Antoni Gelonch Viladegut, col·leccionista d’art i escriptor, acaba de publicar “100 dones catalanes. Inspiracions creatives” (Viena Edicions), on recull citacions sobre l’art, la cultura i la vida de cent dones de diferents àmbits, entre les quals les terrassenques Marta Pessarrodona, Joana Biarnés, Paulina Pi de la Serra i Anna Murià.
Com va sorgir aquest llibre?
És conseqüència directa del meu llibre anterior, “100 dones”, que recull el pensament de cent dones de tot el món des del segle XVIII fins al segle XX.
Aleshores comencem per aquí.
Sóc col·leccionista d’art i m’interessa el procés creatiu. Vaig observar que la presència de les dones artistes als museus és baixa, al voltant del vint per cent, i que no hi havia cap llibre que recollís les reflexions de les dones sobre l’art. Així va néixer “100 dones”, que em va suposar vuit anys de feina perquè és més fàcil fer biografies que no pas llibres de citacions.
Només hi sortia una catalana.
Sí, l’escriptora Carmen Laforet. Aleshores, quan estava presentant el llibre, molts amics i lectors em van demanar que n’escrivís un altre amb reflexions de dones catalanes, que és aquest que ara es publica, “100 dones catalanes. Inspiracions creatives”.
Quin criteri ha seguit a l’hora d’escollir les dones que surten al llibre?
Volia que hi sortissin dones des del segle XIX fins ara i de diversos territoris, no només de Barcelona. Hi ha representades dones de vint-i-dues comarques i també algunes que han nascut fora de Catalunya però que viuen aquí. N’hi ha de tots els colors polítics i de totes les classes socials: burgeses, sindicalistes, religioses… De les cent, n’hi ha quaranta-quatre de vives.
D’on ha tret les citacions?
D’entrevistes, reportatges, llibres, articles… Tot està documentat. Totes les citacions incloses al llibre han estat publicades.
Devia ser una feinada.
Tenia una bona base de dades.
Hi ha alguna dona que no hagi pogut incloure?
La pintora Lluïsa Vidal. No he trobat cap citació seva. Qualsevol selecció és injusta. Segur que hi ha dones molt interessants que no surten. Les que no tenen estudis, per exemple, no poden ser-hi perquè no han deixat res escrit i no se les coneix.
No totes pertanyen al món de la cultura.
No. He recollit citacions que provoquin un xoc i un estímul intel·lectual, es refereixin al món de l’art o no. Per exemple, em va inspirar molt la reflexió de Neus Català sobre la vida. He inclòs frases de dones de vint-i-cinc professions diferents. Disset són escriptores. Onze, artistes visuals. Deu, sindicalistes. També hi ha matemàtiques, cantants, actrius, religioses, una aviadora, una astrònoma…
I polítiques, com la Carme Forcadell.
Vaig tenir dubtes de si incloure-hi la Carme Forcadell o no perquè tenia por que em titllessin d’oportunista, però les seves reflexions sobre la cultura eren molt interessants. I vivim temps difícils. Ara, als catalans, ens acusen de tot. Cal donar estímuls i augmentar l’autoestima. A Catalunya hi ha gent molt bona i positiva. Tanmateix, no he fet un llibre sobre amigues ni sobre persones amb qui tinc afinitat política. Amb la Maruja Torres, per exemple, no hi tinc gaire afinitat però escriu coses molt intel·ligents.
També hi ha cooperants d’ONG.
Hi he inclòs una cooperant d’Open Arms perquè el tema dels refugiats s’havia de recollir.
Els llibres reflecteixen l’època en què han estat escrits, oi?
Sí. I també són fruit de l’estat anímic de l’autor.
Hi ha diverses terrassenques.
Tres terrassenques, la Joana Biarnés, la Paulina Pi de la Serra i la Marta Pessarrodona, que ara està molt d’actualitat. La frase de Marta Pessarrodona és un toc d’alerta important sobre el món intel·lectual i crec que és interessant per als lectors joves.
I l’Anna Murià, que va viure a Terrassa quan va tornar de l’exili.
Sí, però va néixer a Barcelona.
Ja treballa en el seu proper llibre?
En tinc dos de pensats. Un serà una mena de continuació d’aquest, amb dones de totes les comarques. L’altre contindrà biografies de dones pioneres. Ja hi he començat a treballar.
Així, continua amb el tema feminista?
Les dones tenen aliats entre els homes per fer valer la causa feminista. Hi hem de ser tots.
Creu que tindrà gaires lectors masculins?
Doncs no ho sé, però el llibre és per a persones de totes les edats i de tots els gèneres. Estic disposat a anar als instituts a presentar-lo. De moment, tinc previst anar a les biblioteques. A veure quants nois vénen.
