La Susana Cotarelo i en Raül Díaz tenen diversos trets en comú. Els dos viuen a Terrassa; ambdós són molt joves (la Susana té 19 anys i en Raül va pels 18); i tots dos, també, van decidir un dia canviar la seva alimentació i començar a seguir una dieta vegetariana.
“Jo ja farà uns tres anys i mig que no menjo carn. La vaig eliminar d’una manera progressiva. Primer vaig deixar de consumir porc i vedella; i, més tard, pollastre; ja cap al gener de l’any passat també vaig deixar el peix”, explica la Susana.
Igual que l’egarenca, en Raül Díaz va fer-se vegetarià perquè no li agrada que “perquè nosaltres puguem menjar, un animal hagi de patir”. Va suprimir la carn i el peix de la seva dieta fa poc temps, just uns sis o set mesos. En Raül, del Pla del Bonaire, és ovolactovegetarià. És a dir, no menja carn, però sí ous, llet i derivats làctics com el formatge.
Preocupació animalista
Els motius ètics i animalistes esdevenen les principals raons per les quals els joves espanyols adopten avui en dia una dieta vegana o vegetariana (la vegana, a diferència de la vegetariana, no inclou ni ous ni llet ni els seus derivats).
Així, fins a un 57 per cent dels “veggies” donen raons ètiques i animalistes quan se’ls pregunta per la seva decisió, segons l’estudi “The Green Revolution”, publicat el 2017 per la consultoria Lantern. En un nivell bastant inferior se situen arguments com la preocupació per la sostenibilitat del planeta o tenir una millor salut.
Avui, l’interès per menjar cada vegada més sa, reduint el consum de greixos saturats i augmentant-ne el de fruites, verdures i hortalisses; i fins i tot la tendència a comprar, cada cop més, aliments ecològics i de proximitat resulten perceptibles en una bona part de la població.
Però què ocorre específicament amb els “millennials”, amb els joves, amb aquella generació nascuda a partir de les dècades dels 80 i els 90 i que és nadiua tecnològicament parlant? N’hi ha molts que concebin l’alimentació d’una forma diferent de la tradicional?
Són ells, el grup de població que a l’actualitat més s’està passant al vegetarianisme?
Dones “millennials”
El mateix estudi “The Green Revolution” retrata quin és el perfil mitjà del consumidor vegetarià o vegà espanyol. En un sentit ampli, l’informe indica que es tracta d’una dona, “millennial” (en un segment d’edat que se situa entre els 20 i els 35 anys), que és conscient de la seva salut, dels animals i de la sostenibilitat. De fet, entre els consumidors vegans o vegetarians espanyols, per cada quatre dones, hi trobem només un home.
L’esmentat anàlisi també destaca que un 7,8 per cent de la població resident a Espanya major de 18 anys segueix una “dieta vegetal”.
La metgessa d’atenció primària Montse Romaguera, de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic), corrobora aquestes dades amb la seva experiència diària a la consulta: “Hem copsat que, des de fa uns dos anys, ha augmentat el nombre de joves que acudeixen al CAP per explicar-nos que s’han fet vegetarians i que ens demanen de fer-se anàlisis per veure quin és el seu estat de salut actual”.
La doctora ressalta que es tracta de persones absolutament sanes, és a dir, que no han de cenyir-se a cap tipus de dieta restrictiva perquè siguin, per exemple, hipertenses o diabètiques.
De fet, Romaguera dibuixa dues cares d’una mateixa moneda, la de l’alimentació. En un anvers situa aquell tant per cent de la població adulta, de nens i adolescents, que té obesitat perquè manté una alimentació desequilibrada i perquè no fa exercici físic. I a l’altra cara de la moneda hi posa un volum inferior de persones, amb més nivell formatiu i una major sensibilitat pel medi ambient, pel planeta, per adoptar una mobilitat més sostenible i que, a més, en la seva alimentació, són vegetarianes.
“Sobretot es tracta de joves universitaris, generalment dones, que encara no s’han quedat embarassades”, afegeix.
Instagram, “centre mèdic”
La terrassenca Susana Cotarelo, de 19 anys i ovolactovegetariana, ens explica quin ha estat avui el seu dinar: un cuscús i, de segon, unes croquetes de formatge amb espinacs. Amb l’egarenc Raül Díaz, hi parlem el matí, però ja té clar quin serà el seu àpat del migdia: un plat de pasta amb seitan i tomàquet. Tant en Raül com la Susana assenyalen que, d’entre els seus amics, n’hi ha pocs que siguin vegetarians. De fet, a la Susana li agradaria ser vegana, però ho troba complicat, perquè gairebé tots els aliments acaben duent la llet o el formatge com a ingredient.
“El meu tiet no menjava porc i vaig començar a preguntar-me el per què –comenta. Després, per internet, vaig començar a veure vídeos i a llegir articles sobre com la indústria càrnia tracta els animals; amb allò ja vaig apostar per deixar de menjar carn.”
Un procés molt similar va seguir en Raül després d’observar aquells vídeos a la xarxa que no li van agradar gens. I aprofitant l’avinentesa que complia 18 anys, va decidir canviar de vida. Si més no, de vida alimentària.
La majoria dels joves vegetarians amb qui hem conversat per elaborar aquest reportatge han pres la decisió de deixar la carn i el peix després d’informar-se pel mateix canal, internet; un món virtual en què sovint, per excés d’informació, costa destriar el gra de la palla. I molt majoritàriament s’han informat sobre el vegetarianisme o el veganisme per mitjà de la xarxa social de moda, Instagram, on hi ha “influencers” que marquen quin és el camí per tal de dur un dia a dia “veggie”.
La doctora Romaguera apunta en aquest sentit que “Instagram i la resta de xarxes socials representen ‘una competència deslleial’ com a font d’informació”, en relació a què “si una persona decideix fer-se vegetariana caldria que consultés, primer, el seu metge de capçalera o un nutricionista”.
En adolescents
Així mateix, Romaguera destaca que fins a la consulta arriben, no ja només joves que són majors d’edat, sinó també cada vegada més adolescents que s’han passat al vegetarianisme. La metgessa alerta del risc que existeix, per exemple, si la dieta vegetariana la fan noies adolescents, “que ja de vegades tenen problemes de manca de ferro per la menstruació –diu. Aquests poden incrementar-se si deixen de menjar carn, que és la principal font de ferro”.
En tot cas, la doctora desaconsella les dietes veganes o vegetarianes en nens que estan en una fase de creixement i estima la importància de seguir els pertinents controls mèdics sempre que s’opti per aquesta classe d’alimentació.
La María José Casares, de 23 anys; en Carles Rafegas, de 22; i l’Alba Capdevila, de 26, són altres exemples de joves “millennials” de Terrassa i els voltants que s’han convertit en “veggies”. En coneixem les raons, sovint comunes en tots ells, a les tres entrevistes de la pàgina següent. Un cop donat el pas, sembla que no tenen massa ganes de tornar a una alimentació més convencional.
