A vegades, per telèfon, a l’Ajuntament em diuen ‘la senyora de l’arbre’". Per la seva tenacitat, per les vegades que ha trucat per a queixar-se. Porta anys així. Josefa Montoya viu al carrer del Doctor Aymerich i Gilabertó, en Ca n’Anglada, i té davant de casa seva un arbre que la té amargada perquè no para de vessar melassa i la vorera està tacada d’aquesta substància. Passa el mateix amb altres arbres en la zona i l’Ajuntament ho admet. Assegura que ha actuat diverses vegades, però la solució definitiva no sembla fàcil per les restriccions a l’ús de químics per a eradicar la plaga de pugó que és la causa de tot.
Com la descurança crida a la descurança i la brutícia a la brutícia, l’escocell de l’arbre "l’usa molta gent de paperera", i de dipòsit de caques de gos. Però el pitjor és "aquesta espècie d’oli que tira l’arbre cada estiu; quan fa sol, es veu aquest oli caure de les branques". I ella, Josefa, truca per telèfon a l’Ajuntament, i a vegades nota com si molestés la seva insistència, però segueix amb les seves queixes perquè està farta, confessa. Farta que la gent rellisqui en passar per aquell tram, farta també de les bestioles que, apunta, volen de nit "i s’enganxen a la paret". Farta d’escombrar i fregar el sòl, fins i tot de regar amb la mànega cada dos per tres per a tractar d’arrencar aquesta taca que envolta al tronc en tota l’extensió de diàmetre de la copa de l’arbre, i que a vegades es neteja amb pluja copiosa.
"Fa més de deu anys que tenim aquest problema. Al principi em callava, però ja estic rebel", deixa anar Josefa, de 73 anys. "L’arbre no em fa mal, però no vull aquesta marranada. Fins i tot he arribat a proposar a l’Ajuntament de Terrrassa que jo comprava un arbre nou perquè ells el plantessin. Però es veu que això no pot ser", afegeix aquesta veïna de C’Anglada.
"Fa unes setmanes van posar un rètol perquè la gent no aparqués els cotxes perquè anaven a sulfatar", diu Josefa. L’Ajuntament assegura que ha realitzat "tractament físic amb adob foliar" en aquest arbre i en uns altres del sector i altres barris, per a acabar amb el pugó.
El 13 de juny van treballar allà uns operaris i en la primera setmana de juliol es va procedir a una inspecció per a avaluar els resultats. El llindar de malaltia, no obstant això, no és suficient per a repetir l’operació, però així i tot el Consistori farà un seguiment de l’estat dels arbres. Un dels esculls radica en la prohibició, per part de la Unió Europea, d’usar productes químics. Només es poden fer servir com a últim recurs, de manera excepcional, una vegada esgotats altres mètodes, naturals, i transcorregut el temps suficient per a l’acció de depredadors. Si el problema persisteix o s’agreuja o es descontrola, un assessor fitosanitari podria dur a terme un tractament químic, però sempre com a última opció. L’Ajuntament, abans, opta en casos similars per deixar anar insectes d’actuació beneficiosa i per reduir les males herbes, o fins i tot per posar paranys per a plagues.
Moltes vegades, però, només queda conviure amb les molèsties de la melassa en el sòl i en vehicles. Com conviuen veïns de Ca n’Anglada, Josefa per exemple, amb la melassa que desprèn un arbre del carrer del Doctor Aymerich i Gilabertó. "Els meus néts no volen venir a casa meva perquè la vorera està molt bruta", conclou.
Fins i tot he arribat a proposar a l’Ajuntament de Terrrassa que jo comprava un arbre nou perquè ells el plantessin"