El 21 de juliol de 1968 l’home va posar els peus sobre la superfície de la Lluna per primer cop a la història. Va ser en el marc de la missió de l’Apollo 11, en què van participar com a tripulants Neil Armstrong, Edwin “Buzz” Aldrin i Michael Collins. Armstrong va ser el primer a trepitjar la Lluna el 21 de juliol de 1969 a les 02.56 (hora internacional UTC) al sud del Mar de la Tranquil·litat (Mare Tranquillitatis). Aldrin també hi va baixar. Collins, en canvi, es va quedar al mòdul de comandament. La nau Apollo 11 va ser enviada a l’espai pel coet Saturn V des de Cap Canaveral (Florida, EUA) el 16 de juliol de 1969 i va tornar a la Terra el 24 de juliol. Va caure a les aigües de l’oceà Pacífic on va ser recuperada, prop de les illes Hawaii. La missió és considerada com un dels moments més significatius de la història de la humanitat i la tecnologia. 50 anys després aquella fita espacial es recorda com una gesta. Tot i això, encara hi ha persones que creuen que va ser un muntatge i que l’home no ha arribat mai a la Lluna. És el cas d’alguns dels entrevistats aquesta setmana.
La gran majoria dels entrevistats van seguir la fita a través de la televisió. Mentre que alguns estan convençuts que el que van veure va ser real, altres pensen que va ser un muntatge
Carmen Casals Cienfuegos Jovellanos
Jubilada, 72 anys
“Em vaig casar el dia del llançament de l’Apollo 11. El dia que l’home va arribar a la Lluna estava de viatge de nuvis. Ho vam seguir una mica des de l’hotel però no gaire. Diuen que hi volen tornar però jo no hi aniria. Penso que és molt més important arreglar tots els problemes que tenim a la Terra que no pas ser capaços de tornar a la Lluna o fins i tot a Mart.”
Antonia Sánchez Cuesta
Jubilada, 77 anys
“Ho recordo com quelcom molt especial. Hi havia una sensació una mica estranya. Va ser quelcom excepcional. Jo treballava però em vaig quedar desperta fins a no sé quina hora per veure-ho. El meu home, no; ell se’n va anar a dormir. En aquell moment m’ho vaig creure però ara penso que el vídeo que vam veure era un muntatge. Potser hi van arribar però el que vam veure per la televisió no era real.”
Maria Carme Roche Estany
Jubilada, 74 anys
“Va ser quelcom extraordinari. Semblava ciència-ficció. Va ser un avenç molt important. Ho vam seguir per la televisió. En aquell moment, després d’aconseguir que l’home arribés a la Lluna, especulàvem sobre què podria passar al cap d’uns anys. Ara hi ha estones que penso que va ser veritat i estones que crec que va ser un muntatge. Com que ens enganyen tant, ja no sé què pensar. Aleshores m’ho vaig creure però ara en tinc dubtes.”
Lluís Blasi Pascual
Jubilat, 88 anys
“Jo penso que l’home sí que va arribar a la Lluna però jo no ho vaig seguir. No em despertava interès. A la Terra s’hi està molt bé i jo no penso en el que hi pot haver més enllà. Aquí ja hi estic bé. Tot i això, penso que l’home tornarà a la Lluna.”
Josep Martínez Rodríguez
Jubilat, 85 anys
“Jo no crec que fos veritat. Penso que va ser un muntatge en un desert. Ho vaig seguir en directe per la televisió però no em van convèncer. Si hagués seguit veritat, hauria sigut impressionant. Jo veig molt difícil que un dia hi arribem de veritat.”
Buenaventura Martín Muñoz
Jubilat, 68 anys
“Va ser un esdeveniment important. Tenia 18 anys. A casa ho vam seguir per la televisió però no en vam estar molt pendents perquè teníem molta feina. Jo estic convençut que va ser real. Un país com els Estats Units no se la podia jugar. Estic segur que l’home tornarà a anar a la Lluna i que arribarem fins i tot més lluny. Hi ha tecnologia i diners per fer-ho possible però jo ja tinc una edat i segurament no ho veuré. Penso que la Xina s’avançarà als Estats Units.”
Manel Arcusa Bayo
Jubilat, 81 anys
“Ho vaig seguir amb molt interès. Va ser quelcom excepcional. Hi havia molta expectació creada. Ho vaig veure en directe per la televisió. Jo sí que penso que va ser veritat. Amb la pugna que hi havia entre els Estats Units i l’URSS… Era una qüestió de prestigi. Va ser un dels esdeveniments de la dècada; fins i tot del segle. Jo penso que en els pròxims anys hi tornarem i no només els Estats Units sinó també altres països. També penso que l’home arribarà a Mart però primer cal fer una base a la Lluna. L’home s’intenta superar sempre. Sempre vol anar més enllà. Si descobreixen que hi ha algun mineral o algun recurs amb el qual fer diners, tot anirà més ràpid.”
Reyes Pla Soler
Professora universitària, 61 anys
“Ho recordo perfectament. Estava interna en un col·legi de Valladolid i recordo que les monges ens van portar una televisió a la sala d’actes per veure-ho. No ens ho crèiem; no pensàvem que fos real però ho va ser. Crec que l’home tornarà a la Lluna en els pròxims anys. És més, crec que algun dia arribarem a Mart. Per què no?”
Mercè Alborch López
Administrativa, 61 anys
“No ho recordo gaire bé però sé que va ser molt emocionant. M’ho vaig creure. Dins de la colla, hi havia una amiga que deia que allò era impossible. Va ser tractada de ‘tonteta’ durant molt de temps, però ara, amb el temps, jo també penso que no va ser veritat sinó que va ser un muntatge. Tot i això, crec que algun dia es podrà aconseguir.”
Pilar Abella Balañá
Jubilada, 75 anys
“Va ser espectacular. Tothom estava pendent de televisió. El meu home encara diu que no va ser veritat però jo penso que sí. Estic seguríssima que hi tornarem tot i que jo potser ja no ho veuré. Ho aconseguiran no només els Estats Units i la Xina sinó també altres països. També estic convençuda que algun dia l’home arribarà a Mart. Això encara ho tinc més clar però encara queda temps per veure-ho.”
Pilar Moral Oriñuela
Jubilada, 74 anys
“Recordo que ho vaig veure per la televisió, en blanc i negre, amb la meva germana i el meu cunyat. Estàvem a l’Hospitalet. Va ser molt emocionant. Va ser quelcom extraordinari. En aquell moment m’ho vaig creure però ara penso que potser va ser un muntatge. No sé si ara s’hi podria arribar.”
Francesc Zamora Barón
Jubilat, 81 anys
“Va ser un esdeveniment impressionant. Anar a la Lluna va ser quelcom extraordinari. A casa ho vam seguir per la televisió. Va ser un pas molt important. Jo estic convençut que va ser real. Si hagués sigut un muntatge, Déu ni do. És possible que l’home hi torni però no per quedar-s’hi. A Mart també pot ser que hi arribem. Si hem anat a la Lluna…”
