El Premi Ciutat de Terrassa de Teatre retorna amb deu propostes molt interessants que, durant deu tardes de diumenge, ompliran d´espectacle escènic la Sala Crespi del Casal de Sant Pere. El concurs, que es va iniciar el 1966, ha aconseguit ser dels més valorats de Catalunya i les companyies d´actors no professionals que hi concorren ho demostren, presentant-nos obres cada vegada de més qualitat.
Aquest diumenge ja hem encetat temporada amb una obra del dramaturg Pere Riera (Canet de Mar 1974): "Barcelona" ,molt ben dirigida per Mercê de Haro.
La companyia de teatre "El Centre" del Barri de Gràcia de Barcelona ens l´ha posada en escena en una sala plena de gom a gom.
L´acció transcorre a la sala d´estar d´una casa benestant de Barcelona en plena Guerra Civil, concretament el 17 de març de 1938. L´amo de la casa, propietari d´una fàbrica, l´han assassinat els anarquistes que també han requisats els quadres de les parets i les joies de la família.
Les marques deixades a les parets del saló pels quadres robats , els vitralls que fan entreveure un jardí i el piano al fons ens fan memòria de la bonança d´altres temps.
Dissortadament els tocs de sirena i el soroll de les bombes ens situen a la realitat on els personatges que els ha tocat viure aquesta guerra reflexionen sobre com s´ha arribat a aquest extrem bèlic i ,sobretot ,mostren la incertesa del futur.
Cada personatge interpreta un punt de vista d´aquesta lluita absurda : l´assenyat avi de la família, Joan (Jordi Costa),enyorat dels bons temps republicans; la innocència del nét, en Tinet (Jordi Piera) que vol anar a lluitar al front perquè acaba de fer 18 anys; la vidua , la Núria (Marta López) que s´aferra als records i que contrasta amb la seva vella amiga, l´Elena (Dolors López) que torna de França per celebrar l´aniversari del seu fillol, en Tinet, i que porta aire fresc a una casa desolada per la tragèdia i la foscor de la guerra.
"Riure és una altra manera d’ensenyar les dents" li diu l´Elena a la seva amiga per animar-la. Mirades diferents per entendre la lluita. Algunes amb visions més optimistes, d´altres més pesimistes.
Una obra difícil en la que els actors i les actrius han sabut trobar el punt d´equilibri en les seves actuacions que es noten molt treballades tant individualment com en el seu conjunt.
Els espectadors, que contemplem l´espectacle en silenci absolut, anem considerant les reflexions que ens van fent arribar els diferents protagonistes a través dels diàlegs sobre uns valors que, per desgràcia, sembla que tornen a trontollar: els valors democràtics.
