"No esperem, exercim". Exercir drets. Poder gaudir d’un servei d’assistència personal per a caminar cap a la independència funcional. "Si ens ho creiem, serà possible l’autonomia". Ho va dir Joan Vila, president de Prou Barreres, el dimecres, en la presentació d’un grup de treball que vol lluitar per aconseguir a Terrassa el tal servei per a discapacitats.
El servei consisteix en un assistent que serveixi de suport humà a persones amb discapacitat "perquè puguin decidir en tot moment i tinguin el control sobre què fer, de quina manera i en quin moment, fent possible la seva vida independent i facilitant la seva inclusió en la comunitat", diu el grup de treball. La presentació, que va servir de reivindicació d’un "front comú" per a la causa, es va celebrar en la Masia Freixa amb la participació de l’activista Jordi Dueso; María José Moya, responsable de la Fundació ECOM; Joan Vila; Isabel Marquès, Síndica Municipal de Greuges, i Joan Tamayo, advocat i representant de Espai Drets.
Es tracta de trencar "un cercle viciós", de fer un pas més cap al gaudi del màxim nivell d’autonomia personal possible, cap al desenvolupament d’un projecte de vida personal complet. Es tracta, segons Moya, no que les persones s’adaptin a serveis ja existents, sinó a l’inrevés, que els discapacitats no es vegin obligats a triar, ni tan sols els horaris: "El servei el dissenya la pròpia persona, que és qui gestiona el recurs, el com, el quan, i a qui prefereix per a facilitar-lo".
Poder decidir
Es tracta, en paraules de Dueso, "de poder decidir, com tothom". És un projecte "per a canviar la lògica assistencial per la d’autodeterminació personal", va apuntar Moya. De moment, allà on existeix el servei, encara no és satisfactori i té moltes manques, sobretot de prestacions econòmiques. Encara que la normativa ho empari, encara que estigui demostrat, segons el grup, que "s’estalvia en despesa pública" al final. El grup de treball proposa millorar els serveis municipals, o crear-los si no existeixen, obrir oficines als ajuntaments en col·laboració amb el teixit associatiu i coordinar-se amb la Generalitat.
Tamayo va parlar del marc legal i va recordar que "el respecte a la dignitat és la base fonamental dels drets com a norma de convivència". Va referir la declaració dels drets humans, tractats internacionals, articles de la Constitució i de l’Estatut, i el conveni internacional sobre drets de les persones amb discapacitat. L’article 19 proclama "el dret a viure de manera independent i a ser inclòs en la comunitat". Tamayo va advocar per estendre la sensibilització sobre la necessitat del servei d’assistència personal.
La síndica, Isabel Marquès, va al·ludir a l’article 4 de la carta europea de salvaguarda dels drets humans a la ciutat, que parla de la protecció als col·lectius i persones més vulnerables i d’adoptar mesures de protecció.
