L’executiu municipal te sobre la taula un paquet de mesures per consolidar el petit comerç com a sector econòmic i generador d’activitat, entre les quals destaca la limitació dels usos terciaris als polígons industrials. El govern vol "evitar que la implantació de noves grans superfícies comercials als afores de la ciutat repercuteixi en el tancament d’establiments al centre i als barris -explica Isaac Albert, tinent d’alcalde de Promoció Econòmica i Projecció de la Ciutat-. És una decisió que estem estudiant, com l’aixecament de la prohibició de determinats usos als carrers on quedin locals buits".
Aquesta segona mesura, que també està en fase d’estudi, pretén obrir la porta a la implantació d’oficines, immobiliàries, gestories i petites empreses als baixos comercials inactius. En el seu moment es va limitar la seva implantació per fomentar la proliferació de comerç i d’activitats que no abaixessin la persiana les tardes i els caps de setmana, assegurant així la vitalitat dels carrers.
Ara que el problema és el tancament de botigues i la cronificació dels locals buits, el govern és planteixa "obrir la porta a nous usos, també a la possibilitat de posar-hi habitatges als baixos" comenta Jennifer Ramírez, regidora de Començ i Mercats.
El pla de mandat
La campanya d’un grup de comerciants de l’eix format pels carrers Ample, Renaixement i Periodista Grané, interpel·lant als veïns amb el lema "Si no vens… marxem", i la inquietud que genera l’allau de tancaments al carrer Sant Pere, han sacsejat aquests dies el comerç local, que viu amb preocupació la baixada de persianes al centre i als barris.
El govern diu ser conscient de la situació i avança el paquet de mesures que inclou en el pla de mandat que presentarà properament. "Volem fomentar l’associacionisme entre els comerciants a les avingudes Josep Tarradellas, Jacquard o la carretera de Rellinars, i potenciar la figura dels gestors com a eina de dinamització", explica Albert.
La seva àrea prepara una prova pilot per la creació de BIDs, plataformes de gestió integral d’espais comercials, a alguns carrers comercials. Ho farà un cop s’hagi aprovat "la nova llei catalana del comerç, esperem que a final d’any". Encara s’han de definir els eixos on es posarà a prova la fórmula de gerència comercial, però la llista ja incorpora la Rambla de Francesc Macià.
Aquest mandat, l’executiu també es planteja la redacció d’un pla estratègic del comerç. "L’anterior és de fa més de 8 anys -comenta Albert- i la realitat de la ciutat i del comerç avui és una altra. Sabem que els comerciants es posen la mà al cap quan els parlem d’un pla, per això ho afrontarem aquest mandat, però abans preparem un paquet de mesures per actuar de seguida".
Entre elles figuren els canvis de mobilitat aplicats al centre, on s’amplia la zona de vianants. "També estan pensats pel comerç -afirma Albert-, fomentant nous itineraris que obrin l’actual espai físic del centre, que s’ha quedat petit".
La "bomba" de Parc Vallès
Sobre el tancament de botigues, l’executiu creu que el comerç viu "un procés de reconversió" i que el problema "no només són les compres per internet". També "els preus dels lloguers i els nivells de renda de la ciutat, on la crisi ha colpit les botigues, però també els clients". Per mantenir el pols comercial, Isaac Albert suggereix "especialització, perquè els clients busquen una experiència amb la compra. I cal incorporar valors com la sostenibilitat, la compra de proximitat".
A Terrassa el comerç "ha començat un procés de reconversió" que "es viu a tot arreu". Cal tenir clar, però, que en el futur "no tots els locals comercials acolliran comerç".
Albert també opina sobre les conseqüències d’ofertes de gran format com Parc Vallès i més recentment Terrassa Plaça, que "impacten de manera clara al comerç de proximitat". Per les botigues i la restauració, diu, "l’oferta de Parc Vallès amb oci, cinema, restauració i comerç en un únic espai i amb pàrquing gratuït ha estat la bomba".
