El segle XXI ha suposat la gran eclosió de la tecnologia i per tant de la connectivitat necessària per poder adaptar-nos a tots els canvis que la ciència, la modernitat i per tant l’evolució de la societat ens planteja. Així ens trobem que en qualsevol àmbit del nostre quotidià hem de connectar-nos per poder marcar el recorregut del nostre vehicle, cercar informació, seguir les notícies, comunicar-nos amb els amics i tantes coses que engreixen la llista de connectivitat si o si. Fins i tot hem estat capaços de canviar la primera pregunta que fèiem quan arribàvem a un restaurant, si tenien taula per menjar, per una pregunta més "vital", ara ens interessa saber si tenen wifi.
El món ha canviat i ens trobem del tots subjectes al fet de saber-nos connectats per poder sentir-nos segurs, útils i en xarxa. Valorem doncs la gran influència, diria que positiva, que ens han aportat les noves tecnologies per fer una vida més còmode, immediata i facilitadora però caldrà també manifestar algunes de les misèries que viure contínuament ens ha suposat. Deixar-nos o perdre el mòbil acaba per generar una angoixa desmesurada, especialment en els joves, que impacta als que durant moltes dècades hem estat capaços de subsistir sense Google, bluetooth, o xarxes socials.
No disposar de connexió provoca en els joves inseguretat i frustració, els fa sentir allunyats del món, d’un món conformat per persones i no per màquines. Estar connectats s’ha convertit per a ells com una senya d’identitat i la desmesura arriba a límits perillosos en el moment en que van als hospitals, els pares, buscant ajuda pels seus fills per l’addicció que els ha creat aquesta dependència a les pantalles. Diria que el gran problema rau en aquesta franja d’edat en el fet que es comuniquen, s’informen, es relacionen i es diverteixen mitjançant les noves tecnologies i que han abandonat altres formes de vida, de relació i de lleure que no tinguin com a protagonista un mòbil, una "tablet" o una consola.
L’excés de la tecnologia distancia als joves d’un món real i pragmàtic en favor d’un món més atractiu i desitjat, però també més irreal i coercitiu que els allunya d’una situació futura d’encarar un món molt més dur que el que ells i elles coneixen de manera virtual.
Seria de vital importància atendre alguns elements en la relació joves-connectivitat.
La progressió en l’accés a les noves tecnologies. De 0 a 3 anys de pantalles res, que vol dir sense accés de cap mena i a partir del 4 anys i molt racionalment anar introduint l’ús i gaudi de les diferents propostes tecnològiques.
L’educació en l’ús. Ens passem tota l’etapa educativa dels nostres fills incidint en aspectes importants com la higiene bucal, els bons hàbits en l’alimentació, la necessitat del descans i altres aspectes fonamentals. Doncs en aquest sentit hem d’incorporar l’intensa incidència que com a pares hem de tenir en educar-los per tal que coneguin i utilitzin aquestes eines amb totes les garanties d’enfrontar-se amb elles de manera segura, sense cometre actituds de risc que penalitzin la seva identitat, imatge o altres elements personals.
El temps d’utilització. Una informació de màxima importància és que tots aquests aparells tenen un botó off de tancament. És important saber que els joves tot i saber de la seva existència no l’utilitzen mai, aquesta serà una feina reservada als pares que controlarem si o si tot i que els comportaments d’enuig dels nostres fills siguin grollers, mal educats i fins i tot rabiüts. Racionalitzeu l’ús de les pantalles per evitar mals majors.
La universalització de la vida dels vostres fills. Si voleu tenir un cap de setmana tranquil poseu als nens i adolescents davant d’una pantalla i podreu gaudir d’una estona, i fins i tot hores sense cap agitació. Ara si el que preteneu es oferir als vostres progenitors una bateria d’experiències que els serveixen per conèixer totes les oportunitats que el món atorga, sigueu creatius i plantegeu la possibilitat de sortir en bicicleta, passejar per la natura, i totes aquelles coses que augmentin el coneixement de l’univers més enllà de l’embut cònic de la connexió a la xarxa. Provoquem en els nostres fills les inquietuds necessàries per fer coses diverses i formadores. Depèn de nosaltres, els adults.
Estar sempre connectats, que també voldrà dir sempre controlats, els aboca a un món que imposa la llei del satèl·lit, i aquesta és una dependència nefasta per a la condició humana i molt nefasta per a la salut emocional, psicològica i social dels nostres joves.
