Les universitats públiques han obert un nou curs amb una gran assignatura pendent, que és recuperar l’aportació del Govern de la Generalitat que tenien abans de la crisi, que eren uns 900 milions d’euros. El rector de la UPC, Francesc Torres, expressa la seva preocupació per aquest escenari. És el punt de partida per valorar també la situació global dels campus, entre aquests el de Terrassa, del que destaca la seva feina.
Amb motiu de l’inici del curs, el rector de la Universitat de Barcelona (UB), Joan Elias, ha tornat a recordar que s’ha de resoldre el sistema de finançament i proposava fins i tot convocar una aturada general
El finançament de les universitats és un tema recurrent des de fa ja uns anys de tots els rectors, i de moment per la situació econòmica i política, no hem avançat gaire. I cada vegada es fa més necessari abordar problemes com les infraestructures, de relleu generacional… No podem esperar més. I, per tant, tenim una preocupació real.
Vostè donaria suport a aquesta aturada liderada per rectors?
La vaga és l’últim recurs. D’alguna manera el que hem de fer és posar davant el Govern aquestes necessitats i veure si els propers pressupostos poden atendre unes demandes que són de mínims, perquè el que demanem és tornar als nivells de pre-crisi, i això hauria de ser possible.
Han demanat hora amb el president Quim Torra?
Sí, ho hem fet. Hem demanat entrevista amb el conseller d’Economia perquè ell és qui té la caixa.Tots els rectors anem amb la mateixa direcció però encara no tenim ni dia ni hora.
Quina és la situació actual de la UPC. Quin era l’escenari abans de la crisi i quin és el d’ara?
En el conjunt del sistema universitari hi ha hagut amb la crisi una retallada del 30% i això ha afectat a diverses partides, essencialment a infraestructures. Ara mateix només poden tapar les goteres i poc més. També afecta els laboratoris. I és molt important també poder donar relleu al personal. Cada vegada que es jubila un catedràtic, es va cobrint amb personal eventual. Fan bé la seva docència però ni ells ni la universitat pot comptar amb ells a llarg termini. És molt necessari donar sortida al relleu tant de personal docent i investigador com de suport administratiu.
Quins són els números?
Doncs, abans de la crisi, hi havia per les 7 universitats públiques uns pressupostos d’uns 900 milions d’euros i han baixat a 700 i escaig i ara s’està demanant, amb la inflació, tornar als mil milions d’euros, una mica més que abans per compensar la inflació.
Com ha repercutit aquesta caiguda d’ingressos que venien del Govern a la UPC?
Doncs hem hagut d’ajustar les partides de personal i d’inversions que són les que més han patit. I a més ha passat tot en un moment en el qual s’estava desplegant el Pla de Bolonya i amb la implantació de graus i màsters. Tot plegat ens ha obligat a fer una política de mínims.
Aquesta retallada del Govern, també s’ha donat en ajudes per la investigació?
En alguns casos també ha passat i passa. El Ministeri donava ajudes per fer les tesis doctorals i també s’han reduït, la qual cosa ha fet que el talent jove s’ha vist afectat. Aquí el que hem fet ha estat que, quan han caigut les subvencions de les administracions estatal i autonòmica, hem mirat cap a Europa i a la UPC ens ha anat força bé. Som la primera universitat de l’Estat amb fons europeus del programa TIC però en canvi no arribaven ajuts per doctorands. Per això, els temps de les universitats són lents, perquè en un moment donat pots tenir diners però no gent jove formada, no es pot fer res.
Li preocupa la situació política?
Em preocupa que anem a pressupostos prorrogats des de fa dos anys. Em preocupa per la nostra activitat, per atendre coses que van sorgint i per nous projectes, el fet de tenir uns pressupostos és absolutament indispensable. Ens preocupa, doncs, tenir una estabilitat de govern i poder abordar les necessitats amb tranquil·litat aquí i a Madrid.
Nou curs. Està satisfet de la matrícula d’entrada a la UPC a Barcelona i als seus campus com el de Terrassa
Estic força content perquè amb la majoria de titulacions hem cobert amb la matrícula de juliol, la primera, el 92% de les places d’accés. Això vol dir que omplim amb estudiantat vocacional i que, per tant, comencen amb ganes. El de Terrassa segueix sent un dels campus que va molt bé i té molta bona acceptació per a nous estudiants.
El 12 de desembre farà dos anys de la seva presa de possessió. Arribarà a la meitat de l’equador del seu mandat. Quina valoració en fa de tota la UPC i en especial de Terrassa?
Bé, nosaltres, el meu equip i jo, ja van dir a l’inici del mandat que la UPC és una universitat desplegada al territori i que cada campus té la seva identitat. El més important és que cada campus tingui un arrelament al seu entorn, tant en el teixit productiu com en el social i ciutadà. I Terrassa ha entrat en una dinàmica molt bona. Tenen molts projectes amb l’entorn en molts sectors, des del tèxtil, que és una marca, fins a la mobilitat, energia, electricitat…La feina que fa és molt bona.
Vostè creu que la fusió de les dues escoles d’enginyeria de Terrassa era imprescindible?
