Com està?
Enfadat, indignat, emprenyat, disgustat…
Es fan lectures jurídiques i polítiques de la sentència.
En quins termes?
En primer lloc serà un problema per a la mateixa democràcia espanyola, perquè la debilita, perquè converteix la discrepància massiva en sedició, com el dret de vaga. Desmantella el sistema de drets. L’Estat espanyol fa por i no s’és conscient. La democràcia pagarà un preu altíssim i en un moment o altre la sentència passarà factura. Però també tindrà conseqüències a la Unió, perquè contribueix a consolidar la regressió de drets que vol implantar l’extrema dreta. Aquesta sentència marcarà la història d’Europa.
Què opina de les reaccions que hi ha al carrer?
El primer que he de dir és que l’independentisme no es deu abocar a la violència. Som pacífics i pacifistes. Esperàvem reaccions importants, però no amb la virulència que s’han produït. Dit això i amb l’esperança que es recondueixi la situació cap a una protesta no violenta, hauríem de reflexionar sobre pr què ha sortit al carrer tota aquesta gent i amb aquesta indignació.
Quina és la seva conclusió?
Crec que hi ha incomprensió i por. Si a un conflicte polític es respon amb una injustícia, amb una insolvència jurídica d’aquesta magnitud, amb una democràcia de tan baixa qualitat, s’està dient que Espanya té per Catalunya un projecte molt poc atractiu i els joves es rebel·len. En comptes d’intentar seduir els Catalans, ens agredeixen. Crec que l’Estat espanyol s’hauria de preguntar què ha passat perquè el territori que més massivament va votar la constitució de 1978 es vegi en aquesta situació.
Hi ha qui ha començat a parlar de l’efectivitat de la violència?
És un error. La violència converteix la protesta en una qüestió d’ordre públic, es difumina l’essència política i es perd eficàcia. A més, es justifica d’aquesta manera l’acció repressiva i desmesurada de l’Estat.
El cos de Mossos d’Esquadra també hi participa.
Sí, però amb una diferència fonamental. Els mossos estudien la seva actuació i si hi ha hagut una mala praxi policial, la investigaran i depuraran responsabilitats. A la Policia Nacional, no només no es miraran res, sinó que, a més, es premiarà. És la diferència entre una policia democràtica i una que no ho és. No oblidem que aquests mossos són els del 17 d’octubre i els de l’1 d’Octubre, són els mateixos; professionals, solvents. Insisteixo, el camí és la desobediència civil no violenta. Som radicalment pacífics.
La sensació és que aixó no ho controla ningú.
És perillós, perquè, la violència, saps com comença, però no com acaba. Es necessita lideratge i un full de ruta unitari. L’èxit de l’1-O va ser aquest: lideratge, unitat, determinació, societat civil i ciutadania; la violència la van posar els altres. Considero que va ser una gran victòria.
Ara no hi ha unitat d’acció a l’independentisme. De fet no són vostès capaços d’aprovar uns pressupostos.
No. Hem de reconduir la situació d’alguna manera. Quan ha funcionat hem fet grans coses, com a l’1-O i quan no hem comès grans errors, com la investidura fallida de Jordi Turull. Ens hem de mirar al mirall. Els líders de la independència americana deien: "O anem junts o ens penjaran per separat". Junts guanyarem.
El debat sobre la unitat d’acció existeix entre vostès quan es troben, a la presó.
(Silenci). Miri, quan vam estar a Madrid, va haver-hi un moment de gran germanor. Ens vam estimar molt. Sona naïf, però és que realment va ser així. Ara no estem en aquell moment.
Què trenca aquesta harmonia?
A Soto (presó de Soto del Real) era més fàcil que aquí. a Lledoners es trenca, perquè hi ha elements exteriors, pressions que desfan la cohesió del grup. Nosaltres, Junts per Catalunya som on érem. Abans ens deien tous i ara som els radicals. En realitat no ens hem mogut.
Com va ser la seva curta experiència al Congreso?
(Somriu). Curiosa pel sol fet d’haver estat elegit per Tarragona, però traumàtica pel que va passar a l’hemicicle. En primer lloc, la presidenta Batet va contravenir el reglament i ens va inhabilitar quan ho han de fer els disputats. Ni el jutge Marchena es va atrevir. Va ser molt greu, però és que després, qui ens fa fora de l’hemicicle és la policia, que a cap país civilitzat podria entrar a un parlament. De fet, al Regne Unit, ni la Reina pot travessar la línia blanca si no està habilitada.
Com veu les eleccions de la semana que ve?
Amb una certa preocupació, perquè hi haurà un pacte entre PSOE i PP. Els populars garantiran la investidura.
Creu que s’intentarà ara esquiva l’independentisme?
Voldran demostrar que no necessiten més suport que el dels grans partits d’Estat. Crec que es tornaran a equivocar. Però nosaltres creguim que ho tenim molt clar i encara més després de rebutjar de la manera que ho han fet el xec en blanc que els hi donava Esquerra Republicana.
Sona a retret.
En absolut. El que vull dir és que l’independentisme ha de tenir una única veu. Aquest era el moment ideal per a una candidatura conjunta, de l’estil de Solidaritat Catalana. Té tot el sentit. Hem de tenir una veu única a Madrid.
No li preocupa que amb tanta tensió porti un nou 155?
Em preocupa que l’Estat vulgui la derrota absoluta de l’independentisme. I sí, em preocupa l’aplicació del 155. Perdre les institucions és perdre l’escola, els mitjans de comunicació, la sanitat pública, la nostra policia… això no són qüestions menors.
Veig que vostès estan votant precisament avui. Hi ha ambient electoral a la presó?
(L’entrevista es va fer dimecres 30 d’octubre a Lledoners) Doncs la veritat és que no es respira gaire ambient. És la tercera vegada que voto empresonat. L’última va ser quan es va presentar Vox per primer cop; estàvem a Soto. Hi havia un intern de Vox que volia fer conya i deia: "¿Veis aquella pared? Si ganamos será paredón". I reia com si hagués fet una gràcia, però era més bé inquietant.
Senyor Rull, val la pena?
(Silenci i mirada al voltant del locutori). És molt dur, cregui’m, però penso que calia fer-ho. Estic a la presó per seguir el mandat democràtic del poble de Catalunya. El nostre sacrifici no serà en va i si el que vol preguntar és si ho tornaria a fer (silenci), l’he de dir que sí, que ho tornaria a fer.
