És dimecres, de bon matí. Entrem a internet i ens connectem a una coneguda pàgina web d’apostes esportives. No és la nostra intenció, però si volguéssim tindríem fins a quaranta-dues possibilitats diferents de fer les nostres previsions amb diners pel mig. És a dir, en només uns segons i des de casa estant, o des de qualsevol lloc si ens connectem amb el mòbil, podem triar entre quaranta-dues apostes diferents, entre partits de futbol, tennis, bàsquet, voleibol, hoquei gel, criquet i “e-sports” (competicions de videojocs electrònics).
I aquesta és només una petita part del pràcticament infinit univers d’apostes (sobretot esportives, però no només) que trobem a la xarxa i a les quals tot internauta té un senzillíssim accés. “La major part de les persones amb un problema d’addicció al joc que arriben a l’hospital encara és a causa de les màquines escurabutxaques presencials (les que podem trobar als bars o als salons d’apostes a peu de carrer); ara bé, si ens centrem en els pacients més joves, d’entre 18 i 30 anys, més de la meitat ens arriben per un problema amb les apostes esportives, ja siguin presencials o online.”
Així ho explica la Susana Jiménez-Murcia, psicòloga clínica i cap de la unitat de joc patològic de l’Hospital Universitari de Bellvitge. L’especialista és al davant d’aquesta unitat, un referent a Catalunya pel que fa al tractament de la ludopatia. “Internet ens ha aportat molts beneficis, però alhora ha complicat certes patologies addictives”, explica la doctora.
Sense substància
La ludopatia forma part de les anomenades addiccions comportamentals, que són aquelles que no estan relacionades amb el consum de cap substància (drogues o alcohol), sinó que impliquen trastorns en la conducta.
Des del Departament de Salut de la Generalitat alerten d’un important creixement de les addiccions en general a la nostra societat. Però n’hi ha dues, lligades a l’ús d’internet i al boom tecnològic, que estan augmentant d’una forma especialment significativa. Són les apostes esportives per internet i els videojocs online. Ambdues han canviat el perfil de l’addicte.
Susana Jiménez-Murcia indica que “des del 2010, a la seva unitat, s’ha multiplicat per sis el nombre de consultes per joc online” i que si parlem de dependència als jocs d’atzar en general (tant físics com virtuals) l’edat mitjana de les persones que hi arriben és d’uns 30 anys. Però, en canvi, si ho focalitzem específicament en el joc per internet, “la mitjana d’edat es redueix d’una forma significativa, fins al punt que un 37 per cent dels jugadors patològics havien començat a jugar abans de l’edat legal per fer-ho, els 18 anys”.
L’experta considera “molt rellevant” aquesta dada lligada a les apostes per internet, “ja que començar a jugar de forma molt precoç és una variable associada al risc de desenvolupar problemes de joc en la vida adulta”.
Més joves i també dones
Quant a les edats, un estudi elaborat per la Dirección General de Ordenación del Juego, un organisme del Ministeri d’Hisenda, indica que 87 de cada 100 jugadors online tenen menys de 46 anys.
El major nombre de jugadors (un 37 per cent) es concentren entre els 26 i els 35 anys, però també n’hi ha una part significativa (gairebé un 30 per cent) que són més joves, ja que tenen entre 18 i 25 anys. Els principals jocs web als quals participen són, per aquest ordre, les apostes esportives, el pòquer, el casino i el bingo. La immensa majoria dels jugadors, fins a un 83 per cent, són homes, cosa que es tradueix en què també ells pateixin més els problemes de la “ludopatia 2.0”. És el cas del Guillermo, de Barcelona i de 23 anys. Quan en tenia 18 va començar a fer apostes esportives per internet i va incrementar progressivament la quantitat de diners que s’hi gastava, fins al punt que molts dies hi acabava desembutxacant entre 100 i 150 euros. Va acabar demanant microcrèdits online per tal de tenir diners per seguir apostant. Així ens ho explica en Guillermo a l’entrevista de la pàgina següent.
Una altra de les diferències que han portat les apostes per internet respecte a la ludopatia tradicional és que l’addició recau en persones amb més nivell de formació que abans. Moltes d’elles tenen estudis universitaris, segons el Departament de Salut.
“A més, ara per primera vegada comencem a veure noies joves amb problemes de jocs d’aposta, quan fa uns anys les dones amb ludopatia tenien a partir de 40 anys i la seva motivació no era tant guanyar com regular estats emocionals negatius –diu la doctora Jiménez-Murcia. Avui comencem a tractar noies que ens diuen que elles mai es posarien davant d’una màquina escurabutxaques, però que sí que poden apostar online.”
