Una carretera sinuosa, estreta, solitària, que travessa el Parc Natural del Garraf, ens condueix fins a un destí, si més no, inesperat. A tocar de Barcelona i a poc més d´una hora de Terrassa, la silueta del monestir budista del Garraf s´observa de lluny a mesura que ens hi acostem, entrant ja al municipi d´Olivella, que és on es troba.
En aquest edifici de finals del segle XIX, conegut originàriament com a Palau Novella, s´hi va establir l´any 1996 una petita comunitat de monjos budistes catalans.
Encara no són dos quarts d´onze del matí d´un dissabte de cel rúfol. Tot i que fa cara que es posarà a ploure d´un moment a l´altre, el monestir comença a rebre els primers visitants. També s´hi veuen alguns ciclistes aficionats que, encuriosits, han decidit fer una parada de la seva ruta just en aquest punt.
Avui en aquesta casa d´estil eclèctic viu la comunitat de monjos budistes Sakya Tashi Ling, formada per set membres a dedicació plena, entre el “rimpoche” (és a dir, el mestre principal, fundador de la comunitat i sostenidor del llinatge); els lames (mestres espirituals) i els monjos.
El monestir també compta amb un grup de persones que, tot i que duen una vida laica, hi acudeixen regularment atrets per l´espiritualitat budista.
Edifici d´indians
Abans d´iniciar-se la seva rehabilitació per a la pràctica del budisme, el Palau Novella va ser alçat com una antiga casa d´indians, és a dir, de catalans que havien fet fortuna a les colònies espanyoles d´Amèrica. L´edifici era propietat d´en Pere Domènech i la Maria de Vilanova, que hi van establir una colònia agrícola. A la finca resultava especialment important el cultiu de la vinya.
Les obres del palau van acabar l´any 1890, però aviat va arribar la devastadora plaga de la fil·loxera, que va arruïnar la família.
La casa va tenir aleshores diversos propietaris, que en van mantenir les portes tancades fins que, l´any 1996, s´hi va crear el primer monestir budista de Catalunya.
Avui, un cargol avança, deixant rastre, al pati d´entrada que veiem a la foto superior. El lama Kutsab, català de Badalona resident al monestir, ens adverteix de seguida de la seva presència a fi que caminem amb compte. I és que el budisme considera “que tots els éssers tenen la mateixa naturalesa última, definida com una ment subtil, un continu mental, diguem-ne una energia, una bondat, una puresa, que és genuïna en tots els éssers, no només en els humans, sinó també en altres plans o esferes mentals”, diu el mestre.
El lama Kutsab és el regent del llinatge, que practica el vajrayana, una de les branques d´una religió que va néixer fa uns 2.600 anys a l´Índia, fruit de les ensenyances de Siddharta Gautama, conegut com a Buda Sakyamuni.
A Catalunya, la filosofia budista va arribar a partir del 1970, que és precisament quan se situen els orígens de la comunitat de monjos del Garraf.
Nirvana
Segons explica la Coordinadora Catalana d´Entitats Budistes a la seva web, “un Buda no és un Déu o una divinitat, però tampoc un ésser humà corrent”. El budisme diu així que “tots els éssers tenen una naturalesa búdica; una naturalesa essencial de claredat i harmonia, enfosquida ara per actituds i emocions ofuscades i insanes, com l´aferrament, l´egoisme o l´egocentrisme, que són la causa de la infelicitat i el patiment”.
És en reconèixer i en alliberar l´esmentada naturalesa búdica que s´aconsegueix que acabi el patiment, en un alliberament anomenat nirvana, per arribar finalment al “despertar” o Bodhi, “a la plena harmonia de l´ésser, també anomenada Il·luminació”. “Així, són budes tots aquells que han aconseguit arribar a l´estat despert i tots els éssers gaudeixen d´aquesta potencialitat”, indiquen.
El Buda Sakyamuni va ensenyar d´aquesta manera un camí no dogmàtic d´alliberament personal i universal, que és la base del budisme. Aquest camí consisteix en la pràctica integrada de l´ètica, la meditació i la saviesa.
“Avui es calcula que hi ha uns 510 milions de budistes a tot el món”, apunta el lama Kutsab. La majoria d´ells estan a l´Àsia. En especial, a la Xina, encara que també a països com Tailàndia, el Japó, Birmània, Cambodja, Mongòlia, Laos, Vietnam o Sri Lanka. En les darreres dècades, el nombre de budistes també s´ha incrementat als països occidentals.
Una capella catòlica
Una de les parts més representatives del monestir del Garraf és l´estupa de la salut (fotografia número 1). Aquesta simbòlica construcció, especialment present als monestirs i paisatges budistes, representa la ment il·luminada o la consciència desperta de Buda.
La seva finalitat és proporcionar un estat mental positiu a qui s´hi acosta i hi fa voltes en el sentit de les agulles del rellotge, que és el que a aquesta hora han començat a fer una bona part dels “turistes” que avui volen conèixer el monestir, les portes del qual s´obren per a nosaltres.
La visita guiada ens porta a descobrir alguna de les seves estances, sovint intensament decorades. En una mica més d´una hora recorrem des del vestíbul d´entrada (que puja al primer pis a través d´una escala on hi ha una espectacular làmpada) fins a diverses sales on es respira olor d´encens.
Una d´elles, ja al primer pis i destinada a rebre les visites, està envoltada de diferents representacions de Buda. Hi observem Thara, “la mare de l´alliberament”; Chenrezig, el Buda de la compassió; Guru Rinpoche o Padmasambhava… En una sala contigua, dominada per una gran i allargada taula, hi destaca un treballat sostre de fusta de noguera i una xemeneia de marbre vermell d´Alacant. A la vora hi ha el bany, amb peces importades d´Anglaterra, conformant, tot plegat, un estil força eclèctic que s´observa, també, en el fet que en un monestir budista hi hagi fins i tot una capella catòlica, amb diverses imatges de sants i amb un gran Jesucrist presidint l´altar.
La capella formava part de la casa original del segle XIX i els monjos budistes van decidir mantenir-la com una mostra dels nexes comuns entre religions que són aparentment diferents.
Dues pregàries al dia
La vida al monestir d´Olivella comença d´hora. Cada dia, a les set del matí, se celebra una primera pregària a la sala d´oracions, que es repetirà a les set del vespre. De fet, el dia a dia de la comunitat es divideix entre aquesta dimensió més litúrgica i l´atenció als visitants i als estudiants que s´acosten a l´indret. I és que la formació és una de les tasques principals que es desenvolupen en aquest espai de culte i aprenentatge.
Al monestir del Garraf, s´hi imparteix una formació bàsica destinada la introducció progressiva en la meditació i filosofia budistes. També s´hi fan retirades de pau interior. Tot i que les edats dels alumnes són diverses, en són majoria els que tenen entre 40 i 60 anys. La formació oferta és una de les principals fonts de finançament de la comunitat, a més de les visites guiades i les donacions.
Just a la capella catòlica anteriorment descrita acaba l´itinerari per als “turistes”.
Nosaltres continuem fins a la sala d´oracions, ara buida, de la part posterior del complex. Ens traiem les bambes per accedir a una de les parts més sagrades del recinte, que està presidida per la imatge del Dalai Lama, el líder espiritual del budisme tibetà. És un espai de pregària i meditació on el mòbil no té cobertura, com passa a gairebé tot el monestir. Aquest és un petit món diferent…
