Es pot parlar ja de fer balanç?
S’ha de poder fer sempre. Això dels cent dies és un convencionalisme que va molt bé perquè et dóna un cert marge per treballar, però s’ha de poder fer balanç en qualsevol moment. Jo sempre dic que nosaltres som nouvinguts al govern, però que no estem aquí per aprendre, que la ciutadania ens ha posat aquí per governar. Per això li dic que podem passar comptes igual que les podríem haver passat al juliol.
I quin seria el seu balanç. Com ha estat la seva tornada al govern?
Ens hem trobat un Ajuntament més empobrit quant a talent. És un problema que afecta moltes administracions, però a Terrassa ho notem molt perquè sempre hi havia hagut un gran nivell i ara no és tant, ni a la part política, a la que m’incloc, ni a la tècnica.
A què es deu?
Crec que la crisi econòmica ha desgastat molt als equips tècnics de les administracions. Han hagut de fer molt amb poc i gestionar les pressions que han arribat de la mateixa ciutadania com de la realitat política. Els polítics també. La crisi ha generat un gran estrès i ens en ressentim tots pel desgast que provoca.
Com creu que es pot rebre al col·lectiu de treballadors de l’Ajuntament una afirmació com aquesta?
Bé permeti que matisi. Jo no vull dir exactament que no tinguem capacitat. El que vull dir és que el talent no s’ha pogut exercir per culpa de la crisi econòmica. El que vull dir és que la crisi redueix la capacitat de gestió i el talent no pot fluir, no pot aparèixer. De talent n’hi ha molt, és indiscutible, però hem de crear les condiciones perquè surti i es desenvolupi. Els anys que van del 2008 al 2018 han estat deu anys molt durs per a la gestió pública i la gestió política a l’administració.
Quin remei proposa?
Doncs, com li dic, hem de crear l’escenari perquè els tècnics i també els polítics puguin desenvolupar les seves capacitats. La crisi ha provocat que els tècnics reprimeixin les seves idees, perquè no es podien dur a terme. Hem de provocar una sacsejada perquè això canviï. La consigna que intentem transmetre als equips tècnics és el de tornar a pensar en gran. És evident que no ho podem fer d’un dia per l’altre, però és igual d’evident que ens hem d’activar.
Creu que falta il·lusió a la ciutat?
El descens del pressupost, tothom l’ha assumit i l’ha interioritzat tant que ens ha tornat a tots com molt prudents i crec que hem de tornar, com dir, a pensar en gran, a idear projectes i programes ambiciosos. Tenim un equip humà extraordinari a l’Ajuntament i l’hem d’aprofitar.
Troben vostès resposta als equips?
Sí, clar, però també és veritat que detectem una certa incredulitat i això és el que hem de trencar. Si nosaltres no ens ho creiem, difícilment ho aconseguirem. La percepció és bona; els tècnics tenen ganes i tenim gent molt bona.
Hi haurà pressupost per generar il·lusió?
Hem de ser realistes. El pressupost del 2020 serà el que serà i no podem crear falses expectatives. Del que es tracta és de generar una nova dinàmica. És veritat que el 2021 i el 2022, la situació millorarà una mica i hem d’estar preparats per aprofitar la situació en la mida de les nostres possibilitats.
Tothom parla de què ve una crisi que serà molt profunda i que l’afrontarem amb un estat de debilitat precisament, perquè no tothom ha sortit de la crisi anterior.
En aquests moments estem en xifres pressupostàries d’èpoques precrisi, fins i tot una mica per sobre. Estem amb més de dos-cents milions d’euros. Sí, és veritat que han passat deu anys, però ens estem recuperant i l’afectació als Ajuntaments, tant de la crisi com de la bonança econòmica, sempre es retarda.
Si, però no només han passat deu anys, sinó que les obligacions dels ajuntaments han augmentat aquests anys, en despesa social, per exemple.
Sí i també tenim moltes més limitacions amb normes legals de limitació de la despesa, però així i tot, la petita millora que es pugui generar, l’hem d’aprofitar. Hem d’alliberar una mica els frens que hem tingut fins ara. El que visualitzem ara ens ha de servir per a després.
Digui un projecte que seria il·lusionat per Terrassa.
Miri, hi ha un que és molt il·lusionant pel meu partit i per mi, personalment; doblar l’illa de vianants al centre de Terrassa. És una decisió d’aquest govern i és una decisió valenta. Ens hem avançat tres anys al futur de la ciutat. És una aposta difícil, però molt ferma. La decisió de tancar el pàrquing ens ha permès avançar molt i des del minut zero. Això ho decidim al cap de dos mesos d’arribar al govern.
