Tots coneixen el film de Steven Spielberg “Jurassic Park” (1993), però molts ignoren que aquest nom prové d’unes impressionants muntanyes que hi ha a Suïssa. Es poden recórrer a l’estiu per un camí amb un paisatge únic, que captiva al turista amb la seva immensitat, les seves vistes panoràmiques dels Alps i l’hospitalitat de la seva gent.
Recorrer a peu la Sendera dels Pics del Jura, la més antiga de les sengles suïsses de gran recorregut, que uneix Zuric amb el llac Lemán en un gran arc i en un viatge de 16 etapes d’un dia, no només implica recórrer el meravellós paisatge de les muntanyes, sinó que a més suposa viatjar al passat més remot, ja que la zona que travessa és el punt de referència de l’Era Juràssica.
El període geològic Juràsic abasta des de fa uns 208 milions d’anys fins fa uns 144 milions d’anys, i es caracteritza per l’apogeu dels dinosaures i l’aparició dels mamífers i els ocells.
La seva denominació prové de les muntanyes del Jura, la principal formació del qual geològica és l’acumulació de pedres calcàries amb abundants fòssils, segons els tractats d’Història de la Ciència. D’acord a aquestes fonts històriques, el naturalista i explorador germà Alexander von Humboldt va utilitzar el terme “Jurakalk” (alguna cosa així com “creta o calcària de la Muntanya Jura”) per a referir-se a les roques carbonátiques dels Monts Jura, en 1795, quan va viatjar a Suïssa i Itàlia amb finalitats botàniques i geològiques.
Després, a 1829, el mineralogista i zoòleg francès Alexandre Brongniart va publicar en un assaig científic el terme “Juràssic”, per a designar a aquest sistema muntanyenc, que es va formar a aquesta era geològica.
“Els jaciments i museus de dinosaures coneguts no estan directament en la Sendera dels pics del Jura (SPJ), que és un camí en altura, encara que alguns d’ells es troben a distàncies de 10 a 30 quilòmetres (km)”, explica a Efe Elena Affeltranger, directora de mitjans de comunicació de Suïssa Turisme (www.myswitzerland.com/es). Afegeix que un dels jaciments més importants és l’Ajoie, a uns 50-60 km del SPJ.
Més enllà de les seves referències juràssiques i rutes de dinosaures, que el turista interessat podria visitar recorrent a un vehicle, aquesta sendera té molt per oferir sense necessitat d’abandonar el seu recorregut i permetent descobrir un paisatge molt variat, lluny del turisme de masses.
Les altures del Jura suís
El SPJ, la ruta del qual va començar a traçar-se en 1905 començant a Zuric i acabant poc abans d’arribar a Ginebra, recorre les altures del Jura suís, descrivint un ampli arc en direcció nord-oest. Aquesta sendera senyalitzada en totes dues adreces, amb sortida en Dielsdorf i destinació en Nyon, recorre una distància de 320 km, presentant un nivell alt d’exigència física.
El més impressionant d’aquesta ruta consisteix a albirar a la llunyania els sistemes muntanyencs dels Alps, la Selva Negra i els Vosges, segons Suïssa Turisme. En recórrer-la, el turista s’ensopega amb escarpades roques i profundes grutes, fonts de rius i llacs sense un corrent de desguàs evident, boscos i amplis prats. També es poden viure experiències inoblidables en observar la vida silvestre o simplement apreciar una flor enmig del camí.
El senderista també pot descobrir les diferents formes de viure en cadascuna de les regións suïsses i els seus estils contrastats de cases i pobles, així com una gastronomia amb sabors autòctons, gaudint de les especialitats locals en els restaurants i posades de muntanya que van trobant al seu pas.
