La celebració de la festivitat de Tots Sants va tornar a omplir ahir el Cementiri Municipal de Terrassa de riuades de gent que passejava amunt i avall. La traginada d’escales era constant davant dels nínxols que parelles o famílies senceres es dedicaven a netejar i engalanar amb flors fresques i dedicatòries.
A les deu del matí l’aparcament ja presentava una alta ocupació, mentre els responsables de la zona indicaven als conductors que anaven arribant on quedaven places lliures per deixar el seu vehicle. A les dotze del migdia les cues als accessos arribaven a l’inici del pont que creua l’N-150, a l’altre costat del complex funerari. En aquest sentit, per donar acollida a l’afluència massiva de vehicles, l’oferta de pàrquing es va ampliar, habilitant una zona d’aparcament a l’extrem est del recinte.
El grup de persones que es congregava a la parada d’autobús del cementiri també era considerable. Molts esperaven l’arribada del bus gratuït que l’Ajuntament havia posat a disposició d’aquells que volguessin anar fins al complex funerari i tornar a casa amb transport públic.
A la zona d’accés al recinte, a les set parades de flors i complements instal·lades des del passat 25 d’octubre no donaven l’abast. Dins de l’àmplia gamma de productes per a la decoració de les sepultures, les roses vermelles eren les més venudes a l’estand de Flors Núria Ribera. "L’any passat vam tenir tres dies de pluja. Enguany estem venent més", assegurava José Gutiérrez, responsable de la parada.
"Pensàvem que avui, amb el pont de tres dies, no vindria tanta gent i no tindríem tanta feina però està venint molta gent. La majoria ens demana rams grans, sobretot de flor natural, però els de flor artificial també estan tenint bona sortida", explicava, per la seva banda, Maria Carme Rosique, presidenta de l’associació La Oka, una entitat que es dedica a l’atenció de persones amb discapacitat i que cada any al voltant del dia de Tots Sants munta una parada a l’entrada del cementiri.
A l’interior del complex funerari, el silenci, les oracions i el record davant les sepultures dels familiars i amics difunts donaven pas, minuts més tard a animades converses i retrobaments entre famílies i coneguts. "Hem anat al nínxol de la ‘iaia’ i no hi ha ni un vas. No sé si ens els han robat o si els estan canviant", explicava una noia a uns amics.
Durant tot el matí, el personal del Centre d’Atenció al Visitant no parava d’atendre consultes diverses. Els punts d’informació amb pantalles tàctils situats a l’exterior del mateix centre i del temple multiconfessional no funcionaven. "Estic al costat del centre d’informació, però hi ha una cua…", comentava una senyora per telèfon.
Mostra d’homenatge a 10 dones
Al traspassar les portes d’accés, a l’esquerra, aquells que s’acostaven al cementiri podien visitar l’exposició "Dones al jardí de la memòria". Organitzada per Funerària de Terrassa de forma conjunta amb el Museu de Terrassa, la mostra, que va tancar portes ahir al vespre, recollia la biografia de deu dones que reposen al cementiri municipal i que, per diferents motius, formen part de la història local. Un homenatge a la concertista Rosa Puig, l’escriptora i periodista Anna Murià, la periodista i oradora Paulina Pi de la Serra, la fotoperiodista Joana Biarnés i l’actriu Àngels Poch, entre d’altres.
Paral·lelament, durant tot el matí dues petites formacions musicals ubicades en dos punts diferents del cementiri ajudaven a fer encara més sentida la visita. El temps acompanyava en un dia de record i homenatge a aquells que ja no hi són.
A l’avinguda central d’accés un grup de nois preguntava a aquells que acabaven d’arribar si necessitaven una escala o ajuda, mentre visitants que ja feia estona que estaven al recinte obrien les vitrines dels nínxols per netejar-los a fons i deixar-los ben lluents. "Ja està. Ha quedat bé, oi?", preguntava una senyora a qui devia ser la seva mare.
Gent de totes les edats, des de persones grans fins a infants acompanyats pels seus pares, omplien els diversos passadissos del complex. A la zona del cinerari i els columbaris per a les cendres, però, hi havia poca gent. Només alguns curiosos que es preguntaven com funcionava aquell servei i persones que creuaven amb flors a les mans o fins i tot una gran corona de roses vermelles en forma de cor amb un curiós missatge al centre que comparava al pare difunt amb un amable príncep blau.
Davant d’un nínxol proper a aquesta àrea un nen d’uns 10 anys preguntava al seu pare qui hi havia allà dins. "Hi ha el meu avi, la meva àvia…", explicava el pare. "I quan tu et moris, et posaran aquí?", demanava l’infant. "Sí, jo seré el següent", bromejava el patriarca. Una mica més enllà, la Sili Morales i el Joaquim Sabater acabaven de donar els últims retocs a la sepultura dels avis i els pares d’ell. "Venim sempre que és necessari. Per desgràcia, massa sovint", comentava ell. "En pocs dies és l’aniversari del meu sogre i la meva germana. Per això hem vingut avui", deia ella. "Venim de tant en tant. Els donem records i els demanem que ens esperin, que nosaltres encara no volem marxar. Tant de bo els poguéssim tenir a casa, vius entre nosaltres", assegurava Sabater, que recordava que anys enrere el dia de Tots Sants la cua de cotxes arribava fins al carrer Colom.
En una altra zona del complex funerari, l’Anna Nieto resava davant el nínxol dels seus pares. "Vinc tres dies l’any. M’agrada més venir quan no hi ha tanta gent. El dia de Tots Sants això sembla les Rambles però a l’estiu també vaig venir pensant que no hi hauria gaire gent i n’hi havia bastant", afirmava.
"Cada any venim amb la família. Tots Sants és un dia especial i ens agrada venir a portar flors", explicava, per la seva banda, Mar Ribera, acompanyada de la seva mare i la seva besàvia.
Un mural amb el nom de les persones mortes entre el mes d’octubre de 2018 i el setembre de 2019 presidia l’entrada del temple multiconfessional, que a les dotze del migdia va acollir l’acte d’oració per al procés espiritual de les ànimes organitzat per la Comunitat Bahá’i. A dos quarts de cinc de la tarda, al mateix espai va tenir lloc la tradicional celebració eucarística en sufragi de les persones difuntes.
