Ella, l’acusada, era titular de l’empresa i l’altre acusat, la seva parella, col·laborava amb ella. Tots dos han estat condemnats per delictes contra els drets dels treballadors, per les condicions de treball infames. Els horaris dels obrers eren de més de dotze hores diàries, de dilluns a dissabte. El sou, de 300 euros. L’Audiència Provincial imposa a cada acusat dos anys i sis mesos de presó (el fiscal demanava set anys) i multes de 2.160 euros. I el pagament d’indemnitzacions que sumen 208.235 euros, més interessos, als treballadors explotats.
L’empresa, de manipulats, dedicada al muntatge de peces, estava en un local de la Cogullada i tenia col·locats en el taller a operaris marroquins sense donar-los d’alta en la Seguretat Social. I els imposaven "oneroses condicions de treball", segons l’Audiència Provincial, que parla d’extensos horaris, de més de dotze hores al dia, de dilluns a dissabte, i de "baixa retribució", d’uns 300 euros mensuals. I fa constar que els ocupadors es prevalien "de la situació de necessitat" dels treballadors, perquè la major part d’ells desconeixien la llengua espanyola i, sobretot, temien perdre la seva ocupació "per la seva condició d’estrangers no comunitaris" i per la crisi econòmica.
L’empresa va ser inspeccionada l’11 de juny del 2013. Hi havia set treballadors. Agents del Cuerpo Nacional de Policía van entrar en el local per a assistir a una sotsinspectora d’Empleo y Seguridad Social. Els policies van identificar els operaris. La cap va arribar poc després.
La sotsinspectora va constatar que un obrer portava treballant en aquestes condicions des de setembre del 2012, i un altre des de gener del 2009. I un tercer, des de juliol del 2012. Dos més, des de setembre del 2012 i febrer del 2013, respectivament. Una dona, des de febrer del 2013. En els casos d’altres dos treballadors s’ignorava quan van començar. Un altre portava només un dia treballant quan es va realitzar la inspecció. El tribunal cita a un empleat que es trobava en les mateixes condicions dels altres, pero sense permís de residència i de treball a Espanya. La seva situació li va portar "a acceptar les penoses condicions imposades pels acusats". La inspecció es va saldar amb la notificació de dues infraccions: una per alta fora de termini de set treballadors i una altra per ocupar a un treballador sense permís de residència i treball.
Gairebé totes les víctimes van declarar en el judici. Van explicar el seu treball en el taller, van explicar que els directius els van demanar la documentació per a donar-los d’alta en la Seguretat Social "però no ho van fer", van explicar que no van signar cap contracte. Cobraven entre 200 i 300 euros al mes, a la manera antiga: en sobres. Treballaven una mitjana de 12 hores al dia, de vuit del matí a vuit de la tarda, de dilluns a dissabte. Una empleada va afirmar que havia treballat en l’empresa durant quatre anys, des del 2009 fins al dia de la inspecció, "i que no li van donar d’alta en la Seguretat Social" encara que li havien sol·licitat la documentació per a fer-ho quatre mesos abans de la visita de la sotsinspectora. Un altre operari va assenyalar que va estar emprat en el taller durant un any "i que li van demanar una còpia del permís de residència per a fer-li un contracte, però no li ho van fer ni li van donar d’alta".
El tribunal conclou que tant els treballadors que va trobar la inspectora en el local com els que no estaven allà en aquell moment "treballaven sense contracte i sotmesos a dures condicions laborals". I els dos acusats són responsables. La culpabilitat de la titular "està fora de tot dubte". Era la propietària de l’empresa, encara que tampoc ella estigués d’alta en la Seguretat Social. Va ser ella la que es va identificar com a titular del taller davant la funcionària i va ser ella qui va presentar dies després, el 21 de juny, davant la Inspecció de Treball els documents d’alta censal de l’empresa i els documents d’altes i baixes dels treballadors.
La seva defensa va argumentar que la titular mancava de responsabilitat i no contractava ni pagava a ningú. Les ordres les donava l’empresa a la qual servien, un companyia de sistemes de fixació. Era aquesta empresa, segons l’acusada, la que indicava el treball a efectuar i emetia les factures. La dona va negar haver reclutat a personal i va dir desconèixer que els empleats mancaven de contracte.
Paper equiparable
Els magistrats no poden acceptar la seva versió exculpatòria. En primer lloc, perquè la dona és major d’edat (té 30 anys), no ha al·legat cap discapacitat, era autònoma i dirigia el taller des del 2011, almenys. Ella es va identificar davant la funcionari com a titular de l’empresa. I ella va tramitar l’alta i el cessament de treballadors "quan se li va requerir per a regularitzar la seva situació". Tots els testimonis la van identificar com "la cap".La parella de la titular també es va exculpar, assegurant no tenir cap responsabilitat en l’empresa. Va dir que es limitava a visitar a la seva parella, perquè treballava com a comercial en un altre sector i era autònom. Però els obrers el van identificar com coempresari. Un treballador va dir que tots dos, la parella, eren "els caps" i que tots dos pagaven els salaris. Un operari acompanyava al cap diàriament a l’empresa contractadora a buscar el treball.
Per al tribunal està provat que aquest acusat tenia en el taller un paper equiparable al de la seva parella, encara que no figurés en la documentació. El seu pas pel local no era esporàdic, com va assegurar ell, sinó habitual. Recollia encàrrecs, es relacionava amb l’empresa subministradora i pagava els sous. Aquestes són tasques d’empresari "i no d’un mer visitant".
