No fa molt temps, un mosso de paisà de Terrassa va esquivar la llarga filera de cotxes detinguts en un insofrible embús en l’autopista passant de turisme a turisme, hola, treu la placa, sóc policia, i així de cotxe a cotxe, per a no perdre de vista l’automòbil en el qual viatjava un sospitós, un tipus perillós, molt. Un altre dia un mosso egarenc seguia a una víctima de maltractaments fins a Barcelona, per a enxampar a l’agressor, i es va veure obligat a agafar un taxi, com en les pelis, segueixi a aquest cotxe, mentre per telèfon informava un company de la possibilitat de perdre de vista a la dona. El taxista, xopat de labor col·laboradora, va replicar indignat, a crits: “No, no la perdem!”. Estava participant, de sobte, sense avís previ, en un operatiu del Fura, un grup de la comissaria dels Mossos d’Esquadra que igual registra un bar on es trafica amb drogues que captura a un maltractador, que investiga en uns dies a uns estafadors i els deté, sempre en perquisicions de curt període o en accions reactives.
L. M. dirigeix aquest grup adscrit a la unitat de seguretat ciutadana. Ella és l’única dona de la unitat, formada per nou mossos amb el suport de dues mosses que integren un equip d’anàlisi, d’estudi de delinqüència. Les d’anàlisi, per exemple, van proporcionar al grup Fura la dada que fa uns mesos va posar en marxa una recerca que va desembocar en la detenció d’una cuidadora i de la seva parella, per desvalisar a ancians i discapacitats, per saquejar els seus domicilis. Detecten la venda de cadenes d’or trencades i salta l’alerta. Van, veuen, segueixen, persegueixen, visiten, comproven, contrasten fotos, detenen. “Sempre estem al carrer”, diu la cap. Aquest matí ha fet el de cada matí. Arriba a la comissaria de Can Tusell i escodrinya les intervencions de les últimes vint-i-quatre hores. I planifica la jornada amb els seus, amb el grup Fura.
Un exemple: en els últims dies han augmentat els robatoris amb força en vehicles estacionats en tal zona, i en tal franja horària. Durant diverses jornades, aquest sector, i aquesta franja horària, seran objecte de seguiment especial amb agents de paisà i cotxes camuflats. Amb les fures que “piquen” aquest barri o aquest altre, o els voltants d’un bar conflictiu, fins a donar amb la tecla, veure alguna cosa que confirma els indicis, enxampar in fraganti a l’autor d’aquesta ona de sostraccions que tenia en suspens a un veïnat.
En principi, els membres del Fura estan exempts de serveis d’urgència, de respostes a requeriments del 112, però a vegades sí que han d’inserir-se en aquests operatius. Per regla general, no. El seu camí va per altres rumbs, per les recerques d’una setmana o dues, pels seguiments a aquest maltractador amb perfil d’homicida, que en qualsevol moment pot actuar, per la vigilància d’unes illes d’habitatges en les quals s’han perpetrat diversos robatoris, amb la consegüent alarma social.
desistiment
Fa uns dies, la pressió policial va permetre la identificació d’un sospitós d’origen georgià. No se li va detenir perquè no es va poder provar la seva participació en cap assalt, però va marxar de Terrassa. Segurament no tornarà en algun temps. Aquesta és una altra de les funcions del grup Fura: provocar el desistiment de malfactors que noten l’alè policial en el clatell. Un tipus va voler interposar una denúncia contra els mossos d’esquadra perquè “se sentia coaccionat” per aquesta pressió.
Reben la trucada d’un veí sobre un edifici okupat, estudien l’avís, van, comproven identitats, tornen a passar l’endemà, que es noti la seva presència, i arribat el moment, potser, resulta que per l’edifici passa algú que tenia pendent una ordre de crida i cerca, i salta el “vermell” en l’arxiu policial, i l’individu acaba en els calabossos. O resulta que en aquesta casa okupada viuen uns menors escapolits d’un centre d’atenció.
Aquesta entitat o aquests veïns disposen d’un número de telèfon al qual recórrer de manera directa si succeeix alguna cosa com el que ve succeint en les últimes dates: verbigràcia, un altre robatori, o aquest local en el qual entren o del qual surten moltes persones en una tarda, deixant els seus cotxes aparcats de qualsevol manera. Qui sap si venen droga aquí. I passen els “fures” amb dissimulació i veuen a algú en actitud vigilant a la porta del bar, i a unes illes d’allà identifiquen a clients i els escorcollen, i sí, han comprat una paperina en aquest establiment, i la recerca s’accelera. Una tarda, el bar és registrat i el seu amo, detingut, i la cocaïna amb la qual es disposava a continuar traficant, confiscada.
El grup elabora un mapa de delinqüència tan canviant com la realitat d’una ciutat de les característiques de Terrassa. Els agents s’intercanvien fotos de sospitosos, i vídeos. Com aquesta imatge d’una parella de joves que ha perpetrat diversos robatoris violents en un supermercat i que un agent veu caminant pel carrer.
