El nou equip de govern s’ha vist obligat a aprovar un pla econòmic financer perquè l’Ajuntament ha incomplert el 2018 la regla de la despesa imposada pel Govern central. En el document ha hagut de fixar una provisió d’ingressos i despeses per assolir l’equilibri. I aquesta primera decisió de caràcter financer ha suscitat la polèmica i el rebuig de l’oposició perquè el bipartit preveu una pujada de l’IBI del 5% de cara a 2020, que, entre altres increments d’impostos, resultaria en uns majors ingressos de 3,7 milions d’euros.
L’oposició retreu l’equip de govern que una de les seves primeres mesures en assolir el poder ha estat preveure una pujada d’impostos per valor de 3,7 milions d’euros. L’executiu local insisteix que és només “una hipòtesi” per tenir marge de maniobra per tal d’equilibrar els comptes municipals i complir amb la regla de la despesa.
Durant el 2018, l’Ajuntament va gastar més del que l’Estat li permet. El Govern Central fixa el creixement anual que poden experimentar els pressupostos dels ajuntaments. Terrassa, que té capacitat per gastar més del fixat, s’ha saltat aquesta norma, anomenada regla de la despesa, i que forma part del conjunt de mesures de l’Estat per controlar el deute públic. Com que no ha complert amb aquesta magnitud, la corporació es veu obligada a redactar un pla econòmic financer per a la resta d’any i pel 2020 on es comprometi a restablir aquesta situació.
rebuig de l’oposició
És aquí on apareixen les discrepàncies, que acabaran de confirmar-se (o no) en el debat d’ordenances fiscals per l’any vinent. L’anterior alcalde, Alfredo Vega, ja va deixar elaborat aquest pla el mes de maig, però no el va aprovar a l’espera que fos el Consistori sortint de les eleccions qui prengués les decisions sobre la variació de la pressió fiscal. Vega assegura que la versió del seu pla era “molt equilibrat” i no contemplava augment d’impostos. Ara, critica Vega, el nou document “basa l’equilibri de l’ajuntament en un augment molt significatiu de la pressió fiscal”.
La portaveu del govern, Núria Marín, insisteix que l’augment dels impostos per valor de 3,7 milions és una “hipòtesi” per poder així guanyar marge de maniobra si finalment es vol ampliar també el sostre de despesa. Assegura que l’escenari que es plasma en el pla financer “és realista i prudent”. La regidora de TxT matisa que “es pot arribar a apujar l’IBI un 5%, però no hi ha res decidit encara”.
L’oposició, en canvi, considera que aquest informe és ja una manera d’anticipar un “important increment fiscal”, coincideix MiquelSamper (JxT). També Javier González (Cs) retreu al govern que “només es fixa en els ingressos, en lloc de mirar també com retallar en el capítol de despeses”.
Les previsions reflectides en el document elaborat per l’executiu també contemplen que per l’any 2020 augmentaran les despeses de personal en 2,8 milions respecte a aquest any a causa dels augments previstos als acords que es van adoptar a la mesa de la funció pública, que marca una pujada del 2% tot l’any vinent i un 1% durant mig any. Aquesta hipòtesi de despesa està feta en un escenari en què no es produiran increments de plantilla.
El pla econòmic i financer va passar per aprovació del ple, però només el govern de coalició li va donar suport. Cs va votar en contra i PSC i Junts es van abstenir. Ara, el document ha sigut enviat a la Generalitat, que també l’ha d’aprovar i després serà remès al Govern de l’Estat perquè en tingui coneixement i pugui anar fent el seguiment de manera trimestral.
solvència garantida
L’equip de govern insisteix que l’incompliment de la regla de la despesa ha estat un fet puntual que “no condiciona” la solvència de l’Ajuntament. L’incompliment ha estat degut al fet que el Consistori ha gastat més diners que els que li permet l’Estat. No ha gastat més del que té; de fet, l’Ajuntament fa anys que tanca els seus pressupostos amb superàvit, però no pot gastar-se més deguts als límits estipulats per l’Estat.
Els serveis econòmics expliquen que la causa d’haver-se saltat en els passats pressupostos la regla de la despesa és haver executat més despesa de la prevista. Cada any, en elaborar els pressupostos, el govern municipal fa una previsió de despesa inexecutada. Sempre, en cada exercici, no s’acaba executant tot el que s’ha pressupostat, sobretot, pel que fa a inversions. Aquesta vegada, en els pressupostos pel 2018, també es va preveure aquesta despesa inexecutada, però els serveis econòmics van preveure a l’alça a la vista dels resultats. És a dir, la despesa efectivament executada ha estat 1,9 milions superior al previst; és a dir, l’Ajuntament ha fet més inversions de les calculades inicialment.
Els serveis econòmics municipals insisteixen que la causa de l’incompliment no és estructural, sinó puntual. De fet, els indicadors econòmics que marquen la solvència municipal i, per tant, la capacitat de l’Ajuntament per fer front a les seves obligacions es troben equilibrats. Així, l’estalvi net (la capacitat per fer front al venciment del deute futur) és positiu; hi ha romament de tresoreria (és a dir, superàvit); el deute de l’Ajuntament és inferior al 75% dels ingressos ordinaris i el període mig de pagament a proveïdors no supera els 30 dies. Pel que fa als indicadors de caràcter macroeconòmic, el Consistori suspèn en la regla de la despesa, però compleix l’objectiu d’estabilitat pressupostària.
Terrassa no és l’únic Ajuntament que s’ha saltat la regla de la despesa un cop liquidat el pressupost de 2018. També li ha passat a municipis semblants com ara Sabadell i Hospitalet de Llobregat. De fet, aquest indicador és des de fa temps molt qüestionat pels ens locals de tota Espanya. La Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) ve reclamant que es flexibilitzi aquest indicador i sembla que en les últimes setmanes s’han fet passes importants per aconseguir-ho.
La FEMP ha arribat a un acord, qualificat d’històric pel seu president, Abel Caballero, amb el Ministeri d’Hisenda. Sembla que el Govern espanyol està disposat a flexibilitzar la regla de la despesa i ampliar el destí del superàvit (ara, els ajuntaments només poden gastar els romanents en un tipus d’inversió molt determinada). Els acords adoptats de moment en una mesa tècnica de treball hauran de ser ratificats, s’espera que a la tardor, en els diferents òrgans polítics per a la seva entrada en vigor.