Terrassa

Denuncien la brutícia i el mal estat del carrer dels Ametllers

No sembla un carrer del nucli urbà de Terrassa. Sembla un carrer d’una urbanització sense urbanitzar, valgui l’oxímoron, un carrer sense asfaltar, aïllat de la resta de la ciutat. Però el carrer dels Ametllers és Terrassa, forma part del sector del Pla del Bon Aire, encara que estigui fora dels blocs de pisos. A uns pocs metres de la carretera de Matadepera i del Club Egara, aquesta via de terra està bruta perquè alguns individus, d’altres zones de Terrassa i fins i tot de Matadepera, la utilitzen d’abocador.

Veïns del sector expressen el seu cansament per una situació de llarg recorregut. "No és normal", diu Juan Antonio, resident al carrer, molt crític amb la deixadesa de serveis públics soferta pel sector. "Paguem els impostos com qualsevol altre veí de Terrassa. Paguem aigua, subministrament elèctric, gas, fibra òptica, telèfon, internet, i hem de suportar que vingui gent de Matadepera o d’altres llocs de Terrassa a dipositar escombraries aquí", clama.

I és veritat. Hi ha gent d’altres llocs de Terrassa o de la localitat de Matadepera que es desplaça a aquest sector del Pla del Bon Aire a deixar allà els seus residus: mobles vells, enderrocs, escombraries de diversa tipologia. I tan veritat és que el que el propi Ajuntament de Terrassa va col·locar cartells informatius en les àrees de contenidors: els missatges adverteixen que aquells recipients són només per als residents en el sector. I demanen que els forans no els usin. Però no hi ha manera, sembla.

Els focus de brutícia no es limiten als contenidors de residus i els seus voltants, sinó també a altres àmbits. Molt a prop de la confluència del carrer dels Ametllers amb la carretera de Matadepera hi ha un racó de vegetació alta, de mala herba i arbustos, que s’ha convertit en runam habitual, en abocador il·legal. Fa unes setmanes es podia veure tot tipus de residus allà.

Tota la vida
"Portem tota la la vida així, però en els darrers mesos tenim molta més brossa", diu Juan Antonio Arroyo. Tota la vida així significa sense asfalt, i sense clavegueram: les aigües fecals dels habitatges es canalitzen cap a fosses sèptiques que han de buidar quan estan plenes. Viuen en un abandó institucional que consideren insuportable.

Juan Antonio i altres veïns han enxampat diversos individus abocant escombraries en la zona, tant en els contenidors com fora. "A mi personalment no em molesta que vinguin d’altres llocs, però, per descomptat, sí que embrutin el carrer", declara. El veïnat ha denunciat la seva situació diverses vegades davant l’Ajuntament, però els problemes es mantenen.

Segueixen sense clavegueres, segueixen amb el carrer sense asfaltar, continuen suportant abocaments al costat de les seves portes, fins i tot sacs d’enderrocs. I rates "com a conills". I el fang quan plou. "Tinc el cotxe fet un fàstic", diu Juan Antonio. A uns metres, al carrer, les escombraries s’amunteguen en un racó. Hi ha restes de maons, i papers i ampolles. I els sots en el sòl de terra. Això és Terrassa, és Pla del Bon Aire, però no ho sembla.

To Top