El vianant nota aviat el guirigall en passar per l’avinguda de Béjar, entre Poble Nou-Zona Esportiva i el Pla del Bon Aire. I què dir del que suporten els veïns. L’avinguda de Béjar és un dels punts de Terrassa on més han proliferat les cotorres argentines, i Terrassa és una de les ciutats de Catalunya amb major expansió d’aquests ocells exòtics. L’Ajuntament retirarà ous i polls en uns mesos. L’any passat es van tractar 137 nius i es van retirar 578 ous i 283 polls.
Enguany, l’Ajuntament durà a terme de nou actuacions per a controlar la profusió de la cotorra. La setmana vinent, entre el 8 i l’11 d’octubre, revisarà i mantindrà els nius. Més endavant, a la primavera de 2020, retirarà ous i polls. Segons el govern municipàl, la revisió de nius és, "ara per ara, una de les més actuacions més efectives per evitar la seva propagació".
La primavera i la tardor són les dues estacions en què aquesta espècie fa les postes. En cada posta posa de cinc a vuit ous. Les cotorres acostumen a fer els seus nius a palmeres, però també en cedres, arbres que tinguin molta densitat de fullatge, fanals i estructures de gran alçada. És la seva manera de dificultar l’acció de les aus rapinyaires, que són els seus depredadors. El Consistori afirma que la gran capacitat d’adaptació de la cotorra a l’entorn urbà "desaconsella l’eliminació dels nius perquè dispersaria el problema a altres punts i dificultaria el control".
Fa anys que la cotorra argentina està entre nosaltres. Aquesta espècie exòtica invasora foragita les espècies autòctones, fa malbé la vegetació i pot perjudicar el mobiliari urbà, adverteix l’Ajuntament.
Hi ha cotorres a molts sectors. Les zones de Terrassa on habitualment es localitzen colònies són les palmeres de l’avinguda de Béjar, el Parc de Sant Jordi, Can Palet II, els jardins de Salvador Allende i el carrer de Guadiana. Altres punts on també s’han detectat grups d’aus són el Parc de Vallparadís, la plaça de Catalunya i els barris de Sant Llorenç i Can Parellada.
Soroll
La cotorra argentina és un ocell vistós, verd, que forma colònies de més de cent individus. És una especie molt sorollosa, sobretot en els desplaçaments a gran velocitat.
Com la gran majoria de les aus exòtiques d’origen silvestre importades, quan s’escapen o alliberen al medi natural, s’adapten i sobreviuen molt bé al nou hàbitat. Es converteixen en una espècie exòtica invasora.
