Nascut a Terrassa i graduat a l’ESCAC, Geoffrey Cowper és director del llargmetratge “Tercer grado”, professor de l’ESCAC, l’ECIB i la UIC i col·laborador de l’organització del festival de Sitges. També ha dirigit anuncis i videoclips. El darrer, el del tema “De la Tierra hasta Marte” d’Alfred García, que ja té més de tres milions de visualitzacions a youTube.
Més de tres milions de visualitzacions a youTube en menys d’un mes. No està malament, oi?
L’Alfred està molt content. I per a mi com a director és una satisfacció. Va ser molt estressant perque des que vam rebre l’encàrrec de fer el videoclip fins que el vam penjar a youTube només vam tenir trenta dies. Vam haver de treballar contrarrellotge però ens en vam sortir.
Com li va arribar l’encàrrec?
L’Alfred García vol que la gent que l’ha recolzat des del principi sigui al seu costat i ell i jo fa temps que ens coneixem perque va ser alumne meu a la UIC, la Universitat Internacional de Catalunya.
L’Alfred estudia cinema?
Comunicació Audiovisual. Jo donava una assignatura que es diu Remaking. Els alumnes hi recreen escenes mítiques de la història del cinema. L’Alfred em va deixat bocabadat recreant la banda sonora de “Fiebre del sábado noche”. Era tan bo que no m’ho creia. Després va dirigir el “remake” d’una seqüència de “El club de los poetas muertos” i en va protagonitzar un altre de “Whiplash”.
Això va ser abans d’OT i Eurovisió, suposo.
Si, tenia 19 anys però ja es veia que tenia molt de talent i que era molt cinèfil i melòman. Ens vam fer amics i un dia que va venir a sopar a casa, recordo que es va presentar amb un meló, em va dir que quan enregistrés el seu primer disc volia que jo dirigís el videoclip. Ell aleshores encara no sabia si l’admetrien a OT.
I ho va complir.
Si. Em va trucar després d’Eurovisió. Ara els alumnes donen feina als “profes”, ha ha.
Vostè ja havia dirigit un parell de videoclips…
Sí, “Caminem lluny” per a Doctor Prats, que ha tingut tres milions i mig de visites a youTube en set mesos. Ha estat el quart en català més vist de l’any i l’han convidat a deu festivals de curtmetratges. I “Dolç” de Panellet, un grup de “punk dolç” també de Terrassa, que som amics amb el bateria. Però aquesta vegada, amb “De la Tierra hasta Marte”, hem pogut pagar a la gent perque al darrera del disc hi havia una multinacional, Universal Music. Ha estat una oportunitat molt bona, encara que vam haver de lluitar una mica per aconseguir que la cançó del single fos aquesta.
Què destacaria del videoclip?
La lletra és molt maca i parla de coses positives. Es nota que surt del cor. És una història sobre volar sol. L’Alfred és bó amb les lletres. A més, hem omplert el vídeo de referències cinematogràfiques.
Per exemple?
Per exemple, no sé si se n’adonarà gaire gent, però de fons es poden veure imatges d’“Amanecer” de F. W. Murnau, un clàssic del cinema mut, projectat amb una màquina de super 8 dels meus pares. A més, també hi ha referències a títols una mica més moderns, dels anys 80.
Vostè es va graduar a l’ESCAC i hi ha donat classes. Hi ha molta gent de l’ESCAC a l’equip tècnic?
Hi ha gent de l’ESCAC i també de la UIC. Vam rodar als platós de la UIC, a Barcelona. De l’ESCAC hi ha el Pau Morell, el muntador, l’Heura Marimón, directora artística, el Lluís Castells com a coordinador de l’equip d’efectes especials format per dotze alumnes amb molt de potencial i el Miquel Prohens, el director de fotografia, que em va venir molt recomanat pel Caye Casas i l’Albert Pintó, que hi van treballar a “Matar a Dios”.
Qui més hi ha col·laborat?
També hi han participat la meva parella, la dissenyadora Cora Beas, que ha creat el vestit d’astronauta perque l’Alfred tenia molt clar des de la primera versió del guió que ell volia sortir vestit d’astronauta, així com els meus pares, el Richard i la Conxita, que han fet el càtering.
El Pau Morell, la Cora Beas i els seus pares són col·laboradors habituals, oi?
Si, tots ells ja van participar a la meva “opera prima” “Tercer grado” i als videoclips anteriors.
“Tercer grado” va guanyar gairebé una vintena de premis. Quan veurem la segona pel·lícula?
Fer la segona pel·lícula sempre és difícil.
Tenia entre mans un projecte que es deia “Books & Drinks”, oi?
Si, un guió que havia de rodar l’any passat a Nova York. La producció va caure però potser al final es farà al País Basc. De tota manera, m’estimo més no parlar-ne gaire fins que no sigui segur.
Té altres projectes?
També m’agradaria rodar una pel·lícula de ciència-ficció amb tocs romàntics.
