El regidor de Medi Ambient, Carles Caballero, va sortir ahir amb un regust agredolç de la trobada entre el director general de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), Pere Torres, i els municipis de la segona corona metropolitana, entre ells Terrassa. Arran de la reunió es crearà una taula de treball entre l’ATM i aquests municipis per tal de consensuar mesures anticontaminació amb la intenció que siguin les mateixes que l’any vinent s’aplicaran a Barcelona i el 2025, a la primera corona. La decisió és aplaudida des de Terrassa. Tanmateix, Caballero no va aconseguir convèncer l’ATM per incloure Terrassa en la zona tarifària 2 ni accelerar infraestructures de transport públic que millorin la connexió amb Barcelona.
Torres, director de l’ATM, va acordar ahir crear un grup de treball amb els 13 municipis que formen part de l’Àmbit 40 (els que integren la zona de protecció especial de l’ambient atmosfèric), però que no estan inclosos a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Es tracta de municipis de la conurbació de Barcelona com Terrassa, Sabadell, Granollers, Martorell o Rubí, entre altres. Aquest grup, que celebrarà la primera trobada en deu dies, es proposa consensuar les mesures que s’aplicaran a tota aquesta zona en l’àmbit de la millora de la qualitat de l’aire. La intenció, "almenys la de Terrassa", com puntualitza Caballero, és que s’estengui a tots aquests 13 municipis, és a dir a tot l’anomenat Àmbit 40, les mesures que el 2025 s’aplicaran a les ciutats de l’AMB, que són les mateixes que el gener de l’any vinent entraran en vigor en Barcelona. Això voldria dir que a partir de l’any 2025 els vehicles de benzina matriculats abans del 2000 i els dièsel d’abans de 2006 no podrien circular per l’interior de Terrassa ni per les vies d’accés a la ciutat.
Promoure el transport públic
Caballero creu que té tot el sentit aplicar les mateixes mesures a tots els municipis perquè "la contaminació circula per l’aire, es mou i no té fronteres". El regidor matisa que serà possible expulsar milers de cotxes de les nostres carreteres si s’acompanya d’alternatives amb transport públic. D’aquí, les altres peticiones que va fer el regidor a la trobada, però que no van ser ateses per l’ATM.
Caballero denuncia que l’ATM es nega a incloure Terrassa a la zona tarifaria 2 (ara està a la 3), el que abaratiria els desplaçaments. L’ATM entén que el greuge denunciat per Terrassa acabarà amb l’entrada en funcionament de la T-Mobilitat. Tanmateix, la posada en marxa d’aquesta targeta, mitjançant la qual es pagarà en funció del trajecte recorregut, ha patit molts retards. L’última data que hi ha sobre la taula és gener de 2021, però en el seu moment havia d’estar enllestida abans del 2018. Caballero va insistir en demanar el canvi de zona fins que arribi la T-Mobilitat. L’actual situació, subratlla, és "profundament injusta".
El regidor republicà també va reclamar a Torres noves infraestructures ferroviàries que alliberin la pressió que ja tenen les actuals línies. Es tracta de fer una tercera connexió amb Barcelona a través del túnel d’Horta (per Collserola). Aquesta línia connectaria equipaments tan importants com l’Hospital o la Universitat Autònoma. També va reclamar la connexió ferroviària de Terrassa amb Granollers a través de l’R4 i la de la ciutat amb el Baix Llobregat.
Sobre aquests assumptes, de fet, es va parlar poc a la reunió, segons explica el regidor. Comenta que Torres li va dir que aquestes peticions no eren objecte de la reunió, però per Caballero "separar les polítiques públiques de reducció de la contaminació del preu del transport públic i de la planificació d’infraestructures no té sentit si hi ha una veritable voluntat política d’aplicar aquestes mesures".
