La coneguda com a Llei Aragonès suscita, fins i tot abans de la seva aprovació, un rebuig ciutadà que s’ha canalitzat, a Terrassa, amb la creació d’una plataforma que lluitarà perquè no vegi la llum. Formada per diferents entitats de la ciutat, aquesta Plataforma contra la Llei Aragonès (que porta el cognom del conseller d’Economia i vicepresident del govern de la Generalitat de Catalunya) vol apostar fort per evitar la seva implantació i anima a totes les associacions, col·lectius i persones en particular que s’hi vulguin adherir, a fer costat a aquesta nova organització, que neix per aquest motiu.
L’acte de presentació, que va tenir lloc dijous a la tarda a davant de la façana de l’edifici de l’Ajuntament de Terrassa, al Raval de Montserrat, el va iniciar Assumpció Soler, membre de la CUP. “Som un grup de col·lectius i es tracta d’unir forces i tractar de donar resposta a aquesta llei”, va explicar Soler, que va fer una relació d’algunes de les entitats que s’han unit al projecte com, entre d’altres, Marea Blanca, la Pepeta, el Consell d’Entitats, la Taula d’Aigua, Espai Drets, Prou Barreres, Sindicat de Llogateres, Endavant, alguns CDR o COS.
Posteriorment, va intervenir Núria Martí, de Marea Blanca i de la Plataforma de la Defensa de la Sanitat Pública a Terrassa, que va recordar que “és un altre intent de privatització i externalització dels serveis, de coses que haurien de ser de tots i se les volen apropiar uns quants, això és més vell que anar a peu”. Martí va assegurar que “som la tercera ciutat de Catalunya i som la ciutat amb les xifres més altes de les llistes d’espera”.
Per la seva part, Santi Moreno, de la Pepeta, la plataforma que treballa per la millora de l’Escola Pública de Terrassa, va apuntar que “la millor forma és que l’administració gestioni, però si l’administració vol licitar, llavors no necessitem un govern, necessitem un administrador de finques”.
Finalment, Jeroni Cos, del sindicat de llogateres i també integrant de la CUP, va llegir un manifest, en el que s’exposaven els trets fonamentals de la Plataforma i els seus objectius. “El govern català pretén regular l’externalització d’allò que s’hauria de trobar al mateix cor de la vocació de l’administració pública; el conjunt de serveis que tenen com a finalitat el benestar i la millora de la qualitat de vida de la ciutadania”, deia el manifest.
Obre la porta
La llei “obre la porta a ampliar la mercantilització dels serveis, establint nous objectes d’externalització”, i a més, com va llegir Cos, la llei aboca “serveis bàsics de l’àmbit social, sanitari i educatiu a una lògica de mercat que posa en risc la qualitat, inclusivitat i la universalitat dels serveis, alhora que aguditza la vulnerabilitat de les treballadores i treballadors subcontractats”. Es considera, també, que aquesta llei és “una proposta d’abast potencialment sagnant, sobretot pels sectors més desprotegits i desposseïts de la societat”.
El manifest acabava amb la voluntat de coordinar a tots aquells col·lectius i persones que posen “la vida al centre” i que “defensen els drets de la ciutadania i els drets laborals”, que exigeixin “la derogació del projecte de llei actual”.
La Plataforma contra la Llei Aragonès està treballant en un calendari per acabar de definir totes les actuacions que es duran a terme a partir del mes de setembre. La presentació va servir de primera presa de contacte amb la ciutadania i per donar-se a conèixer. L’organització, mentre es feia la presentació, va repartir fulletons on s’explicitava tots els motius de la seva oposició a aquesta llei.
