Llicenciada en Filologia Catalana, Neus Chavarria (Roquetes, 1967) és professora de llengües de l’Escola El Cim des de fa dues dècades. Des de fa tres anys, incentiva, guia i assessora als seus alumnes de 3r. d’ESO en el concurs literari “Ficcions”, un dels més reconeguts als Països Catalans. Aquest 2019, la Neus ha rebut el premi de professora més motivadora.
Com valora aquest guardó del concurs de relats “Ficcions”?
Estic molt contenta i satisfeta. Va ser un fet curiós. Estava nominada però no sabia que guanyaria. Em va sorprendre gratament. Van pronunciar el meu nom al mig de l’acte, en el CaixaForum, i vaig fer un discurs. Em van donar un diploma i una caixeta amb un val de regal.
Fa temps que participa l’escola en aquest certamen literari?
Aquest és el tercer any que ens presentàvem i que guanyem premis. És un concurs molt adequat per secundària i per a la nostra escola perquè és una cooperativa i, per tant, treballem molt el treball en equip i col·laboratiu.
Que té d’especial “Ficcions”?
És un certamen diferent de la resta dels Països Catalans perquè es pot treballar amb grup. Això a mi em va motivar molt i als alumnes també. Aquest concurs dona inicis de novel·les de llibres i els alumnes han d’escollir i crear tres episodis amb la trama i els personatges que vulguin. Han de capgirar la novel·la i escriure de set a deu fulls.
Quin és el paper del professor/a?
Guiatge i assessorament. Jo els ensenyo a redactar un primer capítol introductori i pistes de com han de desenvolupar la trama i els personatges per redactar un segon, un tercer i arribar al final. El final és el més difícil. És un treball que fem a l’escola, a hores de català. Faig grups una mica heterogenis i això fa que sigui més divers i ric. Reviso cada capítol, des del punt de vista sintàctic i gramatical, i si veig alguna incoherència, els aviso.
Participa tota la classe?
El treball es fa a 3r. d’ESO i participen tots els alumnes. Enguany s’han presentat 12 grups (tres a cadascun) i per tant s’han construït dotze relats. Tres grups han arribat a la final, un total de nou alumnes, però no van guanyar. Així i tot és un premi perquè hi ha molta concurrència. És un concurs important perquè té el patrocini del departament d’Educació de Catalunya, juntament amb els governs de les Illes Balears i País Valencià.
Quin caire tenen les històries que imaginen i escriuen aquests aprenents d’escriptors?
Hi ha de tot. Hi ha històries d’amor, de policies, cròniques de successos… Hi ha molta descripció, de personatges, d’espais, d’ambientació… També incentivo el diàleg, que és el més complicat.
Pot citar algun exemple?
Hi havia un relat que em va agradar molt i que em va sorprendre que no arribés a la final. Ho vaig entendre perquè hi ha escoles que participen amb alumnes més grans i la maduresa en escriptura literària no és la mateixa. Em va agradar molt perquè la trama era policíaca. Recordo que eren tres alumnes molt implicats, que em consultaven molt; estàvem molt motivats. Són tres alumnes que escriuen bé. Per mi, el més important és el treball en equip i l’esforç. També em va agradar molt com van compartir el premi amb mi. Es van aixecar, van fer fotos… És molt estimulant. Ho van posar a la pàgina web i això per un docent és molt gratificant.
Aquest concurs incentiva la pràctica escrita del català. L’exercici fa que es noti una millora en el domini de la llengua.
La veritat és que sí. Participar en aquests concursos motiva l’escriptura i conèixer més els seus recursos i, a la vegada, dóna una mirada més àmplia, surten de Terrassa.
Els alumnes que té vostè són de l’era digital. Considera que aquesta generació té un bon nivell?
A l’Escola El Cim surten amb un bon nivell. Jo estic contenta. També he de reconèixer que sóc una professora de l’antiga “usança”. M’agrada fer projectes però ells saben que han de treballar la gramàtica, la sintaxi, el vocabulari…. Jo puc parlar de l’escola on treballo però, en general, crec que tenen molt clar el registre que usen al WhatsApp i al correu electrònic i el que fan servir quan han de fer un treball per l’assignatura. No ens hem trobat amb problemes.
I què tal se li dona a vostè l’escriptura?
Sóc més lingüista que literària. M’agrada molt llegir però no escriure. Jo llegeixo de tot, novel·la en català, castellà, francès… M’agrada molt la Isabel Allende. Ara estic llegint “La novia gitana”, de Carmen Mola, que també m’agrada molt. M’he apuntat a un club de lectura de l’Agatha Christie a la biblioteca de Sant Quirze del Vallès, on visc, i m’ho he passat molt bé. Són novel·les molt antigues però boníssimes. El gènere policíac m’atrau. I ara, per vacances, vaig triar títols de novel·les escandinaves d’intriga; i també “Confessions” de Jaume Cabré, entre d’altres.
Com es va incorporar a El Cim?
Jo vaig néixer a Roquetes, prop de Tortosa, i vaig venir a estudiar a Barcelona la carrera de Filologia Catalana. Vaig començar a treballar a Barcelona en una escola concertada. Aleshores van pujar a viure a Sant Quirze, perquè la família del meu marit, vivia allà. L’escola va tancar fa uns vint anys (es deia Acadèmia Albiol al barri de Montbau) i els professors els recol·locaven. Va ser una oportunitat per buscar alguna escola més a prop i vaig trobar El Cim. Al cap de tres anys, em vaig fer cooperativista i ara fa dues convocatòries que sóc membre del consell rector.
La seva vocació sempre ha estat l’ensenyament?
Sí i tant i tenia clar que volia ensenyar als més grans. Estic contenta perquè ensenyo el que a mi m’agrada, el català i el francès. M’agrada molt comunicar, parlar. No m’imagino en una altra cosa. També m’agrada la traducció -n’he fet, de francès- però no m’omple tant.
L’ESO és complicada?
No és senzill. A més d’ensenyar, també podem aportar coses als alumnes que els manca en les seves famílies. Jo penso, per exemple, en els meus fills. Pot ser que trobin a faltar alguna cosa en el seu pare o en mi, i aquesta carència l’han cobert amb el seu professor o tutor. Jo soc tutora a l’ESO i darrere de cada alumne hi ha una història i molts porten les motxilles molt carregades. Va bé ajudar-los. També ajuden ells. La distància generacional cada vegada és més gran, no sols per l’edat sinó per la manera de pensar, però aprenem junts.