Jo, quan vaig arribar, ja estava fet i ha anat evolucionant bastant bé. Això venia imposat una mica pel Pla de Bolonya amb tota la reforma dels graus, màsters i doctorats. Es feia difícil justificar, des d’un punt de vista econòmic, tenir dues escoles amb la mateixa oferta. Amb la fusió, el campus i l’Esiaat han pres una dimensió diferent. Ara tenim una de les escoles d’enginyeria més grans de l’Estat espanyol, això li dóna molt capacitat a economia d’escala. I amb aquests anys, la veritat és que la dinàmica de les dues escoles ha interrelacionat molt bé. La transitorietat ja ha passat i ara funciona molt bé.
El campus de la UPC a Terrassa té llarga història i en destaca la formació superior en enginyeries. S’ hi ha sumat Òptica, Aeronàutica, Multimèdia… Vostè creu que es pot incorporar alguna titulació més?
Segurament, sí. Tenim peticions però no seria prudent. En aquests moments, tenim a tots els directors alliçonats que si no hi ha més pressupost, difícilment podrem abordar noves demandes. I, per tant, el que hem demanat és que es concentrin en mantenir la qualitat del que està fent.
S’han cercat alternatives?
Sí. A través d’optatives i de màsters i programes específics podem atendre aquesta demanda canviant que tenen les empreses. En aquest sentit hem apostat per les pràctiques que fan els estudiants a les empreses, i també molt pels projectes que fan els estudiants per les empreses; per la transferència de tecnologia d’innovació, per la creativitat … I aquí el campus de Terrassa és punter. I defensem això perquè nosaltres com a universitat tecnològica de referència, creiem que aquest lligam amb l’entorn productiu, és la manera d’aconseguir que els nostres estudiants es formin amb allò que demana l’entorn i es fomenti l’ocupació de llocs de treball que donin valor afegit.
Malgrat la crisi i les retallades, el campus de Terrassa ha aconseguit algunes inversions per millorar espais i nous projectes. Abans d’estiu van començar les obres de l’espai Emprèn per l’estudiantat
És un nou espai que inaugurarem el pròxim 16 d’octubre. La idea és potenciar més les activitats de les associacions d’estudiants del campus de Terrassa que, de per si, ja són molt actives i és bo donar suport. Hi ha les associacions en els àmbits del cotxe i moto de competició i també les relacionades amb l’aeronàutica i l’espai. Una oferta com la nostra que és tan presencial, la iniciava d’obrir espais per l’experimentació és una formació complementària ideal pel creixement personal i professional. Tota aquesta activitat té molta empenta i està molt valorada per les empreses. Perquè els alumnes dissenyen i construeixen un cotxe o una aeronau però a més aprenen a buscar recursos, a promocionar-se, a competir, a organitzar i fer rodes de premsa…. També vull dir que, a banda, d’aquest espai a Terrassa, la UPC inaugura aquest curs un programa vinculat a les arts, UPC ARTS, amb el doble objectiu de tenir més presència social en la xarxa d’equipaments culturals i d’altra, que els nostres estudiants puguin fer formació i investigació.
Serà l’oportunitat per trobar-se amb l’alcalde, Jordi Ballart?
Encara no ens hem vist i, per tant, serà el primer cop però sé que ens coneix bé. Amb l’alcalde anterior, Alfredo Vega, sí que havíem parlat i manteníem una bona relació. Nosaltres crèiem que el lligam dels campus universitaris amb la ciutat són molt necessaris. De fet, ja vàrem fer una activitat pionera que era la primera trobada UPC de ciutats universitàries.. Cada any graduem uns 6.000 estudiants. És bo tenir implicació al territori.
Té carta als Reis per l’alcalde?
Doncs, mantenir l’entesa i la bona relació que hi ha hagut fins ara. El campus de Terrassa, realment, està dins la ciutat.Tenim 4.000 estudiants i cal tenir una bona relació.
La UPC ha fet una aposta clara els últims anys per captar noies a les enginyeries. Ha tingut resultats positius?
Tenim la sensació que anem pel bon camí. Aquí hem trobat molta col·laboració de pràcticament totes les administracions en fer programes per promoure vocacions STEM en les dones. Això és una carrera de fons però anem a la bona direcció. De fet, hem pujat un 5% en el global de les matrícules de les carreres tecnològiques. Encara hem d’intentar corregir algunes coses i aconseguir l’equilibri. A Informàtica, la presència femenina està per sota del 10% i a Arquitectura per sobre del 50%. És dispar. Amb enginyeries industrials, les noies estan per sota del 20%. Tenim marge per créixer. És una tasca que hem de continuar fent i de fons. En definitiva es tracta de trencar tots els estereotips socials i anar de bracet amb tothom.
La millor campanya seria fer un programa per televisió? Una sèrie?
Pot ser… No ho sé. Crec que la millor manera és posar referents femenins i sobretot que les noies que estudien ho expliquin a les noies de batxillerat i ESO. Per exemple, hi ha noies de la UPC que han explicat projectes sobre cotxes i motos a les aules de batxillerat. Això va molt bé perquè el llenguatge és proper per l’edat i perquè veuen que hi ha enginyeries que poden ser un model per elles.