Li han retret que això és una bona notícia pel centre de la ciutat.
No és cert, això és una gran notícia per la ciutat, no només per al centre de la ciutat. El Pla de Mobilitat té unes actuacions molt clares i estableix una sèrie de prioritats i nosaltres estem parlant del Pla de Mobilitat que vam aprovar tots i es començar per l’illa de vianants, segueixen pels carrers mas Adei i Sant Antoni i continua pels carrers Galileu i Arquimedes, etcètera.
Vostè diu que tenim una illa de vianants petita. És aquest el gran problema del comerç del Centre?
El Centre comercial ha quedat petit i tancat en si mateix; no es connecta amb el seu entorn, no es connecta amb la ciutat de Terrassa. Quan es va crear aquesta illa de vianants, la ciutat tenia cent cinquanta mil habitants i ara en som quasi dos-cents vint mil, amb una ciutat molt diferent, amb més estacions de tren i de metro i amb unes mobilitats diferents. Necessitem que el Centre connecti amb Jaquard i Escola Industrial, amb Ca n’Aurell i Àngel Sallent, amb 22 de juliol i Sant Pere i també amb Segle XX i això ho aconsegueixes estirant l’illa de vianants.
Percep que s’entén al carrer la necessitat d’aquesta gran transformació?
Si vostè i jo passegem un dissabte a la tarda pel centre i ens trobarem quatre vegades. Sé que és difícil d’entendre aquesta necessitat per alguns veïns i per alguns comerciants, però s’adonaran que és imprescindible i que això comporta certs sacrificis. Hi ha pocs nuclis comercials amb una potència com aquest, amb una densitat de passejants tan elevada. És per això que ha de créixer, perquè el centre comercial s’ha empobrit.
De tota manera, com hem d’interpretar les decisions sobre el Centre, com un impuls precipitat o realment ja tenen un pla?
Són diverses decisions que s’han de prendre de forma progressiva i ja hem començat. Sí que hi ha un pla. Les decisions sobre el trànsit estan meditades. Es tallaran molts carrers, però també hi haurà plataformes úniques. El cotxe perd espai, però també perd protagonisme. Això vol dir estrictament això, que perd protagonisme, però no desapareix del tot.
Pensa que els canvis de mobilitat al Centre els hi estan desgastant?
Miri, això és política i a la política s’han de prendre decisions. En aquest mandat no es podrà veure tota la transformació urbanística que suposa l’ampliació de l’illa de vianants, però el que no podem fer és no prendre decisions. Aquesta transformació, que serà la més important a Terrassa després dels Jocs Olímpics, no la podem retardar. Sabem que és important que el ciutadà vegi coses al carrer i les veurà al carrer Col·legi, al Portal Nou, al carrer del Vall i a altres indrets. És evident que tot el pla no el podrem desenvolupar en aquest mandat, no només per un tema pressupostari, sinó també de possibilitat d’execució, però el ciutadà l’entendrà.
No només es tracta d’una qüestió de relat.
És cert, jo sóc molt de construir relats, però és evident que els ciutadans han de veure accions concretes i les veuran. No oblidem, d’altra banda, que hi ha una altra gran qüestió, que és que la contaminació mata i això també ens obliga que les decisions hagin de ser ràpides. No em negarà que el relat de la qualitat de l’aire és transversal a moltes administracions, a moltes ciutats i a tot món.
El nou equip de govern ha generat moltes expectatives. Podran vostès respondre-hi?
Personalment els reptes m’agraden. Quan es generen expectatives segur que hi ha algú se sentirà decebut, és inevitable, però jo estic encantat. Generar expectatives és el millor que ens pot passar. Parlant en general, crec que és veritat que la gent vol canvi i confia que n’hi haurà. Nosaltres tenim la voluntat de respondre-hi, sí.
És més fàcil amb majoria absoluta?
És evident que la majoria absoluta et permet més marge de maniobra, però també parlem de canvis de maneres de fer, de relacionar-nos amb la gent, de prendre decisions. I tot i la majoria absoluta jo em nego a què l’equip de govern sigui l’únic actor en el procés de transformació de la ciutat. El gran protagonista de la construcció de la Terrassa moderna ha estat el PSC i de la mateixa manera que nosaltres hem participat i hem col·laborat des de l’oposició, entenc que els socialistes tenen un paper a jugar en aquesta nova etapa de la ciutat. I no només el PSC.
