Anar a l’escola i rebre formació musical a pocs metres de la Moreneta. Això és el que fa des de fa quatre anys l’Arnau Hortal, un terrassenc de 13 anys que forma part de l’Escolania de Montserrat.
L’Arnau és un dels 54 escolans d’aquesta institució històrica de caràcter religiós i musical. De diumenge a divendres viu a Montserrat, on combina els ensenyaments generals obligatoris i els musicals amb la seva participació al cor. Fa 2n d’ESO i aquest és el seu últim any a l’Escolania.
L’Arnau, junt amb els altres nens que estan al cor, canta diàriament (al migdia i al vespre) a la basílica, sovint amb una gran afluència de pelegrins i visitants de tot el món. El cor de l’Escolania, a més de participar a les celebracions litúrgiques i a la pregària comunitària que es fan al santuari de Montserrat, també actua fora del monestir. El seu prestigi és reconegut internacionalment, disposa d’una discografia abundant i fa gires de concerts per tot el món. La formació ha viatjat als Estats Units, Rússia, Japó, França, Itàlia, Alemanya, Xina, Bèlgica, Polònia, Suïssa, Hongria, la Ciutat del Vaticà, Puerto Rico, Holanda, Andorra, Luxemburg, el Regne Unit, Canadà, Mònaco, Àustria, Israel i Portugal. Ara fa dues setmanes els nois van actuar al Centre Cultural de Terrassa en un concert a benefici de Prodis.
Tot i això, l’Escolania no promou la realització de concerts fora de Montserrat, ja que la seva finalitat principal és la de cantar al monestir regularment –ho fa dos cops al dia: la “Salve Regina” i “El Virolai” al migdia i la “Salve Regina” i el motet polifònic al final de l’ofici de vespres– i solemnitzar la litúrgia del santuari. Sempre que ha actuat fora de la muntanya ho ha fet a petició d’entitats organitzadores.
“He estat a Alemanya, Portugal, Hongria i Irlanda, però el viatge que em va fer més il·lusió va ser el dels Estats Units. Vam anar a Washington, Nova York, San Francisco i Los Ángeles. No hi havia estat mai. Va ser molt interessant. Em va agradar molt”, assegura l’Arnau. “Actuar a fora és una responsabilitat però el públic sempre queda molt content”, afegeix.
54 nois de nou a catorze anys
L’Escolania està formada per més de cinquanta nois, de nou a catorze anys, procedents de tot Catalunya. Ocasionalment, n’hi ha hagut també d’altres zones dels Països Catalans. Durant els anys que estudien a Montserrat fan els darrers cursos de primària i els primers de secundària, i també els estudis de música corresponents. Cada escolà estudia dos instruments, el piano i un segon instrument a escollir, a més de llenguatge musical, grup instrumental i, no cal dir, el cant coral, que constitueix l’especialitat de l’Escolania. L’Arnau toca el piano i la flauta travessera.
Els nois poden fer les primeres visites a 1r i 2n de Primària però no es poden incorporar a l’Escolania fins a 4t i, si hi ha places, a 5è. La selecció es fa a partir de tres aspectes: veu i llenguatge musical, rendiment escolar i adaptació i sociabilitat. S’hi poden estar fins a 1r o 2n d’ESO, en funció de l’evolució de la veu.
L’Arnau hi va entrar a 4t de Primària, després de preparar-se amb una professora de cant i passar les proves corresponents. El seu germà, en Jordi, que ara té 16 anys, ja hi era. També havia entrat a 4t.
“Jo sóc professora de música i volia que els nens n’estudiessin. Sabia que els escolans cantaven molt bé i que aprenien molta música. Un dia vam veure en un diari un anunci d’una jornada de portes obertes a l’Escolania. El Jordi encara era molt petit, feia 1r de Primària, i a l’Escolania no s’hi pot entrar fins a 4t, però vam decidir anar-ho a veure. Ens va agradar moltíssim, les seves instal·lacions, la seva programació, la seva ideologia… L’any següent hi vam tornar”, explica Neus Bernadas, la mare dels dos nois.
“El Jordi va entrar al Conservatori, començava a aprendre música i vèiem que se li donava bé. Li vam proposar si volia fer les proves de l’Escolania i ell va dir que sí. Les va passar”, relata.
Quan en Jordi va entrar a l’Escolania, l’Arnau era força petit i, tot i que diu que no ho recorda gaire, assegura que se’n va alegrar però que l’enyorava.
Els dos germans van coincidir dos anys a l’Escolania i un al cor. I és que el primer any els nois estan exempts d’aquesta activitat, ja que encara han de formar-se.
“A la prova de convivència vam fer molts jocs i m’ho vaig passar bé. A la de cant estava més nerviós. Vaig haver de cantar una cançó davant del director del cor i em feia una mica de respecte”, comenta l’Arnau.