Sembla que són els dels robatoris, comenta al seu company, crec que sí, i acaren el que veuen al carrer amb el que veuen en els mòbils, i decideixen seguir-los. I donen en el clau, perquè la parella es dirigeix al mateix supermercat assaltat altres vegades i allí, en plena batussa repetida, els capturen els mossos. “Tenim un coneixement ampli dels delinqüents habituals”, diu L. M.
estirades
Avui van a una estació de trens perquè sospiten que una banda de lladres que ha saquejat habitatges arriba a Terrassa en ferrocarril i zas, veuen a uns tipus sospitosos i els identifiquen i aquests tipus arriben a la conclusió que han “cremat” la seva zona d’acció i possiblement han de canviar d’aires.
Un altre front obert: els “fures” saben de diversos robatoris amb violència comesos per uns joves, molt joves, que donen estirades de cadenes o de telèfons mòbils, i fugen amb bicicleta. Perseveren els mossos en la vigilància dia rere dia, i donen amb els nois dolents després d’un dels seus cops. A força d’insistir i insistir, de convertir-se en sentinelles discrets, van aconseguir detenir a uns lladres especialitzats a entrar en habitatges grimpant per les façanes. I a Matadepera porten mesos al peu del canó, en labor silent però intensa, i van enxampar no fa molt a uns albanesos bregats en els assalts a cases.
L’any passat el treball preventiu va ser tremend per a evitar furts en el Centre i moltes vegades estar alerta per un tema condueix a un altre, com aquell dia que un agent va veure una matrícula que li sonava, va seguir el cotxe i va poder frustrar un robatori. Era el cotxe d’uns assaltants d’habitatges.
El grup Fura es divideix en trinomis i treballa en horaris de matí i tarda. Els caps de setmana, també a la nit. En els despatxos la unitat està situada al costat de la d’investigació, amb qui manté “una comunicació fluida”, però amb certa autonomia de funcionament.
Els d’investigació despleguen perquisicions de llarg abast, potser de mesos, d’anys. Els “fures” fan gestions més curtes, d’una mitjana d’un parell de setmanes en casos, per exemple, de locals on es trafica amb estupefaents. En aquests moments, el grup maneja informació de diversos casos al mateix temps: està pendent d’un assumpte de salut pública (tràfic de drogues) i d’uns robatoris de carrer, i d’una razia delictiva en cotxes estacionats. També vigila un bar de sospitosa activitat. En breu hi actuarà.
A vegades, amb les primeres aproximacions, l’equip valora si la seva acció a curt termini és possible o si s’imposa, per a assegurar el punt, passar la informació a la unitat d’investigació. Si és així, ells a una altra cosa. “La nostra funció és més d’immediatesa, relativa a actuacions que no requereixin indagacions llargues”, apunta la responsable del grup. Parlen amb la Policia Municipal i amb el Cuerpo Nacional de Policía per a muntar un operatiu conjunt. Han executat uns quants en els últims mesos.
Ho van fer en un bar on es confisquen de drogues i algun arma blanca, i en el qual la Policía Nacional va detenir a immigrants en situació irregular i la policia local aixecà actes per incompliment de llicències administratives.
Els delinqüents habituals coneixen a membres del Fura quan els veuen rondant per un lloc, clar, però aquest coneixement no sempre suposa un inconvenient i en moltes ocasions es tradueix en una comunicació amb pocs esculls.
Els delinqüents forans parteixen amb desavantatge i es topen amb els “furas” si més no li ho esperen. Un home de paisà els segueix, sap que s’han incrementat els robatoris en domicilis entre tal i tal hora, acaben de sortir d’una estació de tren i els trepitgen els talons. I els paren i els identifiquen, i han de deixar-se anar.
El grup existeix des de fa anys, però en l’últim ha adquirit major rellevància operativa, s’ha reforçat i ha aconseguit una major estabilitat. Tots els seus integrants han estat patrullers, cuiners abans que frares, i el seu treball té “un plus de motivació”, diu la cap, malgrat la feina moltes vegades ingrata, o precisament per això, per aquest trepitjar el carrer, pel règim d’horaris “que els membres del grup incompleixen de manera voluntària”.
voluntaris
Els va la marxa. Aquests policies entren en la unitat com a voluntaris i no falten els qui truquen a la porta del grup per a integrar-se en ell, per a viure la vocació policial de fures de cantonades. Per a seguir, com van fer els “fura”, a una dona maltractada per a intentar arribar a ell, al maltractador, aquell tipus dolent, perquè temien que la matés, i va passar això del taxi.
Per a detenir al reincident que sempre acaba caient a les seves mans. Per a anar a buscar a aquest lladre que ha venut diverses cadenes d’or partides perquè les ha robat a estirades. Per a córrer darrere d’un tipus que no parava de mirar enrere i surt a la carrera, i el policia de paisà ho captura i sap poc després que ha robat en un habitatge.
“Els mossos d’aquest grup estimen la seva professió, que en el nostre cas és un treball de carrer al cent per cent”, conclou L. M. amb orgull. Un “fura” va passar diversos mesos de baixa en resultar ferit en la detenció d’un lladre de domicilis a Matadepera. “Va estar a prop de la depressió durant aquest temps. Volia tornar a treballar al més aviat possible”, recorda el cap de seguretat ciutadana.
Són policies que furetegen Terrassa de paisà.
El grup no duu a terme investigacions policials de llarga durada, sinó treballs d’unes setmanes, intensos, de patrulles i vigilàncies de paisà; per exemple, controlant una zona on es repeteixen els robatoris en vehicles
N
