Dia històric, assegurava ahir l’advocat i activista de llarga trajectòria, Joan Tamayo, envoltat de companys de diferents col·lectius, entitats i plataformes, aplegats sota el paraigües del Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana. Els principals moviments socials de Terrassa, més d’una desena d’entitats, es van unir per reclamar al nou equip de govern "que posi al centre del debat les polítiques socials i les necessitats reals de les persones".
Les demandes "més urgents" que ahir van explicar les entitats en l’àmbit de l’habitatge, la salut, els drets humans, l’educació, el feminisme, la discapacitat o l’economia social no són noves. De fet, gairebé totes són reivindicacions exigides més d’una i dues vegades i, fins i tot, aprovades pel Consistori en ple en diferents resolucions. Ara, amb l’entrada del govern format per TxT i ERC, tornen a posar sobre la taula quines haurien de ser les prioritats d’aquest mandat. La guia de la seva acció de govern hauria de ser "la dignitat i els interessos reals de la gent", va proclamar Joan Tamayo, de la Comissió de Seguiment i Impuls de la Carta Europea dels Drets Humans a Terrassa.
Esther Fernández, en nom de la plataforma en defensa de la sanitat pública de Terrassa, va demanar a l’Ajuntament "que pressioni per acabar amb la vulneració de drets humans que significa el constant col·lapse del serveis d’urgències". Va denunciar que Mútua, que té contractada amb la Generalitat la sanitat del 65% de la població, "teu profit" a través de la seva empresa privada Àptima "de les enormes llistes d’espera de la pública, que ella mateixa controla". Va exigir a la ciutadania i a les institucions "fer un front comú per acabar amb la indigna situació sanitària que viu Terrassa".
Racisme immobiliari
En l’àmbit de l’Habitatge es van poder sentir demandes de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), el Colectivo sin Vivienda y el Sindicat de Llogateres. La PAH va reclamar "reactivar i accelerar la imposició de sancions per habitatges buits als bancs" i també "estendre les mesures d’actuació a tot tipus de propietaris que incompleixin la funció social de l’habitatge. També, Yesica Caro va demanar un pla de xoc que permeti arribar a un 20% d’habitatge social. Júlia Martínez, del Sindicat de Llogateres, va exigir la posada en marxa de mesures "contundents" per frenar la bombolla, fer una "clara aposta pel lloguer assequible" i multar les immobiliàries que estiguin discriminant a persones pel seu origen. Des del Colectivo Sin Vivienda, Pilar de Dios va demanar a l’Ajuntament que es reuneixi amb el jutge degà perque "els jutges sempre acaben donant la raó als fons voltors" en comptes de a les famílies més vulnerables. Va exigir dedicar una part del parc públic d’habitatges al lloguer social, però va alertar que això és ben complicat: "Com fer-ho si la regidora admet que no hi ha ni un pis disponible?", va preguntar?
Els iaioflautes van recordar el seu "dret a una vida i una mort dignes", per la qual cosa van demanar a l’Ajuntament "que defensi el dret a l’eutanàsia". També reclamen que potenciï "projectes de cohabitatges amb serveis compartits" i que creï una oficina d’atenció a la gent gran. Pepe Sánchez, de la Comissió de Residències Públiques va recordar la necessitat de continuar reclamant les residències públiques de Sant Pere Nord i Ca n’Anglada.
En l’àmbit de l’educació, Puri Carmona va reclamar "polítiques actives de distribució de l’alumnat" per equilibrar el pes migratori de la ciutat i contribuir a acabar amb la segregació escolar. Va recordar que les escoles concertades estan sostingudes amb fons públics, per tant, "han de recolzar els ajust a les famílies més vulnerables econòmicament".
Des del Casal de la Dona, Mercè Gómez va exigir la formació en coeducació del personal de les empreses de menjador i altres serveis que estan en contacte amb els infants i va reivindicar la creació d’un espai compartit pels diferents col·lectius feministes i LGTBIQ.
Joan Vila, de Prou Barreres, va recordar que totes les informacions de l’Ajuntametn han de ser accessibles per a tothom. I Pau Consola, de la Xarxa d’Economia Social i Solidària, va demanar la cessió de l’ús de solars per facilitar projectes de cohabitatges.
El document amb totes les demandes el van lliurar al registre de l’Ajuntament. Tot i això diferents regidors del govern i de l’oposició van seguir amb atenció la multitudinària roda de premsa.
