No era la primera vegada que l’enxampaven. Ja havia estat condemnat en el 2009 per un jutjat d’Arenys de Mar pel mateix: un delicte contra la propietat industrial. En aquella ocasió, la pena va ser de setze mesos de presó. I ha estat condemnat de nou, aquesta vegada a un any i nou mesos de presó. Segons la Justícia, venia articles falsos de grans marques en el mercat ambulant setmanal de Terrassa.
Tenia parada en el mercadal, en l’avinguda de Béjar. El 26 d’abril del 2016, a les 10.15 del matí, la policia va decomissar les peces que intentava comercialitzar en el seu lloc de venda: d’una banda, 108 pantalons curts, 66 pantalons llargs, 87 samarretes i una dessuadora, tot això de la marca Adidas; disset samarretes de G-Star, nou jerseis i 46 samarretes de la firma Lacoste i una camisa Ralph Lauren.
Una primera sentència, del jutjat penal número 3 de Terrassa, li va imposar un any i nou mesos de presó, i una indemnització de 4.675 euros, per un delicte contra la propietat industrial. El jutge va recordar que les firmes indicades estaven registrades en l’oficina espanyola de patents i marques i que les peces intervingudes per la policia eren "còpies de les originals", uns plagis amb deficiències "quant a la qualitat dels materials i dels acabats". I va agregar que el venedor no tenia autorització per a la venda d’aquests articles. Totes les empreses reclamaven indemnització, excepte Lacoste.
L’acusat tenia a la venda els productes "sabent que es tractava de reproduccions fraudulentes". A gratcient també de la falta de coneixement i consentiment dels titulars de les marques.
Recurs
La defensa del venedor va presentar un recurs davant l’Audiència Provincial de Barcelona, al·legant que les peces estaven en un mercat ambulant local i la venda no va arribar a produir-se perquè la policia les va confiscar res més posar-les l’imputat a la venda. No hi havia confusió perquè la venda es duia a terme en un mercat ambulant, no en comerços luxosos i a preus similars als de les peces autèntiques. Els potencials compradors, que coneixen aquestes marques, no anaven a ser enganyats. De manera subsidiària, la defensa del processat va invocar que el delicte, si existia, s’havia comès en grau de temptativa, perquè l’acusat no va vendre ni un producte.
El tribunal desestima la part més substancial del recurs. Diu que el comerciant posseïa les peces per a vendre-les en el seu lloc del mercadal i que les peces eren còpies. I recalca que el delicte "no té com a directe i exclusiu objecte la protecció al consumidor". És a dir, que el bé jurídic protegit és "el dret d’ús exclusiu de determinats signes o marques que han obtingut el seu reconeixement administratiu i mercantil". El precepte penal no exigeix que els productes als quals s’incorporin les marques distintives siguin iguals o susceptibles de ser confosos, sinó només "similars". És precisament la imitació el que pot portar al consumidor a pensar "que el producte procedeix de determinada marca, amb perjudici per al seu titular".
Encara que no existís confusió pel preu i el lloc de venda, els agents que van confiscar la mercaderia van declarar que els articles portaven els logotips de les marques. Van decidir intervenir i van veure que la roba mancava d’etiquetes que identifiquessin l’empresa autoritzada per a la seva comercialització. Pel seu baix preu, van sospitar que eren efectes falsificats. Com portaven els logotips, "eren aptes per a generar un risc de confusió en el mercat per similitud amb els originals", diuen els magistrats, sense tenir en compte la qualitat inferior o el preu baix. N’hi prou amb un risc de confusió perquè es doni el tipus delictiu.
L’important, segons el tribunal, no és la possible lesió als interessos dels consumidors o la possible generació d’engany, sinó el menyscapte a "l’interès protegit del titular de la marca". No va ser un delicte en grau de temptativa; perquè el delicte es perpetri no s’exigeix que hi hagi cap perjudici: la simple activitat fraudulenta és suficient.
Indemnitzacions
La sentència del jutjat terrassenc va imposar al venedor el pagament de 4.675 euros en concepte d’indemnitzacions: 4.400 euros a Adidas, 255 a G-Star i 20 a Ralph Lauren, però l’Audiència Provincial de Barcelona sí que estima la part del recurs referent a la indemnització. La defensa al·legava que la quantitat fixada en la primera resolució era superior a la que les pròpies firmes havien valorat.
El tribunal deixa sense efecte la responsabilitat civil a pagar, que haurà de determinar-se en l’execució de sentència previ informe pericial, perquè no es va realitzar cap dictamen econòmic per a quantificar els perjudicis de les empreses.