Personalment, li molesta molt que li recordin el seu discurs quan estava a l’oposició?
(Somriu). En absolut.
De vegades ho sembla.
De vegades em sento el centre de les crítiques per aquest tema i ho entenc, però no em molesta. El nostre discurs no és contradictori. Miri, Esquerra no fa mai res improvisat. Si estem a l’oposició, volem influir i si estem al govern, el nostre discurs serà de govern. No hi ha contradiccions. Nosaltres no fem politiqueig. Hem de reconèixer que sempre es fa alguna juguesca en un debat, però nosaltres som seriosos. No es tracta de dir sempre el mateix, sinó de maximitzar les teves opcions.
Miri, jo no sabia que les coses acabarien sent així, però Esquerra pot presumir d’haver aprovat pressupostos i ordenances durant quatre anys. Podem baixar als detalls, però l’anterior equip de govern va poder governar, també gràcies a nosaltres i vam col·laborar al fet que altres partits també els votessin.
Però també va ser per no quedar en evidència.
És clar, per tenir cobertura. Però també per no bloquejar el govern ni tampoc la ciutat. I això m’ho haurà de reconèixer. El que vull dir és que es pot posar el retrovisor i retreure que si vas dir allò o allò altre, però al final el que queden són els fets i nosaltres hem donat mostres sobrades de responsabilitat.
Quan vostè estava a l’oposició va establir una col·laboració molt estreta amb TeC fins que es va generar una certa desconfiança pel lideratge. Tem que pugui generar aquesta desconfiança pel lideratge del govern amb Jordi Ballart?
Nosaltres som fidels als nostres principis, però molt lleials. En aquest cas som molt lleials al projecte. Aquest distanciament del qual vostè parla amb TeC va ser més per febleses dels altres que per arrogància nostra. Nosaltres sempre vam tenir molt clar que el cap de l’oposició era TeC. El lideratge i la capacitat de fer política i d’influir no només depèn del número, també de la capacitat i del treball. Jo tallo aquestes insinuacions d’arrel. Jo no sóc més que tinent d’alcalde, jo no sóc l’alcalde a l’ombra ni res. El govern és molt sòlid. Ja veurem com avança, però cregui que formem en aquest moment un molt bon equip amb gran predisposició.
Aspiren vostès al “sorpasso” o estan resignats a ser acompanyants?
Nosaltres no tenim vocació d’acompanyants, li asseguro. No tenim vocació de crossa de ningú. No la vam tenir quan vam governar amb el Partit Socialista i no la tenim ara. No ho plantejarem mai així. Esquerra Republicana és un partit amb personalitat pròpia. Som part important del govern, ens sentim part important, no ens sentim petits de res.
La realitat política actual és molt complexa. Pensa que podrà afectar?
És cert, és molt complexa, però nosaltres ens hi sentim còmodes, perquè és un projecte que representa molt la realitat de la ciutat i no es tracta de blocs. No sabem com anirà tot, però de moment ens hi sentim còmodes, sincerament.
Sembla que fan certs equilibris a l’hora de negociar propostes relacionades amb l’independentisme, fins i tot amb una certa tebiesa, si m’ho permet.
No és cert. S’ha condemnat la sentència del procés amb contundència, s’ha condemnat la repressió i nosaltres, amb aquest discurs de l’alcalde, ens hi sentim còmodes. És cert que alguns redactats són més difícils, perquè Tot per Terrassa és molt plural, però avui (per ahir divendres) hi ha hagut regidors de Tot per Terrassa que s’han alineat amb tot el que hem votat. És cert que altres no, però ho hem de respectar, pel que deia abans, perquè la ciutat és plural. I, de vegades, sembla que els redactats són més per dividir el vot del govern, que per generar un posicionament comú.
La fermesa està ara en mans de Junts per Terrassa?
Perdoni, però nosaltres no renunciem a res. L’independentisme ha d’entendre la complexitat de la situació i ha d’entendre que ens hem de moure en un escenari, almenys, de mínims. I aquests mínims s’estan donant de forma satisfactòria. Miri, al ple municipal hi ha disset vots favorables al dret a l’autodeterminació i això l’hem de posar en valor i l’hem d’aprofitar. Li asseguro que avui (per ahir divendres) al ple no s’han aprovat més coses perquè Junts no ha sabut negociar.
La sentència genera un clima de conseqüències imprevisibles.
Ha estat demolidora. Ens allunya de la política i per tant, ens allunya de la solució. Però hem de mantenir el cap fred i sobretot, fugir de la violència.
