El govern local va explicar ahir que els canvis a la mobilitat que s’han anat aplicant des de l’agost no són aleatoris. Tenen una finalitat: duplicar l’espai per a vianants. Per fer-ho es restarà lloc als vehicles privats. És a dir, es prohibirà la seva circulació per ampliar l’actual illa de vianants del Centre, en el futur immediat, cap al sud i cap a l’est. A partir de gener del 2020, el Vapor Gran i el sector del Passeig del Comte d’Ègara seran exclusivament per a vianants. La Seu d’Ègara s’hi sumarà més endavant.
Segons va explicar ahir el bipartit, la restricció del trànsit que es va començar a aplicar aprofitant el tancament del pàrquing del Portal de Sant Roc persegueix "avançar cap a un nou model de ciutat" que passa per restar espai als cotxes i guanyar-lo pels vianants. L’objectiu últim és que Terrassa sigui una ciutat "ordenada, còmoda, amb una millor qualitat de l’aire i menys soroll, accidents i consum energètic". En definitiva, va dir l’alcalde, Jordi Ballart, una "ciutat millor per viure-hi". Segons va explicar, el 50% dels desplaçaments per Terrassa són a peu, però només el 30% de l’espai públic és per als vianants.
La nova configuració d’aquest ampli centre de la ciutat és el que l’Ajuntament ha anomenat "la revolució verda", que a la vegada és el nom de la campanya informativa que portarà a tots els habitatges de Terrassa una revista explicativa amb la nova organització viaria.
En una roda de premsa atapeïda de tècnics i amb la presència de mig govern, l’alcalde va afirmar que Terrassa "vol ser més verda" i "posar-se a l’alçada de les grans ciutats europees". Per fer-ho, els cotxes aniran desapareixent progressivament de la ciutat. Les mesures de vianalització i pacificació del trànsit, va assegurar, "no es limitaran només al Centre, sinó que s’estendran a tots els barris perquè tothom té dret a viure amb menys contaminació i menys cotxes", va afegir. Ballart va admetre que es tracta de "canvis importants que requeriran temps i paciència", però va defensar l’"ambició" de l’equip de govern per portar-los a terme i donar resposta a "l’actual emergència climàtica". La nova organització del trànsit "suposa un important canvi de visió i dels hàbits dels ciutadans", necessari, va dir, perquè amb aquesta remodelació s’està construint "la ciutat del futur".
El primer tinent d’alcalde, Isaac Albert, va assegurar que aquesta revolució del trànsit "és la transformació urbana més important de la ciutat des del 1998, quan es va impulsar la creació del Parc de Vallparadís, o des del 1992, quan es va idear l’illa de vianants del Centre". Amb la creació de la zona de baixes emissions, "el govern avança tres anys el futur de la ciutat", va assegurar Albert, en referència al fet que és d’aquí a tres anys quan acabava la concessió del pàrquing del Portal de Sant Roc, que el govern va avançar a l’agost passat, tancant l’aparcament i donant el tret de sortida, així, als canvis en la mobilitat.
Un centre que s’ha quedat petit
El regidor republicà també va admetre que "les decisions que ara es prenen compliquen les accions del dia a dia perquè les tenim molt assumides", però, "les ciutats es transformen". De fet, va insistir, la Terrassa d’avui en dia "no és la mateixa de la de fa 15 anys ni ens movem igual". L’any 1992, quan es va dissenyar l’eix de vianants del Centre, la ciutat tenia 158 mil habitants. Ara en té 220 mil. "Tenim una illa de vianants pensada per a una ciutat de 100 mil habitants", que necessita expandir-se, va subratllar Albert.
El govern va admetre que durant les darreres setmanes hi ha hagut "dèficits d’informació", que es va comprometre a resoldre. Per exemple, en les properes setmanes es convocarà la Taula de la Mobilitat per posar al dia a tots els actors que hi tenen presència, entre ells, la Federació d’Associació de Veïns, que ahir es va queixar de manca d’informació (veure pàgina següent). "Ens hauria agradat haver tingut més temps i haver implicat més a la ciutadania, però vam estrenar el mandat amb el problema del pàrquing del Portal de Sant Roc i vam agafar el bou per les banyes", va resumir Ballart.
