La néta d’Alexandre Galí ha volgut capbussar-se en els anys que el seu avi va estar a l’exili, des de l’any 1939 fins al 1942, una època poc referenciada i que ara veu una mica més de llum amb l’aparició d’un treball que va presentar dijous al vespre a l’Aula Magna del Centre Cultural de Terrassa. En un acte apadrinat per l’Associació de mestres Alexandre Galí, Òmnium cultural i l’Editorial Gregal, es va donar a conèixer el llibre "Alexandre Galí a l’exili", escrit per Carme Galí i que va comptar com a mestre de cerimònies a Salvador Cardús, sociòleg, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i periodista.
Teresa García, de l’Associació de Mestres Alexandre Galí es va encarregar d’iniciar l’acte i va donar pas a Cardús, que va assegurar que era impossible "no acceptar" fer la presentació d’aquesta obra, i va explicar que "hi ha molta bibliografia de l’Alexandre Galí però d’aquesta època no hi havia res". El sociòleg egarenc va comentar també que "hi ha una cosa que m’ha atrapat en la lectura del llibre, la proximitat emocional de l’exili i de la postguerra que, ara, amb totes les distàncies és un paral·lelisme amb tot el context de repressió que vivim ara"..
50 anys de la seva mort
Cardús va destacar també que el llibre arriba l’any en què es compleixen 50 anys de la mort del seu protagonista, i que manté un bon equilibri "entre la recerca i la narració que es construeix a partir de la recerca". A més, també va ressaltar el seu "rigor, el ritme narratiu i que et sents molt identificat amb el personatge". El sociòleg, també, va assenyalar que l’Alexandre Galí a l’exili, és un llibre que "ens acosta més a la persona que al personatge". També va recordar que, durant aquest exili, Galí es va relacionar amb quàquers i va explicar alguna anècdota al respecte.
La néta del protagonista de la vetllada, per la seva banda, va admetre que el llibre neix de la "curiositat per saber què va fer el meu avui aquells anys". Carme Galí, amb tota la informació acumulada, va fer una mena de "puzle" que va esdevenir un llibre que, l’any 2016, un editor va rebutjar. L’autora, però, ha agraït aquesta primera negativa, que li va permetre reformar el seu treball, retallant coses per "fer un relat més adequat".
La neta i autora del llibre va explicar que per Alexandre Galí, després de les seves vivències inicials, "Terrassa era com veure el cel". Carme Galí va reconèixer que, pel que fa a la seva situació com a refugiat, el seu avi "va ser un privilegiat" i va afegir que "ell era conscient de què era un privilegiat. I va apuntar, en aquest sentit, que Alexandre Galí "no va estar tancat a un camp de concentració, ni va anar a Argelers, tenia parents a la frontera i va poder treballar".
Carme Galí, tot i això, va insistir que no es tracta d’un llibre "alegre" i el va descriure com un llibre "d’història" tot i que moltes coses que surten "les he hagut d’intuir". La neta i autora d’aquest treball, també va recordar que l’Alexandre Galí "era catòlic però estava molt enfadat amb l’Església Catòlica després de la Guerra civil" pel fet de la seva submissió al règim franquista, tot i que mantenia el seu credo.
Nascut a Camprodon, l’any 1886, Alexandre Galí va ser pedagog, lingüista i historiador. Al quedar orfe de pare, va viure sota la influència del seu tiet, Bartomeu Galí, amb qui va conviure uns anys. A Terrassa va dirigir l’Escola Vallparadís, on va instaurar mètodes innovadors, com la inclusió de l’educació física.