Tot i presentar-se a les proves, l’egarenc tenia dubtes. “Jo, al principi, no hi volia anar. No volia deixar l’escola on estudiava i els amics que tenia i estar tants dies lluny de la família, però vaig fer les proves i quan vaig acabar 3r de Primària em van dir que les havia superat. Els meus pares em van dir que ho provés un any i que, si no m’hi sentia còmode, tornaria a casa. Ho vaig provar i em va agradar”, recorda.De fet, el jove terrassenc assegura que està sent una experiència molt positiva. “Quan vaig entrar-hi no ho veia clar perquè l’Escolania no és com qualsevol altra escola però amb el pas del temps m’hi he anat acostumant. Hi estic molt bé”, diu.
El diumenge, dia familiar
De diumenge a divendres, els escolans acostumen a quedar-se a Montserrat. Els que volen, si són de prop, poden anar a casa cada dia. Des de fa uns anys, cada divendres a la tarda van a casa per estar amb les famílies, i tornen el diumenge per cantar a la missa i a les vespres.
El diumenge és un dia especial, la majoria de famílies passen el dia a Montserrat. L’AMPA és molt activa, i al llarg de l’any organitza diferents activitats per als pares i germans dels escolans. “Som una AMPA especial. De vegades a les escoles costa trobar gent i tirar endavant diverses activitats. Aquí és tot el contrari. Som una AMPA molt activa”, afirma Toni Hortal, pare de l’Arnau i el Jordi i president d’aquesta associació.
“Tenim una coral de pares, mares, germans i germanes d’escolans i un petit grup instrumental. Ens preparem durant tres mesos. El gran concert és als voltants de Nadal”, explica la Neus. “Hi ha gent que en sap molt de música. Aquest any hem tingut dos directors magnífics. Tenim mares i pares que son cantants professionals i d’altres que diuen que no en tenen ni idea però els arrosseguem i sempre surt bé”, diu.
“És maco perquè aleshores ells canten i els escolans escolten”, apunta en Toni.
Una institució històrica
L’Escolania de Montserrat és un dels cors de nois cantaires més antics d’Europa. Hi ha documents del segle XIV que ja testimonien l’existència d’una escolania a Montserrat, una institució de caràcter religiós i musical. Se sap que l’any 1479 els escolans van cantar per al rei Ferran el Catòlic en la seva visita a Barcelona.
Amb el pare Anselm Ferrer com a director del cor (1911-1930), es van produir els primers enregistraments de l’Escolania. Durant la Guerra Civil espanyola, els escolans van haver d’abandonar Montserrat.
A finals dels anys 60 es van iniciar els concerts i gires fora de Montserrat i el 1997 es va fundar la Capella de Música de Montserrat, formada per antics escolans. Aquest cor d’homes acompanya freqüentment els cants de l’Escolania en celebracions litúrgiques, i de tant en tant en concerts. A més de cantar amb l’Escolania, la Capella de Música també actua en solitari amb un repertori de música sacra.
L’any 1990 l’Escolania de Montserrat va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya.
Al llarg de la seva història, de l’Escolania han sortit un bon nombre de mestres de capella i instrumentistes, a més de coneguts compositors i professors, que en conjunt han rebut el nom d’Escola Montserratina. Destaquen Joan March, Joan Cererols, Josep Martí, Benet Julià, Anselm Viola, Narcís Casanoves, Antoni Soler, Ferran Sors i, més modernament, Àngel Rodamilans, Anselm Ferrer, Ireneu Segarra, G. Odiló Planàs, Cassià Just, Gregori Estrada i Bernat Vivancos.
De fet, l’Escolania de Montserrat està especialitzada en la interpretació de música d’aquesta escola. A més de l’Escola Montserratina, el cor interpreta freqüentment polifonia del Renaixement (principalment T.L. de Victoria i G. P. da Palestrina) i autors variats de tots els segles (Mendelssohn, Brahms, Britten…). En les seves actuacions fora de Montserrat, també difon la música popular catalana amb harmonitzacions de diversos compositors catalans.
“A mi, el que m’agrada més són les nadales que cantem en aquesta època de l’any”, diu l’Arnau, que detalla que el primer any d’estar al cor l’imposava cantar davant de tanta gent però que ara ja hi està molt acostumat.
De fet, ara l’Arnau ja s’està preparant per marxar de l’Escolania. Aquest és el seu últim curs a Montserrat. “Quan surti, em retrobaré amb els amics de l’escola a què anava abans d’entrar a l’Escolania però trobaré a faltar els d’aquí”, reconeix. “Encara que potser no ho sembli, és apassionant. És una experiència única. Jo ho recomano a tothom”, sosté.
El curs vinent li agradaria seguir fent classes de música. “Encara no tinc clar si seguiré amb el piano i la flauta o em quedaré només amb un dels dos instruments”, explica. “M’agradaria poder entrar al Conservatori”, diu. Tot i això, no té la intenció de dedicar-se professionalment a la música, sinó que la seva intenció és tenir-la com a hobby.
“Normalment, els escolans, al sortir, deixen un dels dos instruments. Els que es queden amb el piano, són nens que destaquen molt amb aquest instrument. Jo penso que l’Arnau tirarà per la flauta”, opina la Neus. “Voldríem que continués amb la flauta però d’aquí a final de curs ho acabarem de decidir”, afegeix en Toni.
