Amb un 93 per cent de vots a favor, les jugadores de futbol femení han acordat una vaga indefinida per cridar l’atenció sobre les seves reivindicacions laborals perquè se senten discriminades en relació amb els seus companys masculins. Tot i que el futbol femení està començant a tenir ressò i audiència, encara genera molts menys diners que el masculí i moltes jugadores no cobren res per la seva feina.
Les polèmiques declaracions a la COPE del periodista esportiu José María García, dient que “el futbol femení és una mentida”, no han fet sinó afegir llenya al foc del conflicte, tot i que posteriorment García es va mig disculpar, assegurant que no se l’havia entès bé.
Els entrevistats d’aquesta setmana, tant els homes com les dones i tant els que són afeccionats al futbol com els que no ho són, coincideixen, amb matisos, en que el cas de les jugadores és un exemple més de la discriminació soferta encara avui per les dones en la nostra societat, que valora i paga menys el treball femení que el masculí. Els entrevistats, tanmateix, confien en que en el futur les coses canviaran.
Gemma Martínez
Mecànica de motos, 19 anys
“La nostra societat és molt masclista, la feina de les dones no es valora prou. Tenim drets però no ho sembla, no es respecten. El cas de les futbolistes n’és un exemple més. José María García no té raó. Com que no és futbol? Juguin més bé o més malament, són futbolistes i han de cobrar per la seva feina”.
Miqui Giménez
Mestre, 61 anys
“Històricament, les dones estaven sempre en una mena de segon pla. En l’entorn actual i al país on vivim, jo crec que cada vegada hi ha més igualtat de gènere. No ho tenim tot encara solucionat però crec que anem millorant. Evidentment, les futbolistes han de tenir reconeguts els seus drets i rebre un salari correcte. Hi ha una feina al darrere, molts entrenaments€ He vist partits de jugadores del Barça i m’ho he passat molt bé veient-les jugar. No es pas que la vegin quadrada, com es diu vulgarment, sinó que en saben molt. A mi m’agrada jugar a futbol però no m’atreviria pas a competir amb aquestes noies… Jo crec que de mica en mica anirem millorant. El que diu el José María García es un disbarat però ja sabem tots de quin peu calça. Estic en contra de les seves opinions. Les dones han de tenir reconeguts els seus drets perquè tenen un paper super important en la societat”.
Daniel Martínez
Aturat, 32 anys
“Aquestes noies cobren molt poc. Es nota una barbaritat la diferència entre sexes, no només en el futbol, a la societat en general, encara que a les empreses on jo he treballat no hi havia discriminació. He tingut companyes que treballaven més que els homes. Tornant al tema del futbol, abans d’ahir justament vaig llegir una comparativa sobre el que cobren els homes i les dones futbolistes i la diferència és brutal. Amb el temps s’arreglarà. Les coses canvien. No arribaran a cobrar el que cobra el Messi però, vaja, gairebé ningú cobra el què cobra el Messi. Ara ja retransmeten partits femenins per televisió. No ho segueixo excessivament però m’agrada el futbol i n’he vist algun”.
Gemma Iborra
Administrativa, 53 anys
“De mica en mica les coses van canviant. Hem fet un gran pas en temes d’igualtat. En el cas del futbol femení la cosa també millora perquè ara ja se’n parla i retransmeten els partits per televisió. Abans no se’n parlava. Les noves generacions seran diferents i segur que la situació canviarà a millor”.
Maria Dolors Margarit
Mestressa de casa, 64 anys
“El futbol femení el segueixo una mica perquè al meu marit li agrada molt el futbol. Em sembla molt bé que reivindiquin. S’han d’equiparar els sous entre els homes i les dones. No hi hauria d’haver tanta diferència. I el cas de les noies futbolistes és desmesurat. Si hi hagués una Messi femenina, ves a saber si cobraria tant com ell”.
Josep M. Manent
Jubilat, 67 anys
“Aquestes noies tenen tota la raó. Cal mes igualtat. Algunes ja ho tenen més o menys resolt, les del Barça i algun altre equip important tenen un contracte però les altres fan bé de reivindicar els seus drets. Jo sóc seguidor del Barça femení”.
Anna Piera
Estudiant, 18 anys
“Em sembla molt malament que se les discrimini. Fan la mateixa feina que els jugadors masculins. La societat continua essent masclista, queda encara molt de camí per recórrer, tot i que una mica sí que s’ha avançat. Les dones futbolistes no és només que cobrin menys sinó que estan infravalorades. Hi ha un corrent d’opinió social que caldria canviar”.
Maria de la Iglesia
Jubilada, 79 anys
“Jo no soc gaire seguidora del futbol però trobo fastigós a tots els nivells que les dones cobrin menys. Quan treballava, ara estic jubilada, vaig viure molta discriminació i les coses segueixen igual. Esperem que tot canviï en properes generacions”.
Tere Salazar
Aturada, 59 anys
“No entenc de futbol però em sembla molt malament la discriminació laboral per raons de sexe”.
Sílvia Rediu
Advocada, 52 anys
“Que les dones futbolistes cobrin menys o no cobrin em sembla molt malament. No hauria de ser així. Caldria una legislació per evitar la discriminació. La societat sempre està contra les dones. S’han de canviar moltes coses”.
Júlia Quer
Bioquímica, 25 anys
“Em sembla fatal que hi hagi aquesta bretxa salarial. S’han d’arreglar les coses. El tema del futbol és un reflex del que passa a la societat en general. Hauríem de començar per replantejar-nos els rols de gènere, tot això de si una feina és femenina o masculina. A partir d’aquí es podrà començar a transformar la societat. També caldrien mesures polítiques”.
Àlex Benítez
Biòleg, 24 anys
“La discriminació em sembla molt malament. Estic totalment en contra de les desigualtats salarials i d’oportunitats. El futbol, però, és un tema complicat. El futbol és un mercat on cadascú cobra segons els ingressos que genera. De moment, els homes futbolistes generen més diners que les dones perquè la gent encara no es mira gaire els partits femenins. És un tema d’educació, suposo. Quan la gent vegi els partits femenins igual que es mira els masculins, les coses milloraran perquè elles també generaran diners. Els clubs han de fer un esforç i un canvi de mentalitat. Aquestes noies s’han d’entrenar, no es poden dedicar a fer altres coses per viure”.
