El que passa cada dia: una maniobra que un altre conductor creu inadequada, la recriminació consegüent, un gest, un altre de resposta, i la cosa no sol acabar a cops. Però aquell dia va acabar a cops, i amb un cotxe col·lisionant contra el del contendent perquè l’agredit va haver de deixar anar el fre, perquè l’agressor li donava cops des de fora. El conductor enutjat i agressor ha estat condemnat a 90 euros de multa i a pagar 300 euros d’indemnització a la víctima d’aquella agressió motivada per una discussió de trànsit.
El 12 de març del 2018, a les 9.45 del matí, els dos vehicles circulaven per la C-58. Un d’ells, un Honda Civic, s’havia incorporat de mala manera, a tenor de la reacció de l’altre, i llavors es va desencadenar la reacció gestual irada d’un, la resposta d’un altre, i altres conjunts de rèpliques. L’Honda Civic va sortir de la via pel carril que connecta amb Parc Vallès i l’altre automòbil, un Kia Ceed, també.
En arribar a la rotonda amb el carrer de Colom, el conductor del Kia va posar el seu cotxe enmig de la calçada, impedint la marxa de l’altre vehicle i, de pas, de la resta de cotxes. El conductor va baixar, es va dirigir a l’Honda, va copejar aquest turisme, va obrir la porta i va descarregar uns cops contra el conductor, que seguia assegut i amb el cinturó de seguretat posat. Un impacte aquí, un altre allà, per tot el cos. L’agredit, enmig de la sèrie de cops, va aixecar la cama per a defensar-se i va deixar d’accionar el pedal del fre, i el seu cotxe es va desplaçar. I va col·lisionar amb el Kia. No consta que aquest vehicle resultés danyat.
La víctima va sofrir policontusiones als braços i dolor en la zona cervical. Va necessitar vuit dies per a sanar.Aquest relat de fets és el que considera provat la sentència del jutjat d’instrucció número 4 de Terrassa que va condemnar l’acusat com a autor d’un delicte lleu de lesions. I ho creu acreditat també l’Audiència Provincial de Barcelona en resoldre el recurs d’apel·lació que l’acusat va presentar, perquè al·legava que ell no va agredir el denunciant. Solament li va retreure la seva actitud i li va donar uns consells, va dir ell en la seva versió.
El tribunal confirma la condemna i destaca que l’apel·lant no ha aportat cap element probatori diferent als manejats en el judici. No es pot canviar el relat de fets provats si no s’ofereixen raons o causes “sòlides o consistents” sobre un possible raonament il·lògic o irracional de la sentència impugnada. L’experiència diu que en aquest tipus d’enfrontaments les intencions dels implicats “no són les de donar consells o retreure l’actitud”, indica el tribunal. En el procediment no es jutjava la falta d’educació del denunciant, “sinó la reacció inadequada del denunciat”. Els testimoniatges i el comunicat de lesions són proves de càrrec suficients per a la condemna.
El denunciat va tancar el pas a l’altre cotxe, va baixar i va copejar al conductor contrari; aquest va aixecar la cama per a defensar-se i el cotxe se li va anar i va col·lisionar contra el vehicle de l’acusat
