La reina de bellesa de Leenane, un dels màxims exponents del teatre de la crueltat, arriba a la Biblioteca de Catalunya. L’autor d’aquesta peça és l’escriptor britànic Martin McDonagh. Dirigida per Julio Manrique i protagonitzada per Enric Auquer, Marissa Josa, Marta Marco i Ernest Villegas, amb traducció de Vicky Peña (actriu que va interpretar en el seu moment, al costat de Montserrat Carulla, el paper de filla i mare), la peça forma part de la trilogia de Leenane, petit poble de la costa oest d’Irlanda, on transcorre la cruenta història que va escriure McDonagh l’ any 1996. Sorprèn que la peça la va escriure l´autor amb 23 anys. El que no sorprèn és que tingués el reconeixement del públic i la crítica en forma de tota mena de premis i és un dels textos que s’utilitza a l’escoles de teatre per formar actrius i actors. Es tracta d’una producció de la Perla 29.
L’obra ensenya la relació entre dues dones, mare i filla, i dos germans, Pato i Ray. Aquests quatre personatges apareixen en una obra que parla de les relacions humanes, de manera estranya i propera a la vegada, quotidiana, amb un grau de crueltat, humor negre i violència en l’ús de la llengua. Com li passa a García Márquez amb Macondo a McDonagh li passa el mateix perquè la història local es fa universal perquè podria ocórrer en qualsevol poble del planeta, en aquesta història de víctimes i botxins hi ha molt de quotidià i col·loquial. El tràgic i el còmic es donen la mà i fan que l’espectador doni vida a una riallada gamberra i cínica davant les situacions familiars.
La peça juga amb la por dels personatges, tots pateixen d’una manera o altra. Com li passa a la mare, amb una Marissa Josa en plena forma, una dona gran aterrida davant la soledat, que manté una relació totalment malaltissa i absorbent amb la seva filla.
L’escenografia de Sebastià Brosa aporta una sensació de pobresa, de deixadesa, de brutícia i males olors, la pluja i la terra aïllen la casa pobra i antiquada. Amb el públic com espia a cada costat del escenari, com tafaners de la vida d’aquests quatre personatges, enganxats al drama. La tensió es dispara entre mare i filla. La una no vol quedar-se sola a les muntanyes ni sentir parlar d’un asil i l’altra desitja volar d’aquella presó a qualsevol preu. La música, com passa en els muntatges de Julio Manrique, marquen els quadres emotius que deixen l’espectador sense alè.
Darrere de les rialles, darrere de l’humor negre, darrere de la ironia i l’esperpent irlandès hi ha una història profundament commovedora que Julio Manrique sap gestionar emocionalment de forma Directa i lúcida a vegades amb la il·luminació i altras vegades amb la música o amb un efecte com la pluja, la pols o el foc. Paraules mordaces i ombrívoles, visions domèstiques de quatre personatges esbojarrats i dolços atrapats en el drama de les seves existències. Són quatre personatges, però el paper de les dones és un repte valent i aterridor al mateix temps, requereix una energia especial, ferotge, mordaç, sagaç i empàtica. No se la perdin, una de les obres de teatre imprescindibles de la temporada.
* L’autor és professor del INS Viladecavalls i cofundador i director de la Companyia 8
