Grecs i romans van viure durant segles en el territori que avui ocupa Turquia i van deixar en aquestes terres un important llegat. Temples, teatres i destacades ciutats com Éfeso o Pèrgam fan de Turquia un de les millors destinacions per a submergir-se en el món clàssic.
Canta, oh musa, la còlera infausta
d’Aquil·les Pelida/.
que als homes de Acaya
va causar innombrables desgràcies/
i va donar al Hades les ànimes
de molts intrèpids herois…".
Amb aquests versos comença "La Ilíada", el poema èpic en el qual Homer narra la guerra de Troia. Segons la mitologia clàssica, l’origen d’aquesta guerra està en Helena, la dona més bella del món, que va ser raptada (o més aviat es va deixar raptar) pel príncep troià Paris. El seu marit, el rei de Esparta, va convocar als exèrcits grecs i es van encaminar a la conquesta de la ciutat.
No obstant això, sembla que l’estratègica situació de Troia, al costat de l’estret dels Dardanelos, punt clau per a la navegació i el comerç, va poder ser la veritable causa del conflicte.
Durant molts anys es va pensar que Troia era només un mite fins que, en el segle XIX, Heinrich Schliemann, un acabalat alemany ficat a arqueòleg, basant-se en les teories d’un estudiós nord-americà i en les dades geogràfiques recollides en "La Ilíada", va començar a excavar i va trobar les ruïnes de Troia.
En realitat, el que va descobrir van ser les restes de deu ciutats superposades que van ocupar aquest lloc al llarg dels segles. La que sembla correspondre’s amb la de "La Ilíada" és Troia VI, de la qual es conserva part de la muralla i una torre.
A l’entrada del jaciment s’alça un gran cavall de fusta que rememora l’ardit d’Ulisses. Segons compte el poeta Virgili en "La Eneida", aquest cabdill grec va aconseguir que els troians introduïssin a la seva ciutat un enorme cavall de fusta com a ofrena als déus.
Però es tractava d’un regal enverinat, perquè en el seu interior s’amagaven soldats que van obrir les portes de la ciutat als exèrcits grecs, la qual cosa va suposar la destrucció de Troia.
Pèrgam, ciutat de Galeno i els pergamins
A uns 200 quilòmetres de Troia se situa l’antiga ciutat de Pèrgam. Allí es conserva part del Asclepión (Asclepio era el déu grec de la medicina), un famós hospital que va viure el seu període de major esplendor en el segle II d. C., l’època de Galeno, que va néixer a Pèrgam.
El Asclepión es troba una cosa retirada de l’acròpoli de Pèrgam. Per a arribar a aquesta acròpoli cal endinsar-se en l’actual ciutat de Bérgama i pujar en telefèric. Les seves principals construccions són el temple de Trajà, el teatre, l’altar de Zeus i la biblioteca.
El temple de Trajà és l’únic edifico d’origen romà i va ser construït en el segle II d. C. durant els regnats de Trajà i Adriano.
La resta dels monuments són d’origen grec, més antics. Flama especialment l’atenció el teatre per la seva impressionant inclinació, amb les seves graderies excavades a la muntanya per a un aforament de 10.000 espectadors.
De l’altar de Zeus només queda a Pèrgam el basament, perquè la resta del monument es troba en el museu de Pèrgam de Berlín (Alemanya).
La magnífica Éfeso
Un altre dels grans tresors de Pèrgam era la seva biblioteca, la segona en importància del món antic, només superada en nombre d’exemplars per la d’Alexandria. De fet, els egipcis, per temor al fet que Pèrgam atragués els erudits, van deixar de subministrar-li papirs procedents del Nil.
Davant el desproveïment, els savis de la ciutat van inventar un nou suport sobre el qual escriure elaborat amb pells d’animals. Així va néixer el pergamí.
Una altra biblioteca destacable és la de Celso a la ciutat de Éfeso, situada a uns 200 quilòmetres al sud de Pèrgam. Éfeso, que va arribar a ser capital provincial durant l’imperi romà, és la ciutat clàssica millor conservada de l’est del Mediterrani. Un dels edificis més impressionants d’aquesta urbs és precisament la biblioteca de Celso.
A ella s’accedeix des de la via dels Curetos, una de les principals avingudes de la ciutat. Allí es troba el temple d’Adriano, que va ser construït i consagrat a aquest emperador en el segle II d. C.
Caminant uns metres més per la via dels Curetos arribem a la latrina, l’excusat de la ciutat, que data del segle I d. C. i, al final de la via dels Curetos, es troba la biblioteca de Celso. Al costat d’ella, la porta de Maceo-*Mitrídates, en forma d’arc de triomf, condueix a l’àgora comercial.
Des de Éfeso ens encaminem cap a l’interior de Turquia i a uns 160 quilòmetres trobem Afrodisias, una antiga ciutat que pren el seu nom d’Afrodita, la deessa grega.
Afrodisias comptava amb un important temple dedicat a la deessa, que era lloc de peregrinació i del qual queden algunes columnes. Estava precedit pel tetrapylon, una impressionant porta monumental que es conserva en molt bones condicions.
Les termes d’Adriano i l’odèon també mereixen una visita pausada. A més, en aquest jaciment trobem un dels pocs estadis de l’antiguitat que encara perduren. Encara que envaïdes per la vegetació, manté les seves graderies que s’estima que donaven seient a uns 30.000 espectadors.
Afrodisias estava situada al costat d’una pedrera de marbre i comptava amb una important escola escultòrica. El museu que es troba al costat del jaciment arqueològic alberga un bon nombre d’estàtues i relleus de gran bellesa que han estat trobats durant les excavacions.
Hieràpolis i la muntanya de cotó
Des de Afrodisias ens dirigim a Pamukkale, un dels llocs més turístics de Turquia. Es tracta d’una muntanya blanca que sembla feta de cotó. Aquest monument natural, declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO, es va formar a causa de l’aigua de les deus termals que es precipitava pel vessant i que, en refredar-se, va deixar dipòsits de calci sobre la roca.
Així van sorgir terrasses i piscines naturals, encara que en l’actualitat moltes d’elles ja no tenen aigua.
Al costat d’aquest impressionant pujol blanc es troben les restes de l’antiga Hierápolis, una ciutat construïda al costat de les deus d’aigües termals, a la qual acudien els malalts a la recerca de curació. Allí hi havia un temple dedicat a Apol·lo, del qual queden els fonaments, que albergava un oracle.
De l’antiga Hierápolis perdura, a més, un impressionant teatre romà, les termes i l’àgora (la plaça principal) a la qual s’accedeix per la porta de Domiciano. A més, la ciutat està envoltada per una necròpoli. w.
La curiositat
33.086, són els quilòmetres des de Terrassa fins Ankara
