I si no tenien res a veure amb aquella plantació de marihuana, encara que allà hi fossin, a la nau, quan la va registrar la policia? I si ni tan sols coneixien que allà hi havia tantes mates de cànnabis? I de qui era la nau aquella? Aquestes preguntes assalten als magistrats que han analitzat, primer a Terrassa, després en la revisió de l’apel·lació en l’Audiència Provincial, el cas de quatre individus detinguts en 2015 a l’interior d’un edifici del carrer Transversal. Un edifici convertit en centre de cultiu de maria. Allà va trobar la policia 32 quilos de marihuana. Allà va detenir quatre persones. Totes han estat absoltes.
Unes queixes veïnals per la penetrant aroma i el tràfec constant de persones van donar motiu a les indagacions, realitzades per un grup d’informació de la Policia Municipal que va vigilar de prop la nau. Quan van considerar que havien reunit els indicis suficients sobre la plantació d’herba, els agents van inspeccionar en l’immoble. Ho van fer el dimarts 13 de gener, poc abans de les vuit de la tarda.
Quan van arribar els guàrdies, el presumpte responsable del cultiu estava allà. Segons fonts policials, no va trigar a reconèixer l’existència de la plantació en el subterrani de l’edifici. Era un cultiu de dimensions considerables i els policies van demanar reforços per a comptar l’herba i requisar-la. En el recinte hi havia un pati i un túnel. I al final del túnel, els agents van veure una silueta. Després altra. Van trobar tres persones més que s’havien ocultat.
Els quatre, aquests tres i el suposat responsable del recinte, van ser detinguts. Eren tres homes, de 33, 36 i 18 anys respectivament, i una dona de 34. Dos espanyols, un albanès i la noia, peruana. La Policia Municipal els hi va portar a la Prefectura per a la instrucció de diligències penals per un delicte contra la salut pública (tràfic de drogues) i va decomissar 34,187 quilos de marihuana, dos calefactors, una bàscula, un vaporitzador i sacs.
Acusació
Va passar el temps, es va substanciar el procediment judicial i el Ministeri Fiscal va formular l’acusació contra els quatre detinguts. Els acusava del delicte referit, contra la salut pública, en la modalitat de substàncies que no causen dany greu la salut. El cànnabis està inclòs en aquesta modalitat. A finals de 2018, el jutjat penal número 2 de Terrassa va veure el cas i després del judici va decidir absoldre als quatre acusats.
Només es podia provar que aquella tarda de gener del 2015, els processats es trobaven en la nau del carrer Transversal escodrinyada per la policia. I que un acusat portava unes claus amb les quals els guàrdies van accedir a la nau, on van localitzar “una quantitat considerable de substàncies il·lícites de notòria importància”. També van trobar en l’immoble “instruments destinats al cultiu i la distribució de la droga”.
Estava més que clar que allà es conreava maria, i molta. Però, qui la conreava? De qui eren les plantes requisades en aquella intervenció? Per a la Justícia, no se sap. La primera sentència va dir que no s’havia provat l’autoria dels encausats, perquè en les diligències no es va comprovar la titularitat de la nau ni es va acreditar que els quatre imputats van tenir relació amb la droga o coneguessin la seva existència. Conclusió jurídica: absolució.
Aquesta vegada va ser el Ministeri Fiscal el que, disconforme, va presentar un recurs d’apel·lació i va sol·licitar la nul·litat de la sentència. Sí que hi havia, segons el fiscal, prova de càrrec suficient per a condemnar, almenys, dos dels processaments, entre ells l’home que va parlar primer amb els agents. La seva vinculació amb la plantació de marihuana es fonamenta, sobretot, en dos fets, segons la Fiscalia: ell tenia la clau de la nau i portava en el seu vehicle una caixa de cartó. I aquesta caixa contenia moltes bosses de plàstic idèntiques a les després trobades a l’interior de l’edifici i que, es presumeix, anaven a usar-se per a fer dosis individuals d’herba. L’altre acusat estava en la nau i el fiscal considera igualment provada la seva autoria en els fets, sobre la base de les declaracions dels agents. La sentència del jutjat terrassenc havia incorregut en un error en la valoració de la prova, segons el Ministeri Públic, i d’aquí el recurs a l’Audiència Provincial de Barcelona.
El tribunal, no obstant això, desestima el recurs per un motiu formal: s’interessava la nul·litat de la sentència, però segons la llei només cabria la seva revocació i per a això caldria celebrar una vista no instada per la part. A més, l’Audiència Provincial no pot considerar desvirtuada la presumpció d’innocència d’un acusat inicialment absolt, perquè no pot presenciar les proves personals que van sustentar l’absolució.
Sentència motivada
La pretensió de declarar nul·la la resolució basant-se en un error en la valoració del jutge “no estava legalment prevista”, ni tan sols podia donar lloc a la revocació de la sentència. La raó: les proves practicades eren de caràcter personal i la seva avaluació no les podia revisar el tribunal sense una vista prèvia. Si el fiscal hagués al·legat vulneració del dret a la tutela judicial efectiva, i no error de valoració, els magistrats sí que podrien haver anul·lat la resolució en cas d’apreciar error greu o falta de motivació, entre altres supòsits. Però no va anar així. I la sentència del jutjat penal està “prou motivada”.
Es pot discrepar dels arguments, però la sentència absolutòria està motivada, basada en la ponderació de proves subjectives com les declaracions d’acusats i testimonis.
Els quatre joves que al gener del 2015 van ser detinguts en una antiga nau industrial del Torrent d’en Pere Parres han estat exonerats de culpa. Eren allà quan va entrar la policia i va veure les fileres de plantes de marihuana, però no hi ha proves, segons la Justícia, que tinguessin alguna cosa que veure amb l’herba conreada.
