Va anar a robar a una casa amb altres persones. Portava una ampolla d’aigua de litre i mig que es va deixar allà, en el domicili assaltat. La víctima del robatori va assegurar que l’ampolla no era seva. I quan van arribar els Mossos d’Esquadra i van inspeccionar el domicili, van veure l’ampolla i la van analitzar. I en l’ampolla d’aigua hi havia empremtes d’un dels lladres. Per aquesta prova, per aquest oblit, i pel reconeixement d’un testimoni que va veure fugir els malfactors, aquest acusat ha estat condemnat.
El 22 de juny de 2015, a les 2.30 de la tarda, un grup de delinqüents va entrar en un habitatge de Terrassa. Es van enfilar a la finestra del replà, que donava al pati interior de l’edifici, i es van introduir en el pis a través d’una finestra corredissa de la cuina, que van forçar.
Van recórrer l’habitatge a la recerca d’objectes de valor i van aconseguir un botí voluminós: 340 euros en efectiu, una llanterna subaqüàtica, una carcassa de càmera subaqüàtica, unes ulleres de sol, una tablet, un grill de cuina i una guitarra elèctrica.
I van fugir per la porta d’entrada. Es van emportar el botí, però es van deixar alguna cosa: una ampolla d’aigua de litre i mig que no pertanyia als habitants de la casa, sinó als assaltants. Almenys, a un d’ells. A l’acusat que finalment ha estat condemnat, entre altres raons per aquest descuit. I perquè un veí els va veure sortir.
En desacord amb la sentència del jutjat penal número 3 de Terrassa, que li va imposar una pena de dos anys i nou mesos de presó per un delicte de robatori amb força, amb la circumstància atenuant de dilació pels retards en el procés, l’imputat va recórrer aquesta resolució judicial primera.
L’assumpte de l’ampolla d’aigua no era fútil, al contrari, i l’advocat de la defensa el va al·legar en el recurs d’apel·lació: va dir que l’indici lofoscòpic, les empremtes dactilars trobades en el recipient, era una prova de càrrec en l’obtenció de la qual va haver-hi “irregularitats”. Segons l’al·legació, no es va respectar la cadena de custòdia de l’objecte i es va trigar a fer la prova pericial, i l’ampolla no va ser lliurada a disposició judicial ni es trobava en l’acte de judici.
A més, l’ampolla la va poder portar a la casa una altra persona, segons el lletrat, perquè l’acusat és consumidor de drogues i havia vingut diverses vegades a Terrassa per a prendre drogues en “narco pisos”, i ja se sap que en aquests llocs els drogoaddictes comparteixen menjar, aliments, xeringues i begudes. En un d’aquests pisos podria haver tocat aquella ampolla, després portada al domicili inspeccionat pels mossos d’esquadra.
No cola. L’Audiència Provincial desmunta aquests arguments esgrimits per la defensa. Diu que en el judici la suposada ruptura de la cadena de custòdia no va tenir incidència. Estudiats fets i documents, no es constata l’existència de dubte sobre el fet que l’ampolla analitzada és la mateixa que la trobada en l’habitatge. “La mera al·legació de dubtes per part de l’acusat sobre la ruptura de la cadena de custòdia no resulta suficient per a fundar la invalidesa de la prova”, apunta la sentència.
Un testimoni va veure els lladres fugir de l’habitatge i va declarar en el judici. I va reconèixer l’acusat, sens dubte, com un dels assaltants. Aquest testimoniatge, juntament amb la troballa de l’empremta, permet situar al processat en el lloc del robatori amb força, i atribuir-li la participació en el robatori, afirma el tribunal.
Aquests punts de l’apel·lació han estat tombats, però no ha passat el mateix amb un motiu usat per a sustentar una rebaixa de la pena per la drogodependència de l’acusat. En efecte, la defensa va considerar acreditat que l’inculpat és politoxicòman de llarga evolució. Un informe penitenciari de desembre d’aquell mateix any, 2015, li va diagnosticar abús d’opiacis i hepatitis crònica. Un informe mèdic forense referia senyals de venopunció recents i antigues.
Es dóna una dependència a substàncies tòxiques manifestada al llarg del temps i procedeix apreciar una circumstància atenuant analògica per greu addicció a les drogues. Per tant, es rebaixa la pena en un grau i s’imposa la inferior en grau. Al final, l’Audiència Provincial, tenint en compte tant l’atenuant de drogoaddicció com el de les dilacions ja estimat, castiga el lladre a un any i set mesos de presó. Per, entre altres coses, haver-se deixat una ampolla d’aigua de litre i mig a la casa que va assaltar.
