Terrassa

Crítiques al pla antiincendis de Sant Llorenç

Potser és la por que es torni a repetir el foc que va afectar el Parc Natural de Sant Llorenç el 1986, pel costat de Rellinars, o les últimes notícies sobre incendis a Catalunya, en especial el que es va produir fa unes setmanes a Rivera d’Ebre. La qüestió és que el Parc de Bombers Voluntaris de Matadepera ha posat el crit en el cel amb la gestió que s’està portant a terme a la muntanya de Sant Llorenç en matèria de prevenció d’incendis. El seu cap, Jordi Puigdomènech, es va posar en contacte amb aquest diari per denunciar que el sistema de prevenció d’incendis del parc, la gestió del qual recau en la Diputació, “està molt desfasat” i va afegir que a aquest fet s’ha de sumar, també en negatiu, que “l’actual direcció del parc el vol mantenir com un pessebre intocable”.

Aquest és el motiu pel qual, sempre segons la versió de Puigdomènech, “s’estan deixant de mantenir molts camins que eren transitables amb vehicle i amb camió (de bombers) per a convertir-los en corriols per a excursionistes”, es queixa. I continua amb la crítica: “No s’està fent una bona gestió en punts estratègics i carenes per trencar continuïtat i crear zones amb poca densitat de vegetació per tenir oportunitats d’extinció”. En aquest punt, Puigdomènech adverteix que el Parc Natural de Sant Llorenç té una extensió d’unes 14 mil hectàrees i molta continuïtat (de massa boscosa), quan “a Rivera d’Ebre en un dia i mig es van cremar més de cinc mil hectàrees”.

Accessibilitat
El bomber insisteix en el fet que, amb la seva orografia, la muntanya de Sant Llorenç “permet molt poca accessibilitat i pocs quilòmetres de camins”. “Si a això -alerta- sumem deixar perdre o no mantenir la poca accessibilitat que hi ha pot esdevenir un desastre per a les persones que intervenen en una extinció”.

Ve a dir Puigdomènech que és millor crear ara les condicions idònies per abordar l’extinció d’un foc amb garanties -segons ell en l’actualitat no es donen- que haver d’anar després a correcuita si s’arribés a calar foc a la muntanya. I ho exemplifica dient al respecte que “una de les eines que tenen els bombers (per a extingir incendis) és la maquinària pesant per a crear accessos. Però si aquesta maquinària es fa servir en plena intervenció, amb l’incendi actiu i amb l’única finalitat d’aturar-lo, no es tenen en compte paràmetres ambientals (a l’hora d’obrir accessos) i després no queda gens estètic”.

Per la seva banda, el cos de Bombers de la Generalitat destaca que cada dijous es duen a terme reunions de seguiment de la temporada estival i que en aquestes trobades s’avalua el risc forestal i s’informa sobre l’estat de camins i paratges. En el cas del Parc Natural de Sant Llorenç i l’Obac, els responsables de les àrees implicades, inclosos bombers i entitats de protecció civil, efectuen un seguiment setmanal anàleg al d’altres zones, recalca Bombers, per a calibrar l’estat dels boscos i coordinar els serveis. L’assumpte denunciat pels bombers voluntaris de Matadepera es plantejarà de manera institucional en aquest fòrum.

El director del Parc Natural de Sant Llorenç, Àngel Miño, no comparteix en absolut les valoracions que fa el cap de Bombers Voluntaris de Matadepera. “És el seu punt de vista”, afirma rotund. Això sí, admet Miño que “és possible que pugui haver-hi problemes d’accessibilitat en algun camí”, però d’aquí a posar en dubte tot el pla antiincendis del Parc Natural va un bon tros, dóna a entendre. I revela que les crítiques de Puigdomènech potser estan motivades perquè fa uns dies Bombers de Matadepera “va anar per un camí del Parc Natural amb un vehicle de gran tonatge i se li van trencar els retrovisors, quan havia d’haver anat per aquest camí amb un vehicle lleuger”.

Planificació
En qualsevol cas, Miño detalla que el parc compta amb un pla bàsic de prevenció d’incendis que es planifica amb la intervenció dels diferents agents implicats en l’extinció de focs i que es renova cada deu anys, però que es revisa i s’actualitza de manera constant (el pla actual té ara uns vuit anys). I a més, continua, tots els municipis amb terme municipal al parc tenen els seus propis plans antiincendis, que es renoven cada quatre anys.

Miño recorda també que al Parc Natural de Sant Llorenç cada dia hi ha una vintena de treballadors forestals que, entre altres tasques, revisen l’estat dels camins.

“La prevenció total és impossible”, reconeix Àngel Miño, qui afirma que elaborar un pla antiincendis per a la muntanya de Sant Llorenç no és gens fàcil, ja que “hem d’aconseguir el consens de totes les parts implicades”, motiu pel qual “la planificació existent és fruit del consens social i administratiu”. “Es tracta d’un exercici d’encaix de voluntats”, reitera.

Però encara va més lluny al plantejar quin tipus de model de Parc Natural vol la societat -que és molt diversa- perquè “és ella qui ho decideix i això vol dir assumir riscos”, afirma Miño. “Intentem -sintetitza- harmonitzar tots els punts de vista per a intentar satisfer, en la mesura del possible, a tothom”. En el cas de Bombers de Matadepera és evident que aquesta satisfacció no existeix. El debat està obert.

To Top