Gerard Nevot balla des de l’edat de10 anys i va ser campió d’Europa de balls de saló l’any 2007. Des de fa cinc anys es dedica al swing, com a ballarí i professor de lindy hop, un ball que li agrada per la música, perquè és molt social i perquè és una activitat molt saludable “que et permet posar-te en forma mentre et diverteixes”.
Quan va començar a ballar?
Als 10 anys vaig començar amb els balls de saló. Vaig estar molt de temps ballant al Casino del Comerç. Vaig néixer a Castellar però la meva carrera de ballarí sempre ha estat vinculada a Terrassa, fins i tot abans de venir a viure aquí.
El ball li vé de tradició familiar?
A tota la família ens agrada ballar. La meva germana va estudiar ballet clàssic, el meu avi anava sempre a La Paloma i els meus pares també hi tenen molta afició.
Tinc entès que ha estat campió europeu de ball.
El 2007 vaig guanyar el campionat europeu de balls de saló. Després vaig deixar de ballar una temporada per centrar-me en els estudis mentre feia la carrera de Dret.
Quan va descobrir el swing?
Al principi no m’atreia gaire però el 2013 vaig començar amb el lindy hop després de veure un vídeo a youTube i vaig fer un curs intensiu. El lindy hop és la varietat més popular del swing. N’hi ha d’altres, com el balboa, el blues, el shag… A Europa es va popularitzar als anys 80, gràcies al ballarí Frankie Manning. Ell va ser l’ambaixador mundial del lindy hop amb els seus vídeos i tallers.
De tota manera, vostè ja tenia experiència com a ballarí.
Sí però vaig haver de començar gairebé de zero perquè el lindy hop i el ball de saló no tenen res a veure, són molt diferents. El ball de saló és més rígid i pla. El swing es caracteritza pel rebot. Si ja balles altres estils, has d’aprendre a integrar-hi aquest rebot.
Què el va atreure d’aquest estil musical?
La música em va enganxar. A més, és una activitat molt sana, fas molt d’exercici, mous tot el cos. És com una festa perquè surts content i, al mateix temps, et poses en forma. I la música va bé per desconnectar, hi ha gent que comença a ballar per superar ruptures o per combatre l’estrès. La música és molt terapèutica.
I és un ball molt social, oi?
Sobretot és un ball molt social. En altres estils de ball no hi ha tant intercanvi de parelles. Téns l’oportunitat de relacionar-te amb persones de totes les edats i professions. I quan vas als festivals, coneixes gent de tot arreu. Quan vénen ells aquí, els convides a casa teva i ells et conviden quan vas tu al seu país. La setmana passada va ser a Terrassa un grup argentí que va fer una ballada a la Masia Freixa i unes classes amb música en directe, amb piano, bateria i trompeta.
Hi ha molta gent que balli lindy hop a Terrassa?
Calculo que unes tres-centes persones. A l’hora de ballar es nota que la gent a Terrassa té l’oïda més afinada per la tradició del jazz.
Vostè participa en molts festivals?
He participat en campionats europeus a Lituània, Hongria, Alemanya, França… Com que no saps quin tema tocaran, has d’improvisar sobre la música i això té una màgia especial. És molt important entendre la música perquè balles millor i t’ho passes més bé. Últimament no tinc temps d’anar a tants festivals perquè estic ocupat amb les classes.
També fa de professor?
Amb un company vam muntar l’escola Triple Step fa dos anys. Fem classes a la sala Fred Astaire i a La Revolta i classes obertes a la plaça de la Torre del Palau. Treballem amb músics de jazz. Vé gent de totes les edats, la majoria de Terrassa però també n’hi ha de la resta de la comarca. Alguns no han ballat mai abans, tenim dotze nivells. Vaig anar uns mesos a Alemanya a formar-me com a professor. A Alemanya és on hi ha el nivell més alt.
Més que als Estats Units?
Als Estats Units hi ha molta afició perquè el swing va néixer allà, però a Europa el nivell és més alt en quant a competitivitat i professionalitat. I ara està creixent molt l’afició a l’Àsia, a Corea, a la Xina… Importen professors d’Europa. Els coreans són molt competitius. Al Japó són més de balls de saló perquè la societat japonesa no és tan social, és més introvertida, però alguns ara estan descobrint el swing. L’estiu passat hi vaig estar impartint uns tallers.
I com va anar?
Va ser una experiència molt bona. Vam fer classes a Tokio i Osaka.
Com es comunicaven? Perquè la música és un llenguatge universal però…
Ningú parlava anglès però hi havia una noia que sabia castellà. Un dia va escriure a la pissarra la transcripció fonètica de la frase “¿quiere usted bailar conmigo?”. Tots els alumnes ens van venir a treure a ballar als professors. Ho pronunciaven molt bé.
