Tenir una feina i uns ingressos periòdics a finals de mes ja no és una garantia per sortir de la pobresa. Així ho assenyalava aquesta setmana Càritas Diocesana de Terrassa, que en la seva memòria anual destacava que fins a un 17,40 per cent dels usuaris que l’entitat va atendre el 2018, i que per tant van necessitar una ajuda per tirar endavant, eren persones actives laboralment.
Així mateix, Càritas indicava que la crisi “no ha acabat, sinó que es cronifica”. Tot quan el Fons Monetari Internacional (FMI) ha alertat ja d’una nova desacceleració econòmica que, segons l’organisme, afectarà el 90 per cent de l’economia global.
Inquietuds
Però com viuen els terrassencs aquests mals indicatius? Els perceben en el seu dia a dia? D’acord amb les respostes dels entrevistats al debat d’aquesta setmana, els egarencs no són optimistes pel que fa al present i al futur de les seves butxaques. Els sous baixos, l’elevat preu del lloguer i l’encariment de la cistella de la compra en resulten les principals inquietuds.
Tere Argemí Arbós
Mestra jubilada, 64 anys
“De moment, ni la meva família ni jo percebem que vingui una nova crisi econòmica. Però en general l’economia no funciona. Els sous són baixíssims, fins i tot per a qui té una carrera universitària, i el cost de la vida va pujant. La riquesa és en mans d’uns quants, i la població s’ha empobrit. A més sembla que no hagi servit de res el que hem viscut amb l’anterior crisi i que caiguem en els mateixos errors, com la ‘bombolla’ immobiliària.”
Carles Cobo Guerrero
Comercial, 43 anys
“En el meu cas no ho percebo, però si tothom diu que ve una crisi, és que deu ser a la cantonada. Jo dono la raó a l’informe de Càritas, en el sentit que pots treballar i passar-ho de totes formes molt malament per arribar a finals de mes. Els sous es mantenen en nivells de fa 10 anys i el preu dels lloguers és excessiu. Sembla que no n’aprenem.”
Juan Luis Morata España
Missatger, 48 anys
“En el meu sector, la missatgeria, es nota que ha baixat una mica la feina. Potser caldrà esperar a la campanya del Nadal per recuperar encàrrecs. Al meu entendre, no és que ara vingui una nova crisi, sinó que no n’hem sortit mai. Jo tinc una filla que està estudiant 2n de batxillerat, i sovint penso que no sé si li val la pena tot l’esforç que està fent i que estudiï una carrera perquè després li paguin 1.200 o 1.300 euros…”
Paco González Primo
Tècnic comercial, 45 anys
“Treballo en una empresa que fabrica material hospitalari, i sí que hem notat que des de fa tres o quatre mesos ha baixat una mica la demanda d’encàrrecs a nivell nacional. Ho atribuïm a aquesta nova recessió econòmica, tot i que segurament la inestabilitat política tampoc hi ajuda. En tot cas, som una empresa petita, que treballa molt internacionalment, i això fa que no notem tant aquests descensos.”
Ángela Herráiz Morales
Cuinera, 59 anys
“Por que vingui una nova crisi? Doncs sí. Que no hem sortit de l’anterior? Doncs també. Sap per què? Perquè es gasta massa. Crec que a les famílies hi ha moltes despeses innecessàries. Tenim molts joves, per exemple, que estan sense treballar i gasten moltíssim en el mòbil. Abans amb menys també passàvem. També és cert que hem tornat enrere pel que fa als drets laborals pels quals tant s’havia lluitat. Però és que pitjor és no tenir feina!
Mari Carmen Acosta Fuentes
Cuidadora de gent gran, 56 anys
“Jo només sé que vas a comprar i els preus cada cop són més alts. I que els que cobrem un sou petit, ens veiem negres per arribar a finals de mes. Avui tenir feina només et permet anar tirant… i amb dificultats. Jo per exemple treballo una hora al matí i unes hores a la tarda, i el que guanyo no arriba als 400 euros. Amb això anem tirant i mengem, i el lloguer el paguem amb el subsidi del meu marit.”
Jairo Sotoca Gumiel
Auxiliar d’infermeria, 27 anys
“Penso que ve una tardor calenta. Per començar, per la sentència del ‘procés’, que suposo que també influirà d’una manera o una altra en l’economia. En el meu cas treballo com a auxiliar d’infermeria en un hospital. És una professió bastant precària. Tinc feina, però amb un sou de 600 euros al mes. Si en pagues un lloguer de 400, doncs el sou et dona per poc, encara que comparteixis pis, com faig jo.”
Eva Ruiz Villazán
Recepcionista, 48 anys
“Sí que percebo una situació econòmica dolenta, perquè per exemple a l’empresa del meu marit, que pertany al sector de l’automoció, estan fent un expedient de regulació d’ocupació (ERO). Crec que segurament no hem sortit mai de la crisi, com ens han volgut vendre. Tant de bo hi hagués una solució per a la precarietat laboral, però clar, no està a les meves mans…”
Jèssica Prieto Camacho
Administrativa, 34 anys
“Jo fa 15 anys que treballo d’administrativa i ara estic formant-me per poder optar a un sou que superi els 1.000 euros al mes; perquè si trobes un treball de més de 1.000 euros, ja et pots considerar un ‘súper privilegiat’; potser ho aconsegueixes treballant a un bar, però fent més de dotze hores al dia… que a mi m’ha passat. Aquesta situació no et permet tenir una estabilitat a nivell personal, ni formar una família…”
Rafael Rodríguez Suárez
Jubilat, 65 anys
“En el meu entorn de moment no veig que la situació econòmica vagi a pitjor. I com a jubilat, amb el que cobro en tinc prou. Però sí que és cert que avui es guanya menys que abans, i que la majoria de les empreses ja no et paguen les hores extraordinàries, sinó que te les retribueixen en dies festius. Almenys en el sector de la construcció, que és el que més conec.”
Carlos Garzón Fernández
Estudiant, 20 anys
“Estic cursant una FP dual en prevenció de riscos laborals, i el que he escoltat és que al meu sector baixaran les vendes dels productes que s’ofereixen a les empreses. He de dir que, personalment, no m’ha afectat cap empitjorament de l’economia. I a més penso que al meu sector hi ha feina, sempre que tinguis una mínima formació.”
Nora Narro González
Estudiant, 22 anys
“Jo el que veig és que durant els últims temps la meva família ha de treballar més hores… el meu pare sempre fa caps de setmana extres… I jo a part d’estudiar, treballo en l’hostaleria i noto que els sous van baixant. Que com encaro el futur? Doncs vull estudiar Ciències del Mar i si vull treballar d’això, penso que hauré de marxar a l’estranger.”
