe?", es va preguntar el ponent.
Avui, en un context social "d’itineraris personals canviants", toca també "promiscuïtat religiosa. I si això és així, què ofereix avui la religió a un mercat tan divers? Què de diferencial? Què de necessari?", va llençar en forma de pregunta directa a les diferents confessions, algunes presents a la sala.
Situar la fe en la dimensió estricte de l’espiritualitat allunya la gent. "Si la religió es situa només en el pla intel·lectual, és per minories selectes", defensa Salvador Cardús, que va citar com a exemples "els escrits en premsa del bisbe de Terrassa Josep Àngel Saiz Meneses" i les túniques del bisbe de Girona, Francesc Pardo.w
