Terrassa compta amb una actriu jove de llarg recorregut. Els seus primers passos amb aquest monòleg Ifigènia en taxi, un text sobre l’educació i sobre la voluntat de les dones. El nom d´aquesta actriu, Cristina Martínez. Va estudiar a l’Institut del Teatre. Un monòleg d’una hora escrit i dirigit per Silvia Navarro, també sortida de l’úter de l’Institut del Teatre. El text denuncia el formiguer de les grans ciutats i aquesta voluntat dels pares de voler controlar-ho tot, fins i tot la parella dels fills.
La peça relata la relació del la protagonista amb el món, en la seva ment juxtaposa realitat i ficció. El mèrit d’aquesta obra consisteix en la conjugació de diversos elements molt aconseguits: dramturgia, intepretació, espai visual i continguts conceptuals de la peça. Silvia Navarro parteix del la tragèdia grega d’Ifigènia d’Aulis d’Eurípides per reflexionar sobre el destí del seu personatge femení la sort sembla córrer el mateix destí que la d’Eurípides. Ifigènia ha de ser sacrificada per tenir bons vents per a les naus del seu pare, ella en comptes de negar la mort es va prestar al sacrifici, però en l’últim moment la deessa Artemisa la salva. Una verge sacrificada a canvi del vent és el que volia tota la tropa per vèncer Troia. El miracle de la salvació d’Ifigènia ens dóna esperança en l’ésser humà. Agamèmnon parteix a la guerra amb els seus soldats i les seves naus. Silvia Navarro fa un pas més enllà que l’obra grega a través d’una proposta onírica que crea emoció i consciència al mateix temps.
Reflexió sobre la societat
A l’escenari un palet ple de llibres vells, usats i maltractats com metàfora de la cultura del segle XXI. Ifigènia ens mostra la seva ànima de joguina trencada, de claustrofòbia com peix en una peixera. Les esperances trencades, els records ofegats d’una educació estricta en els clàssics. El terreny de la cultura i la contracultura és l’escenari d’aquesta història intensa.
El monòleg de Cristina Martínez és una reflexió sobre la nostra societat, l’educació, la relació amb els pares o el paper de la cultura en la vida d’una dona. Aquesta dona es planteja escriure una llista de coses què fer abans de morir, el món interior del personatge pren el micro. De les paraules d’Ifigènia deduïm les seves pors, el seu aïllament, la seva solitud i la seva ràbia continguda. Silvia Navarro utilitza la ironia per arribar a aconseguir la seva fi ètic i estètic. Es tracta d’una peça densa, en la qual requereix una atenció del públic atent i minuciós per descobrir el complex món d’aquesta adolescent, d’aquesta jove, d’aquesta dona que deixa de ser nena de manera traumàtica.
Cristina Martínez interpreta i canta en directe, recita textos en anglès o inventa llenguatges impossibles a la recerca de certa forma de vida intel·ligent. No és un espectacle a l’ús, requereix de l’actor una càrrega d’energia multiplicadora que arribi més enllà del codi de les tecnologies, un espectable TNT: néixer, créixer, reproduir-se o morir són reflexions que la protagonista llança al mirall al costat de comentaris que provoquen hilaritat malgrat la seva extrema crueltat i solitud interior. Impacta el talent interpretatiu de Cristina Martínez, la direcció i el text de Silvia Navarro. L’humor corrosiu i el món visual creuats amb ràfegues d’emoció, dolor i sentiment plena l’àtic 22 del Tantarantana, com si volgués pujar al cel de Barcelona.
* L’autor és professor del INS Viladecavalls i cofundador i director de la Companyia 8
