Les ajudes individuals de menjador escolar que concedeix el departament d’Educació a nens i nenes perquè puguin fer un àpat digne un cop al dia han superat per primera vegada a l’inici de curs el nombre de 4.000. En concret s’ha arribat a les 4.029 beques, una xifra que ha tornat a posar l’alerta sobre la vulnerabilitat de les famílies a la ciutat i sobretot en la situació de cronificació de pobresa de moltes d’elles per manca de treball i d’uns ingressos que cobreixin les despeses bàsiques.
Aquest nombre de 4.029 beques representen un 53% més de les que el Govern va adjudicar ara fa 4 anys, que van ser 2.621, i un 5,2% més que el curs anterior. Cal matisar aquí que hem triat dades comparatives, les d’inici de curs, perquè la convocatòria d’ajuts està oberta sempre i, per tant, fluctua. Ja fa algun temps que és així perquè és el sistema que es va triar per garantir les peticions de famílies que poden entrar en una situació de fragilitat. I també per aquelles famílies nouvingudes que poden travessar una situació de risc.
Els ajuts que atorga el departament d’Educació cobreixen en la seva majoria el 50% del cost del menú (6,20 euros). Fins abans de la crisi, hi havia pocs problemes però quan va arribar i va tocar fons, moltes famílies havien de renunciar perquè no podien pagar la resta. En aquesta tessitura, els ajuntaments, com el de Terrassa, van començar a prendre mesures i a destinar recursos econòmics. De manera que ara hi ha Consistoris, que complementen els ajuts de la Generalitat amb diversos trams, des d’un 50 fins a un 25%.
Nova etapa
A Terrassa, en particular, hi ha des d’el curs 2016-17 una situació més favorable o, com a mínim, més tranquil·la. El servei va canviar d’operadora, va entrar Serhs, de Mataró, i cada curs, segons clàusules per l’adjudicació, concedeix 500 beques pel menjador de l’import total. L’Ajuntament va considerar que aquesta aportació seria millor redistribuir-la en mil beques del 50% perquè poguessin arribar a més beneficiaris.
Les beques escolars han augmentat molt en els últims 4 anys que és el temps en què opera l’empresa Serhs. Precisament, el nou curs que acaba de començar també té la mirada posada en la gestió del menjador escolar perquè l’empresa maratonina afronta l’últim any del servei adjudicat i acaba la concessió el trimestre vinent de l’any 2020.
El govern municipal, format per Tot x Terrassa i ERC, ja s’ha posat a treballar sobre aquest assumpte que, per altra banda, és un dels més destacats en l’àmbit de l’escolarització pública a la ciutat. Cal fer esmentar aquí que a l’inici del curs 2016-17, quan va entrar Serhs, hi havia 3.700 usuaris diaris i que ara ja supera els cinc mil. Un increment que també ha anat en paral·lel en el nombre de beques i que en aquest inici de curs s’ha ultrapassat per primera vegada la xifra de 4.000 ajuts individuals. La regidora d’Educació, ara en mans d’ERC, s’ha compromès a fer un estudi per saber el cost de la municipalització del servei però ha buscat alternatives per si l’informe i la decisió de govern requereix més temps, donat que es tractaria d’un canvi de model en la gestió de dalt a baix. En aquest sentit, Teresa Ciurana, la regidora en la matèria, ha explicat que tenim dues opcions sobre la taula, seguir amb una concessió privada o municipal i pública. És possible que aquesta última no estigui encara prou definida i, per tant, el més recurrent seria continuar amb una adjudicació privada. I en aquesta alternativa ens plategem una pròrroga a Serhs o bé redactar un nou concurs però limitat a un parell d’anys en lloc de quatre com fins ara".
Elaborar un nou plec de condicions per un termini de dos anys seria una mesura nova. Fins ara, l’Ajuntament s’ha decantat la majoria de vegades per fer pròrrogues quan es demora la renovació de la licitació. En el servei del menjador, Serunion, l’empresa anterior, tenia el contracte fins a desembre 2014 però va tenir un total de tres pròrrogues de sis mesos, fins al juny de 2016. I al setembre d’aquell any ja es va estrenar Serhs.
I és que preparar la renovació d’un servei d’aquesta tipologia no és gens senzill ni tampoc còmode. El menjador escolar és un tema sensible i hi ha milers d’usuaris. I tot plegat fa que els nous plecs de condicions necessiten molts mesos. Com a exemple, en el concurs anterior, l’Ajuntament es va posar a treballar el juny de 2014, sis mesos abans que acabes el contracte amb Serunion, i el procés es va acabar el juny de 2016. Dos anys, doncs, de feina que molt bé recorda ERC que ara és al Govern després de l’acord firmat amb Tot x Terrassa.
Parades amargues
I malgrat tot el temps disposat, el viatge va tenir algunes parades un bri amargues. La mateixa ERC, per exemple, es va mostrar defensora en el camí d’explorar més opcions, com la municipalització del servei (un model que són partidaris) i/ o altres empreses amb caràcter més social o cooperativista. Tampoc no es va veure clar que una empresa pogués fer una aportació anual de 500 beques de menjador quan les altres que concursaven en donaven unes 200 de mitjana. I es va sumar també un plet. Una de les empreses presentades, vinculada a la Fundació Pere Tarrés, va presentar un recurs contra l’adjudicació feta per considerar que els criteris no es complien al cent per cent. A la fi, el va retirar.w
