El sector de la construcció viu una etapa de recuperació i dinamisme després d’anys pràcticament d’inactivitat pel que fa a nous habitatges. Tot i aquesta bona ratxa, aquest any està havent-hi menys moviment que el 2018, un exercici que va ser el més bo dels darrers deus anys.
Fins al 10 d’octubre, el servei d’Urbanisme ha registrat sol·licituds de llicències per construir 459 immobles. La xifra està lleugerament per sota de la de l’any passat, quan en la mateixa data s’havien rebut peticions per aixecar 496 pisos. Tot i les precaucions per la possible arribada de nous projectes en el que queda d’any, l’activitat i consultes rebudes fan pensar als tècnics municipals que aquest 2019 es tancarà amb menys pisos projectats. L’estimació és d’entre 500 i 575 nous habitatges, mentre que l’any passat es va tancar amb 785 pisos en projecció.
Dels 459 nous habitatges previstos a data 10 d’octubre, 38 són cases unifamiliars o bifamiliars i els altres 421 són en blocs grans. Dos d’aquests edificis són promocions en tramitació en solars de Ca n’Aurell per a 130 habitatges. Els altres es distribueixen de la següent manera: 30 pisos a Torre-sana, 22 a Can Roca, 38 a Sant Pere i 12 al Centre, entre els més destacats.
Por a una nova bombolla
Des d’Urbanisme expliquen que si bé l’any passat hi havia una tendència a l’alça d’entrada de sol·licituds de llicències per fer pisos, en els darrers mesos, aquest degoteig ha minorat. El 2019 va començar amb xifres molt similars a les de 2018, però l’activitat s’ha anat frenant.
Si bé continua havent-hi moltes consultes (una mitjana de 20 a la setmana sobre possibles nous projectes), els expedients no es formalitzen "amb tanta alegria" com l’any passat, expliquen fonts d’Urbanisme. Els últims mesos, els promotors "s’ho pensen més" a l’hora d’iniciar nous projectes. El fet que es comenci a parlar de "nova bombolla immobiliària" i les incerteses sobre la situació econòmica del futur pròxim fan que hi hagi promotors que estan a l’expectativa.
Des del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, que ha de visar cada projecte de nova edificació que es presenta davant l’Ajuntament, comparteixen aquesta anàlisi. El seu delegat a la comarca, Miquel Turné, comenta que aquest any "encara s’està vivint una certa estabilització del sector, amb números una mica més baixos" respecte del 2018. Turné afegeix que la construcció immobiliària segueix una certa "línia de recuperació, però a uns ritmes relativament baixos".
Hi ha promotors, continua, que encara estan a l’expectativa de l’evolució del sector i el mercat. Un dels factors que ha influït en aquest alentiment de la recuperació és l’obligació establerta per l’Ajuntament de Barcelona de dedicar un 30% de la superfície a pisos de protecció oficial en promocions residencials que superin els 600 metres quadrats, siguin de nova creació o reforma integral. Aquesta norma, que va posar en marxa l’ajuntament de la capital catalana a finals de l’any passat, i que és pioner a a tot l’Estat, va contribuir a "frenar el sector", explica Turné, qui creu que encara hi ha prudència entre els promotors per veure si hi ha efecte contagi en altres ajuntaments.
Turné creu que, tot i això, la construcció residencial a Terrassa té potencialitats. Encara hi ha sectors de transformació urbana pendents de dur-se a terme que acabaran materialitzant-se, creu.
En cas d’acabar l’any amb aquest mig miler d’immobles projectats a la ciutat, l’exercici seria pitjor que el 2018, però encara millor que els darrers deu anys. L’any passat va ser el millor de la darrera dècada, un període especialment negre pel sector de la construcció a la ciutat. Terrassa va viure anys gloriosos pel que fa a la promoció de pisos. L’any 2006 es van projectar 4.267 pisos -la xifra més alta de Catalunya- i el 2007 encara es van plantejar 4.145 immobles. Tanmateix, el 2008, l’any que va esclatar la crisi, el nombre d’habitatges va caure a 1.670 i a partir de llavors, va arribar la gran davallada.
La manca d’activitat, amb la consegüent tancada d’empreses i pèrdues de llocs de treball, va ser quasi total entre els anys 2011 i 2016. Per exemple, el 2014 només es van aixecar 15 nous habitatges i van ser de cases. Ni un sol bloc de pisos es va preveure. El 2015 van ser-hi 41 nous immobles. També gairebé tots corresponien a cases i només va haver-hi algun petit edifici plurifamiliar.
El 2018 i el que portem d’any els projectes que es materialitzen afecten la trama urbana consolidada. Són promocions i grans rehabilitacions de finques de l’interior de la ciutat que permeten continuar amb el procés de completar la ciutat de portes endins. No hi ha molt moviment pel que fa a nous sectors de creixement. Només hi ha activitat a la zona de Can Colomer.
