Pape serà jutjat el dilluns, acusat d’una ocupació il·legal. Va entrar en el pis de Sant Llorenç del qual havia estat desnonat. “No vaig tenir una altra alternativa que tornar a viure en el meu pis”, diu en una carta pública a l’Ajuntament i a ABANCA, el banc propietari: “Jo només vull pagar un lloguer social”.
“Em dic Pape i tinc 40 anys. Sóc veí de Terrassa des de fa tretze anys. Visc i treballo diàriament per a tirar endavant en aquesta ciutat, com tantes altres persones humils. Cobro 700 euros al mes”, explica l’afectat. Vivia amb el seu germà, compartint despeses, encara que la hipoteca estava al nom del germà: “La falta de treball i la pujada de quotes van fer cada vegada més difícil pagar la hipoteca fins que, ofegats, no vam poder assumir-la”.
lloguer social
El germà va tornar al Senegal, ABANCA va executar la hipoteca i a tots dos els va quedar un deute “per a tota la vida”. I va començar “el calvari del desnonament”. Van intentar desallotjar-lo quatre vegades, però Pape es va sumar a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i va començar a lluitar per un lloguer social. “Porto molt temps negociant una solució amb el banc sense tenir resposta positiva”, diu.
Al juny passat, a la cinquena, es va quedar al carrer. Van anar molts policies. I molts membres de la PAH, però el desallotjament es va consumar. Ni el banc ni l’Ajuntament, afegeix, li van donar alternativa perquè, malgrat la seva situació d’exclusió, era una persona sola: “Encara que ara tinc treball, no puc pagar un lloguer de mercat”.
Al Senegal té a la dona i a tres fills. Fa temps que intenta portar-los-hi. Els envia cada mes part del sou. “Ara, com a colofó, m’han denunciat pel penal, per lluitar pel meu dret a un habitatge”. Pape Lamine Ndiaye va tornar a ocupar el pis: “En veure’m sense res i al carrer, no vaig tenir una altra alternativa”.