El resultat, de seguida
Però què tenen aquests jocs virtuals perquè atrapin cada cop més persones? Segons indica el Departament de Salut, entre els motius de l’èxit del joc en línia hi ha el fet que es pugui apostar amb tanta facilitat, a qualsevol hora i lloc, en qualsevol tipus de joc i d’una manera que és difícil de controlar per l’entorn més proper del jugador.
Un altre dels condicionaments que afavoreixen l’addicció és que passa poc temps entre que el jugador fa l’aposta i que sap quin n’és el resultat; des de Salut també subratllen, a més, que el binomi “aposta i esport” pot resultar específicament addictiu.
Per a en Francesc Perendreu, president de l’Associació Catalana d’Addiccions Socials (Acencas), tots aquests factors determinen que “la ludopatia online s’instauri en la persona d’una forma molt més ràpida que la tradicional”.
Perendreu es mostra molt crític amb la publicitat que sovint veiem per televisió, en què personatges famosos, i fins i tot futbolistes mateix, anuncien plataformes d’apostes virtuals. Val a dir que a nivell espanyol hi ha damunt la taula l’aprovació de canvis legislatius que regulin el sector del joc en línia i les apostes per internet.
Per ara, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha suggerit mesures, com prohibir la presència de personatges famosos a la publicitat i no permetre-la des de les sis del matí fins a les 10 del vespre. El CAC també aconsella prohibir l’oferta de bons i bonificacions que incentivin el joc.
Caure en els videojocs
El juny, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va incloure per primera vegada l’addicció als videojocs en la seva proposta de nova classificació internacional de malalties. Aquesta actualització amaga una alteració creixent, l’addicció als videojocs, que segons recull el Departament de Salut afecta un nou per cent de tots els usuaris de videojocs del món.
Jordi Obiols, psiquiatre i catedràtic de psicopatologia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), constata el potencial de dependència que avui tenen els videojocs online, en tant que permeten estar jugant en temps real amb usuaris que es troben a l’altra punta del món. “Poder estar jugant contra algú que es troba a Buenos Aires o al Japó és excitant; comporta que el cervell generi dopamina.” Aquesta és una substància química que es transmet entre neurones i ens atorga una sensació de benestar.
Segons la doctora Jiménez-Murcia, de l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’edat mitjana dels pacients atesos per addicció als videojocs és de 20 anys, tot i que també n’hi arriben de només 14. Majoritàriament són nois, encara que, igual que succeeix en el cas de les apostes online, també hi comença a haver noies.
“A més són pacients que acudeixen a la consulta per pressió de les famílies i als quals els costa tenir consciència que tenen aquest trastorn”, apunta l’experta. “De vegades podem estar un o dos mesos ajudant aquests pacients perquè arribin a la conclusió que realment s’han d’abstenir o han de reduir el consum d’aquell videojoc o aplicació del mòbil”, afegeix.
Salut indica que la relació insana amb el videojoc sorgeix quan l’acció de jugar acaba passant per davant d’altres interessos i activitats diàries. Les relacions socials passen a ser bàsicament virtuals i s’entra en una espiral d’aïllament.
De vegades es juga durant dies seguits, pràcticament sense dormir. El president de l’Associació Catalana d’Addicions Socials, Francesc Perendreu, recorda el cas extrem d’un noi de 30 anys que dormia sis hores al dia i la resta, les altres divuit, “se les passava jugant als videojocs o veient sèries”.
Millorar, un repte captiu
I, en el cas d’aquests productes d’oci tecnològic, en quins elements basen el seu poder d’atracció? La psicòloga Jiménez-Murcia opina que, en el cas dels títols multijugador (com League of Legends, un dels videjocs pels quals reben més consultes) “estan concebuts perquè l’usuari s’hi passi moltes hores, en el sentit que si hi dediques molt de temps millores d’una forma significativa; això pot ajudar l’addició”.
Actualment també existeix un debat sobre els anomenats “lootboxs”. Es tracta d’una mena de caixes sorpresa que el jugador paga per aconseguir i que, un cop obtingudes, modifiquen l’estètica del joc. Això representa un estímul afegit per a l’addicció. En ser els “lootboxs” una caixa de sorpreses, avui hi ha un debat obert sobre si aquest element amaga la llavor del joc d’atzar… també dintre dels videojocs.
