De tornada a Catalunya, vist per sentència el judici del "procés, Josep Rull revela els secrets del viatge de tornada dels polítics independentistes a presons catalanes. Una "cunda ordinaria" (trasllad en terminologia carcerària) que no va ser directa per què "l’objectiu del Govern espanyol era escarnir-nos i que ningú digués que teníem tracte de favor", denuncia. Un periple incòmode i precari que deixa clar com "els trasllats són el forat negre del sistema penitenciari".
Al moment de marxar del que "ha estat la teva ‘llar’ durant cinc mesos", Rull explica la barreja de sentiments. "D’una banda l’esperança de ser prop de la teva família" i d’altra, "el comiat dels companys amb qui has compartit tant i amb alguns dels quals fins i tot hi has bastit una amistat sòlida. A mi em costa", confessa. L’exconseller admet que "de les coses bones que té la presó", una és "submergir-te literalment en les vides de gent tan diferent. I enriquir-te humanament".
El polític egarenc té una llibreta "amb els noms i les descripcions"dels interns amb els quals ha compartit mòdul a Estremera, Lledoners i Soto del Real.
És la frase que circulava pel mòdul 10 de Soto del Real dilluns 24 de juny, el dia de la sortida cap a Catalunya. "L’equipatge esdevé el primer gran problema logístic del trasllad", comenta Josep Rull. "Només 15 quilos. Categòric". Al mòdul d’ingressos, toca col·locar tots els estris a unes bosses de plàstic amb el logotip d’Institucions Penitenciàries i passar per la bàscula: "Drama. 31 quilos -explica-. ‘Deje cosas’. Fàcil de dir i difícil de fer. Hi trec una motxilla amb papers, medicaments y d’altres estris diversos". Finalment, "em surto raonablement bé: 25 kg".
El vehicle de la Guardia Civil que trasllada els presos independentistes surt dilluns 24 de juny a les 18 hores. "Pensàvem que serien dues furgonetes, però és l’autocar de les 14 gàbies. Només hi anem els 7 presos polítics. Un per cel·la". L’autocar és "antic. I brut. Al compartiment hi fa fred. L’aire condicionat va a tot drap. He pres la precaució d’anar amb pantalons llargs, malgrat la calor sufocant de l’exterior. No he agafat jaqueta. Error. Em cobreixo els colzes amb un parell de mocadors de roba".
"La presó de Valdemoro és antiga i sòrdida. Les cel·les es tanquen amb baldó manual i no hi ha dutxa". Com que han de dormir per parells, un dels presos ha de compartir cel·la amb un ordenança o un intern de confiança. "El Raül (Romeva)s’ofereix de voluntari. A mi m’inquieta haver de dormir amb un desconegut".
Finalment Rull dorm amb Jordi Turull. Sopen junts al mateix "chabolo", un menú "de gama alta en el rànquing carcerari -comenta- Amb la petita ràdio escoltem música dels 80 abans d’anar a dormir".
L’endemà matí, a la mateixa ràdio sona "’na Pepa’. Pepa Bueno de la SER. A Soto quan baixaven a esmorzar els companys sempre em preguntaven ‘què diu la Pepa?’. I la Pepa no falla quasi mai en allò que es refereix a nosaltres: ens castiga severament, cap pietat".
Al trajecte amb autocar s’incorporen altres presos. "Anem plens. A mi em toca compartir gàbia amb el Raül. L’autocar és dels vells. Vivim una anècdota escatològica". Els reclusos es queixen del que sembla un excrement a terra i reben la resposta "d’un guàrdia civil ofès: ‘es viejo pero no sucio, esto no es una mierda’. Tensió".
Novament a la cel·la fa fred, però en Josep Rull explica que va preparat amb mànigues llargues. "El Raül, el ‘manetes’ del Raül amb el film transparent que embolica els entrepans que ens donen, tapa destrament la reixa per on surt l’aire fred a xorro (d’altres ho tapen amb molles de pa). Ho agraeixo".
Entre Valdemoro i Zuera són cinc hores de trajecte, amb pas per la presó de Daroca. De viatge, pícnic amb dos entrepans de formatge i "de choped (diuen que el choped és la mortadel·la dels pobres. Callo). Els entrepans a l’Espanya castellana ignoren en pa amb tomàquet". Secs, sense cap condiment, el resultat és una "digestió i una ingesta pesades".
Quim Forn i Josep Rull prenen Biodramina pel trajecte. Altres interns no ho fan i el resultat al furgó policial és molt desagradable. L’exconseller explica el relat "dels presos veterans", segons el qual "les cel·les de l’autocar tenen una petita cavitat de quatre dits a la porta inferior. Per allí hi posen, sota els teus peus, els vòmits d’altres interns o, habitualment, orins quan el lavabo és ple o inservible. Nosaltres hem estat de sort", diu. Sempre que Rafael Ribó, Síndic de Catalunya, visita els presos -explica- pregunta pels trasllats. "Són el forat negre del sistema penitenciari".
. A les 15,30 hores de dimarts els presos independentistes arriben al centre penitenciari de Zuera (Zaragoza), on Josep Rull comparteix cel·la amb Jordi Sànchez. "Bruta i plena de pintades de tota mena. Algú hauria de fer un recull dels relats (alguns literàriament molt solvents)". Zuera està "en medio de un páramo" i els presos no poden sortir al pati. Són, doncs, disset hores a la cel·la on "parlem de política. Mirem ‘d’arreglar’ el món si és que el món es deixa arranjar. D’idees bones en tenim".
L’arribada a Catalunya la fan dimecres 26 amb un autocar "nou de trinca" arribat de Barcelona on només viatgen els presos catalans. "Un per cel·la. Quatre hores de trajecte. És absurd, és la constatació que no costava gens fer una ‘cunda directa’. L’objectiu del Govern espanyol era escarnir-nos i que ningú digués que teníem tracte de favor".
Al trajecte, el tinent del dispositiu "em saluda amb entusiasme: ‘con usted coincidimos hace doce años. compartimos un programa en Onda Rambla hablando de protección de los animales’. El món és un mocador".
Abans d’arribar a Brians, aturen l’autocar a Fraga "per evitar que ens escorti un grup de Motards per la República". Ja a la presó catalana, l’acollida "és excel·lent". "Hi és tothom. La direcció de la presó, els serveis mèdics, mossos". "Algú s’atreveix a dir-nos vicepresident, consellers, Jordis, benvinguts a Catalunya’. Ens emocionem".
A Can Brians els presos homes és retroven amb Carme Forcadell i Dolors Bassa, que han fet el trajecte directe, tot i que sense aire condicionat. "Ens abracem fort. Trigarem a retrobar-nos".
De camí cap a Lledoners, ara ja amb furgonetes dels Mossos, una nova passada de llarg per Terrassa. "L’skyline de la meva vida inabastable, ara per ara….". Triguen 50 minuts a arribar-hi i els espera "gent als vorals. Els podem saludar. Les finestres són obertes per mitigar la calor. Lledoner ens fa submergir en un nou ‘dia de la marmota’. La mateixa cel·la, el mateix mòdul…".
El 19 de febrer, coincidint amb la segona sessió d’interrogatoris al judici del "procés", Josep Rull compartia per primer cop les seves reflexions personals amb els lectors de Diari de Terrassa. "En la propera crònica -anuncia-, (la darrera fins a la sentència) us explicaré les primeres percepcions d’aquest retorn. Som prop de casa, però no som a casa…".
