L’estiu del 2018 va ser pròdig en assalts en comerços, sobretot del Centre, amb estrèpit de vidres trencats en un cas, amb una porta forçada en un altre, amb el trencament d’una lluna amb un casc de motorista en un tercer. I així, uns quants. Assalts noctunos alguns. Diürns altres. De cinc robatoris amb força es va culpar a un sol individu, una persona discapacitada i drogodependent que, segons el seu defensa, es va oferir a la policia per a ser detingut. Ho va ser, i ho van ficar en la presó. Al final, la Justícia li atribueix l’autoria de tres robatoris i li imposa dos anys i sis mesos de presó. Concorre en el seu cas la circumstància atenuant d’alteració psíquica.
El 20 de juliol, a les 5.30 de la matinada, el lladre va trencar el vidre d’una porta d’un restaurant del carrer de Joan Coromines. La intenció era robar dins, però res es va emportar. L’assaltant va copejar la fulla dreta de la porta doble de vidre. La va esquerdar i la va desencaixar. Si el lladre va arribar a entrar en el local, només va remoure unes bosses i va marxar. El 16 d’agost el mateix individu, a això de les onze de la nit, va forçar la porta d’una clínica veterinària de la plaça del Progrés. D’allà va sostreure 200 euros.
El 19 d’agost va esdevenir dia agitat per a la policia. Va haver-hi un robatori, a les nou del matí, en un restaurant del carrer de Baix. L’assaltant va forçar la porta per a irrompre en el local i sostreure 800 euros i un comandament de televisió. I va haver-hi un altre robatori més aquest mateix dia, el 19 d’agost, a les quatre de la matinada, en una perruqueria de la Plaça Vella. Res es va sostreure en aquest establiment. A les 4.35 va ser forçada la porta d’accés a un establiment del carrer de la Rutlla. L’intrús es va fer amb 50 euros.
Els dos primers, el del carrer de Joan Coromines i el de la clínica veterinària, els va cometre l’acusat. També l’últim, però cap més. Almenys, no queda provada la seva autoria, segons estableix una sentència del jutjat penal número 1 de Terrassa que ha ratificat l’Audiència Provincial de Barcelona. La Justícia, doncs, eximeix al processat de dos dels cinc robatoris, i estima que el reu pateix "un trastorn límit de la personalitat amb conductes agressives" i un altre de dependència a opiacis, i un altre a cocaïna i altres substàncies, també a l’alcohol i al cànnabis.
L’acusat, que va ingressar a la presó, té reconegut un grau de discapacitat del 67 per cent. Les patologies van influir en la seva conducta: van disminuir la seva capacitat volitiva, la seva voluntat, si bé la seva capacitat de conèixer no es va veure alterada. El 23 d’agost, el jutjat d’instrucció número 4 de Terrassa va decidir la mesura de presó provisional comunicada i sense fiança. Un altre acte del 12 de setembre, aquest del jutjat d’instrucció número 3, va ratificar la resolució.
Corroborada la sentència
L’Audiència Provincial ha corroborat la sentència condemnatòria per un delicte continuat de robatori amb força en establiment públic. La defensa de l’imputat va recórrer la sentència d’instància, al·legant que no hi havia proves suficients per a desvirtuar la presumpció d’innocència de l’acusat. I, en cas que se li condemnés, sol·licitava l’aplicació d’una eximent: el processat té una discapacitat del 67 per cent i els testimonis van afirmar que el seu estat era "estrany".
Ell mateix es va oferir a la policia per a ser detingut. El tribunal confirma la resolució del jutjat penal terrassenc, que relaciona cada prova de càrrec amb cada cas atribuït al processat: unes empremtes detectades en un local, un reconeixement en un vídeo de seguretat… Res nou aporta el recurs, segons el tribunal, per a moure a canviar la sentència inicial.
Tampoc prospera la petició d’una eximent incompleta per drogodependència. Segons els magistrats, la sentència primera fa al·lusió de manera detallada a la prova forense practicada per una doctora psiquiatra. En els documents s’analitza la situació de l’acusat i la seva problemàtica familiar, i consten així mateix el seu grau de disminució per malaltia psíquica i els comunicats d’urgències per a la presa de medicació. I es dedueix de tot això que hi ha una dependència a substàncies tòxiques que ve des de lluny, però que no pot relacionar-se amb una pèrdua de capacitats que influeixin "de forma directa" en la perpetració dels delictes.
