Ofereixo aquest pis per internet. Radicat a Terrassa, etc, etc. Però el pis no era seu. Dues amigues es van interessar per l’habitatge i l’arrendador li va arrendar a les interessades, fent constar el nom de la veritable propietària en el contracte. La quantia: 200 euros al mes. Les inquilines van haver de mudar-se a un altre habitatge perquè el primera tenia humitats. Aquest segon pis, també arrendat per l’acusat, no era seu. Tampoc era seu. Era de la mateixa propietària del primer. El falsificador ha estat condemnat per dos delictes consumats de falsedat en document privat. Ha admès la seva culpa. Les penes sumen dos anys de presó.
La propietària real era la titular d’un edifici sencer, un bloc amb diversos pisos, uns baixos i un local. A la fi del 2014, l’acusat va posar un dels pisos en lloguer. Va col·locar l’anunci en internet, sense tenir dret algun sobre l’habitatge i sense comptar amb l’autorització de la titular. No ha trascendit si tenien alguna relació econòmica. El que no tenia l’imputat és dret per a llogar els habitatges.
Dues amigues van veure l’anunci i van concertar amb el processat una visita a l’habitatge. L’home va ensenyar el pis i a elles els hi va agradar. Ell va informar les interessades de les condicions: per a fer la reserva havien de pagar 50 euros, quantitat que una de les víctimes va lliurar allà mateix a l’acusat.
Pocs dies després, el 31 de desembre del 2014, una de les dones va acudir al despatx de l’imputat per compte de la seva amiga. L’home va redactar un contracte en el qual la propietària real constava com a arrendadora i una de les dones com a inquilina. La renda acordada era de 200 euros al mes. Segons el tribunal de l’Audiència Provincial que ha jutjat l’assumpte, l’imputat "va redactar un certificat arrendatici i de subrogació de contracte" en el qual totes dues parts acordaven que la inquilina "se subrogava en les obligacions derivades de l’arrendatari anterior".
Simulació
Com va aparentar l’acusat que la propietària havia prestat el seu consentiment a l’operació? Va dir a una de les víctimes que s’absentava una estona per a portar-li el contracte a la propietària, perquè aquesta el signés, i va tornar. Efectivament, allà estava la signatura de la propietària. Però la propietària no havia signat res. Ho havia fet ell, o algú en el seu lloc, però imitant la rúbrica de la titular de la finca.
Després va arribar l’exigència de 650 euros a l’arrendatària. Aquests diners, més els 50 lliurats per a la reserva, responien a les mensualitats que havien de pagar anticipadament, més 100 euros per la gestió del contracte. I la dona va lliurar els 650 euros requerits.
Van passar unes setmanes. Hi havia humitats en el pis. Al febrer del 2015, l’acusat va oferir a la inquilina un altre pis, situat en el mateix bloc. Tampoc tenia títol o dret algun sobre aquest pis. La dona va accedir a mudar-se. El 25 de febrer, l’inculpat va redactar un document de renúncia en el qual figuraven la propietària com a arrendadora i la inquilina com a arrendatària. El document acordava la resolució de l’anterior escrit privat d’arrendament. L’endemà van signar un nou contracte sobre el nou habitatge. Aquests documents, no obstant això, no estaven falsificats. L’home no va arribar a imitar la signatura de la propietària perquè es va descobrir el pastís.
Va poder ser pitjor per a l’acusat. El fiscal va demanar sis anys i sis mesos de presó per un delicte continuat d’estafa sobre habitatge, en concurs amb un delicte continuat d’estafa impròpia i amb un delicte continuat de falsedat en document mercantil. L’escrit d’acusació establia també una multa de 4.320 euros, i el pagament d’indemnitzacions a les víctimes.
Indemnitzacions pagades
El fiscal, però, va rebaixar les seves pretensions i va qualificar els fets com a constitutius de dos delictes de falsedat en document privat, un consumat i un altre en grau de temptativa, i va tenir en compte que l’imputat havia pagat indemnitzacions a les dones: 700 euros a la inquilina i 601,66 a la propietària. La pena sol·licitada al final: un any i sis mesos de presó pel delicte consumat i sis mesos per l’intent.
L’acusat i la seva defensa van acceptar la nova qualificació del Ministeri Fiscal i es van avenir a una sentència de conformitat. L’execució de la pena de presó va quedar suspesa per un termini de dos anys, temps en el qual el processat no podrà cometre cap delicte si vol evitar entrar a la presó.
